Urbanisme

Vells vapors per teixir la nova Terrassa

L’Ajuntament de la ciutat manté l’aposta per facilitar la preservació d’edificis industrials amb nous usos

Molts s’han reformat i són la seu d’entitats socials, museus equipaments o supermercats

D’altres sense valor han acabat desapareixent substituïts per nous carrers, places i també habitatges

El pas­satge del Vapor de la Com­pa­nyia, des­co­ne­gut per a molts ter­ras­sencs, es va obrir en home­natge a la pri­mera fàbrica de vapor que va fun­ci­o­nar a la ciu­tat (1833), i segona a l’Estat espa­nyol, ubi­cat al mateix indret on s’alçava, entre els car­rers Pantà i la Rasa, al dar­rere de l’escola Lanaspa. A finals del 1900, Ter­rassa en tenia 36 a ple fun­ci­o­na­ment i, trenta anys després, més de 200 xeme­ne­ies fume­ja­ven sense parar apro­fi­tant la ini­ci­a­tiva de veïns, indus­tri­als i el con­sis­tori acor­dant la cons­trucció d’una mina a la ciu­tat –cons­tituïda el 1842– per abas­tir la indústria i evi­tar que mar­xes­sin a altres muni­ci­pis, però també l’arri­bada del tren el 1856.

D’aquell pai­satge indus­trial vin­cu­lat al tèxtil, en que­den una repre­sen­tació pro­te­gida de 25 xeme­ne­ies dis­tribuïdes per zones cèntri­ques i una sèrie de vapors i fàbri­ques amb un alt valor arqui­tectònic i patri­mo­nial que, amb el temps, s’han inte­grat al pai­satge urbà donant-los nous usos. Amb l’arri­bada de la democràcia, es va crear un catàleg per pre­ser­var-los i evi­tar la pèrdua d’immo­bles com ja havia pas­sat a mans d’ope­ra­ci­ons urbanísti­ques pri­va­des. El Pla Gene­ral d’Orde­nació del 1983 va aca­bar de posar ordre i altres ope­ra­ci­ons, com ara la com­pra aquell any de l’antiga fàbrica Ayme­rich, Amat i Jover, dis­se­nyada per l’arqui­tecte Lluís Mun­cu­nill, i que ara és el tem­ple moder­nista del Museu Naci­o­nal de la Ciència i la Tècnica de Cata­lu­nya (Mnac­tec), van aca­bar cons­ci­en­ci­ant que calia evi­tar ender­rocs i posar els edi­fi­cis en valor.

Altres ope­ra­ci­ons urbanísti­ques, com ara el soter­ra­ment de les vies de la Renfe (1994) i la poste­rior urba­nit­zació del pas­seig del Vint-i-dos de Juliol (1996), la idea d’un cam­pus uni­ver­si­tari al Vapor Sala pel desen­vo­lu­pa­ment del pla del cen­tre i la seva con­versió en zona de via­nants, van per­me­tre con­ju­gar la pre­ser­vació d’aques­tes fàbri­ques i vapors amb nous usos per a la ciu­ta­da­nia i per cobrir les deman­des de nous equi­pa­ments i d’habi­tat­ges.

En el gràfic es recu­llen algu­nes de les ope­ra­ci­ons de trans­for­ma­ci­ons de fàbri­ques i vapors, però n’hi ha algu­nes més. No sem­pre es van pre­ser­var les edi­fi­ca­ci­ons si no tenien valor arqui­tectònic, com és el cas de molts pisos aixe­cats al llarg del pas­seig Vint-i-dos de Juliol i, con­cre­tant, les dues gran peces de l’antiga fàbrica Tor­re­de­mer i la del Vapor Galí. D’aque­lla ope­ració en va sor­tir, però, la cons­trucció de la bibli­o­teca Cen­tral i l’ins­ti­tut Mont­ser­rat Roig, divi­dit pel nou pas­seig de les Lle­tres. Al mateix Vint-i-dos de Juliol con­viu l’edi­fici de l’Acon­di­ci­o­na­mi­ento Tar­ra­sense (1915), també obra de Mun­cu­nill, i que ara ocu­pen la coo­pe­ra­tiva Tei­xi­dors, l’escola de circ Tub d’Assaig i l’alberg per a per­so­nes sense sos­tre L’Andana i que les colles de cul­tura popu­lar fan ser­vir per assa­jar i que es refor­marà per gua­nyar espai.

També als anys noranta, es va trans­for­mar una altra peça a la Ram­bla, a prop del Mnac­tec: el Vapor Badi­e­lla i el Vapor Mont­set, que es van ender­ro­car per fer-hi la seu de l’ales­ho­res Caixa de Ter­rassa –ara, BBVA–, qua­tre blocs de pisos i la plaça Ricard Camí i la plaça del Vapor Mont­set. I, just a l’altra banda de la Ram­bla, ja al barri de Ca n’Aurell i apro­fi­tant l’auge del totxo, es va con­ser­var una nau de l’antiga fàbrica Sap­hil on s’ha ubi­cat un Mer­ca­dona i es van obrir un nou car­rer i dues pla­ces (del Tint i l’Anònima). El pro­jecte, però, no es va enllaçar amb l’espai adja­cent del Vapor Cortès, que just ara es comença a desen­vo­lu­par (vegeu peça).

Més al cen­tre, al dar­rere de l’ajun­ta­ment, el 1986 també s’havia com­prat l’antic Vapor Amat i la fàbrica Izard, del mateix Mun­cu­nill, que ara llu­eix com a sala per a expo­si­ci­ons. Es poden des­ta­car altres espais recu­pe­rats, com ara el Vapor Mar­cet Poal, con­ser­vat i recon­ver­tit en l’escola Lanaspa i les ofi­ci­nes per als ser­veis edu­ca­tius de l’Ajun­ta­ment, i, a pocs metres, la con­ser­vació par­cial de l’estruc­tura de l’antic Vapor Ven­talló, que es va fer el 1998 en una altra ope­ració per obrir una plaça amb el mateix nom i cons­truir habi­tat­ges. Tots obra de Mun­cu­nill, omni­pre­sent en el lle­gat arqui­tectònic de Ter­rassa.

Amb el nou pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal (POUM), vigent des del 2003, aquest model es va poten­ciar, com­bi­nant el crei­xe­ment amb nous bar­ris a la perifèria i ocu­pant illes inte­ri­ors. El paper ho aguanta tot, però la crisi va atu­rar mol­tes ini­ci­a­ti­ves i va afec­tar les ano­me­na­des àrees cen­trals de millora urbana, que s’han reprès dècades després –Sala i Badrina, AEG i el mateix Vapor Cortès–, excep­tu­ant-ne el Vapor Gran i la reforma de la fàbrica Agut, amb un gran super­mer­cat Esclat (2015).

Ciu­tat com­pacta

L’urba­nisme és lent i les ope­ra­ci­ons de reha­bi­li­tació tenen un cost ele­vat, i cal bus­car fons i col·labo­ra­ci­ons, explica la tinenta d’alcalde de l’àrea de Ser­veis Gene­rals i Govern Obert, Maise Bal­cells. La intenció és fer una ciu­tat com­pacta urbanísti­ca­ment i desen­vo­lu­par els sec­tor amb pos­si­bi­li­tats de millora urbana, “recu­pe­rant patri­moni vin­cu­lat a la història tèxtil” de la ciu­tat “per tei­xir-la” i, en molts casos, tren­car “la bar­rera” que aquest vapors han supo­sat als bar­ris. Bal­cells des­taca altres actius d’aques­tes ini­ci­a­ti­ves, com ara que “gene­ren noves dinàmiques vol­gu­des lli­ga­des a enti­tats de la ciu­tat”. Les dar­re­res apos­ten per les soci­als i cul­tu­rals que recu­pe­ren el patri­moni i “el posen a la dis­po­sició de la ciu­tat”, com és el cas de les fun­da­ci­ons Pro­dis i Avan, esta­bler­tes al Vapor Cortès i a la fàbrica Pont, Aurell i Armen­gol, i els Minyons, que han obert recent­ment a les naus de Cal Reig.

25
xemeneies
són les catalogades i que es preserven a Terrassa de les més de 200 que hi havia el 1900 a Terrassa.
1996
Acaba
el soterrament de la Renfe. La urbanització del nou passeig Vint-i-dos de Juliol va permetre conservar i transformar antigues fàbriques (Agut, Acondicionamiento Tarrasense) i enderrocar-ne d’altres per obrir carrers i fer equipaments.
2003
S’aprova
el darrer planejament urbanístic. Les transformacions previstes de fàbriques i vapors han començat fa poc (AEG, Sala i Badrinas i Vapor Cortès), frenades, en part, per la crisi del totxo.

Prodis, el primer al Vapor Cortès

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 2003 preveia les figures de les àrees centrals de millora urbana en diversos indrets i una era la de l’antic Vapor Cortès, a Ca n’Aurell, un àmbit d’uns 70.000 m² dividits en dues fases entre els carrers de Pi i Margall, Bruc, Frederic Soler, Pare Llaurador i Josep Trueta, al tram entre la prolongació del carrer de Vázquez de Mella i el passeig del Vint-i-dos de Juliol amb 19 naus industrials. El 2006, es va aprovar un pla de millora urbana que va quedar obsolet amb la previsió d’aixecar 803 pisos. Divuit anys després, ha estat Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca (Prodis) que ha exercit de punta de llança amb la rehabilitació de dues antigues naus i més de 4.000 m² de l’antiga Filatures Martí per al seu projecte d’inclusió El Vapor , que es va inaugurar el 10 de maig. A partir d’aquí, s’han fet diversos enderrocs i conservació d’edificis municipals i, per iniciativa privada, es crearan noves zones verdes i s’obriran carrers i places, amb un pressupost de 12 milions per aixecar més de 400 habitatges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia