Societat

Entitats que agafen el timó

Associacions veïnals i socials de Terrassa impulsen el procés ‘Repensem la ciutat’ per forçar que s’abordi un nou pla d’ordenació

Lamenten que els partits l’hagin aturat i volen ser-ne la punta de llança, com ja van fer amb la municipalització de l’aigua

Fa nou anys que l’ales­ho­res alcalde del PSC, i ara de Tot per Ter­rassa, Jordi Ballart, va deta­llar en el seu dis­curs d’inves­ti­dura que la ter­cera pri­o­ri­tat del muni­cipi era “dis­se­nyar un nou model de ciu­tat, amb les eines que ens pro­por­ci­ona l’urba­nisme, sobre unes noves bases, no espe­cu­la­ti­ves, sos­te­ni­bles, sen­sa­tes, però també sense renun­ciar al crei­xe­ment qua­li­ta­tiu, al progrés, a l’equi­li­bri entre bar­ris i dis­tric­tes” mirant “cap al 2025 o el 2030”. Hi afe­gia: “Serà el debat ciu­tadà i el dis­seny d’un nou pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal (POUM)”. Fal­ten dos mesos per arri­bar al 2025 i aquest model de ciu­tat es basa encara en la pla­ni­fi­cació urbanística feta el 2003 sota la direcció de l’arqui­tecte i urba­nista Manuel de Solà-Mora­les, després d’un procés par­ti­ci­pa­tiu ini­ciat el 1998. Ales­ho­res la ciu­tat tenia 185.636 habi­tants i ara ja arriba als 229.000, és a dir, gai­rebé a les xifres de 230.000 que fixava el POUM.

L’any 2017 va haver-hi un intent per enge­gar aquest procés de revisió que el PSC d’ales­ho­res el va supe­di­tar a l’apro­vació del pla espe­cial d’orde­nació i gestió de l’ane­lla­verda —apro­vat l’abril del 2019– men­tre començaven les con­ver­ses amb els grups de l’opo­sició per con­sen­suar un pro­ce­di­ment que no ha arri­bat mai. Ballart va dei­xar el PSC i l’alcal­dia el novem­bre d’aquell any i quan va tor­nar el 2019 amb Tot per Ter­rassa la revisió del POUM també va des­a­parèixer del dis­curs d’inves­ti­dura, que tam­poc hi va rea­parèixer el 2023 quan va repe­tir a l’alcal­dia.

En aquest con­text vuit enti­tats veïnals i soci­als de Ter­rassa han deci­dit aga­far el timó per “obrir un debat públic i posar en marxa un procés que acon­se­gueixi obrir el meló del POUM”, va expli­car fa alguns dies Josep Antoni Sánchez, el pre­si­dent de la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons de Veïns de Ter­rassa (FAVT), que agrupa 24 asso­ci­a­ci­ons de les 41 del muni­cipi. Fa un any que tre­ba­llen en la ini­ci­a­tiva Repen­sem la ciu­tat, que té l’objec­tiu de donar una res­posta “a la crisi sistèmica del 2008, social, de recur­sos i climàtica” que al seu parer no s’ha produït i que amb la modi­fi­cació de la llei el 2010 que donava vigència inde­fi­nida als pla­ne­ja­ments urbanístics –el POUM del 2003 el tenia de quinze anys– s’ha agreu­jat. “Obser­vem que hi ha un crei­xe­ment pel crei­xe­ment però no està acom­pa­nyat de ser­veis ni equi­pa­ments”, rebla Sánchez, i Paco Rodríguez, de l’Obser­va­tori de l’Aigua de Ter­rassa (OAT), hi afe­geix que la intenció és saber com s’està for­mant el ter­ri­tori i “si res­pon al del totxo i l’expansió del 2003 o es pensa en un altre tipus de ciu­tat”.

Enquesta i pre­sen­tació

Per esbri­nar-ho la pri­mera acció que farà el col·lec­tiu –inte­grat per la FAVT, l’OAT, les asso­ci­a­ci­ons veïnals d’Egara, Les Mar­ti­nes, Poble Nou-Zona Espor­tiva, Can Palet, la Comissió de les Rie­res i l’Asso­ci­ació per la Defensa i Estudi de la Natura (Adenc)– és pre­sen­tar la ini­ci­a­tiva en una tro­bada oberta a totes les enti­tats veïnals fede­ra­des i no fede­ra­des a dos quarts de set de la tarda aquest 10 d’octu­bre al casal cívic de Ca n’Aurell, on els infor­ma­ran que l’endemà mateix els envi­a­ran una enquesta “molt àmplia” d’entre 15 i 20 pàgines en la qual els dema­nen la seva opinió de la ciu­tat “a tots el nivells”. S’hi recu­llen aspec­tes de mobi­li­tat, man­te­ni­ment, habi­tatge, urba­nisme, ser­veis, equi­pa­ments, segu­re­tat, espais verds, la inte­gració de les rie­res i sobre oci, entre altres coses. “Comen­cem per aquí”, expli­quen, i a prin­ci­pis de gener del 2025 tenen pre­vist tenir enlles­tit el bui­datge de l’enquesta i orga­nit­za­ran un debat sobre la qüestió. “Volem veure amb dades qui­nes són les deman­des con­cre­tes dels bar­ris i saber si hi ha un pla per a tot el que es demani.”

Con­si­de­ren que la ciu­tat no té un horitzó i que cal fixar-lo i posen d’exem­ple el can­vis de rumb i d’opinió amb temes de mobi­li­tat. Òscar Gale­ote, de la Comissió de les Rie­res, asse­gura que quan es tracta un aspecte con­cret de la ciu­tat i es creen comis­si­ons “arri­bes a la con­clusió que el POUM no està res­po­nent a les neces­si­tats”, i encara més quan no hi ha cap qüestió de desen­vo­lu­pa­ment urbanístic“sense que prèvia­ment cal­gui una modi­fi­cació del pla­ne­ja­ment ja que les pre­vi­si­ons d’ales­ho­res no s’ajus­ten a les actu­als”. Uns can­vis com els de l’AEG, els Bellots i Can Bosch que “res­po­nen a interes­sos econòmics i voldríem que dia­lo­gues­sin amb la soci­e­tat”. Ramon Cla­ri­ana, del barri del Poble Nou-Zona Espor­tiva, asse­gura que s’arri­barà als 250.000 habi­tants d’aquí a vint anys i posa en dubte que el pol resi­den­cial que es fa al nord amb la cons­trucció de 4.000 habi­tat­ges a Can Colo­mer i Tor­rent Mit­ger, i el pol del indus­trial apro­vat al sud ”esti­guin acom­pa­nyats d’una política d’equi­pa­ments i de mobi­li­tat”. Per això creu que cal un debat col·lec­tiu i trans­ver­sal sobre la ciu­tat.

L’exem­ple de l’aigua

La volun­tat és ser punta de llança perquè aquesta reflexió s’esten­gui en altres fòrums, grups de tre­ball, enti­tats i ini­ci­a­ti­ves que després puguin con­fluir. “Comen­cem amb el món veïnal perquè tenim la infra­es­truc­tura per fer-ho, però la idea és ampliar el ven­tall”, asse­gu­ren. El refús d’obrir ara el debat del POUM expres­sat per l’alcalde no els atu­rarà: “Sí el con­sis­tori no vol obrir aquest debat, l’obri­rem els ciu­ta­dans, com ja hem fet altres vega­des amb els par­la­ments ciu­ta­dans sobre l’aigua –va aca­bar amb la muni­ci­pa­lit­zació quan d’inici no tenia con­sens polític–, els ser­veis soci­als i l’habi­tatge”, sen­ten­cia Sánchez.

Habitatge
Els impulsors de ‘Repensem la ciutat’ lamenten que els moviments socials i veïnals fa temps que fan arribar demandes i inquietuds al govern municipal i que no tenen retorn. Destaquen el paper fonamental que ha de tenir la reflexió sobre l’accés a l’habitatge i censuren que malgrat el procés endegat per modificar el puntualment el POUM per a l’obtenció del 30% d’habitatge social de protecció pública en àmbits del sòl urbà consolidat i no consolidat això “ha quedat en un calaix”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia