Educació

El repte dels cicles formatius

El canvi en la percepció de la formació professional fa augmentar en un 18,3% la matriculació en els últims quatre cursos

L’orientació, la implicació de l’empresa en l’FP dual i escurçar el procés de preinscripció i assignació de places, millores pendents

El departament treballa per ampliar l’oferta pública de places, també per a l’FP de grau bàsic

La demanda per cur­sar cicles for­ma­tius de for­mació pro­fes­si­o­nal (FP) ha cres­cut en els últims anys. És un fet que es cons­tata amb dades i que evi­den­cia com ha can­viat la per­cepció d’aquests estu­dis més tècnics entre la soci­e­tat, que ara estan més pres­ti­gi­ats. S’ha pas­sat de les 59.958 matri­cu­la­ci­ons en cicles de grau mitjà i supe­rior el curs 2019/20 a les 70.139 del curs pas­sat, un 18,35% més, segons dades del Depar­ta­ment d’Edu­cació i FP. Tot i això, els diver­sos actors impli­cats coin­ci­dei­xen a des­ta­car que encara hi ha camí per recórrer per tal de situar l’FP en el lloc que li per­to­ca­ria: una alter­na­tiva clara en els cicles ini­ci­als al bat­xi­lle­rat i a la uni­ver­si­tat que ha de per­me­tre for­mar per­fils pro­fes­si­o­nals que cobrei­xin la falta d’espe­ci­a­lis­tes en un ampli ven­tall de sec­tors, des d’ins­tal·ladors fins a trans­por­tis­tes, sol­da­dors, ser­ra­llers o fus­ters, sec­tors en què també hi ha neces­si­tat de cobrir jubi­la­ci­ons. Pre­ci­sa­ment, “ajus­tar” l’oferta a la demanda tot man­te­nint l’equi­li­bri en les habi­li­tats i les pre­ferències de l’alum­nat que vol cur­sar algun d’aquests estu­dis és un dels rep­tes pen­dents. I en aquest sen­tit, tant els cen­tres edu­ca­tius com els sin­di­cats i les empre­ses coin­ci­dei­xen que és essen­cial ofe­rir una bona ori­en­tació a l’alum­nat, però no només a quart d’ESO, que és quan ja ha de deci­dir si opta pels cicles for­ma­tius o el bat­xi­lle rat, sinó fins i tot abans, ja des de primària, per garan­tir l’accés a estu­dis pro­fes­si­o­na­lit­za­dors. I és que tots aquests agents soci­als con­si­de­ren que encara hi ha un gran des­co­nei­xe­ment del que és l’FP, dels diver­sos cicles for­ma­tius exis­tents i de les sor­ti­des que hi ha en el mer­cat labo­ral, dei­xant de banda una altra funció impres­cin­di­ble, que és donar res­posta a l’alum­nat que no acon­se­gueix el gra­duat de l’ESO i a la lluita con­tra l’aban­do­na­ment esco­lar. “Hauríem de par­lar de for­ma­ci­ons pro­fes­si­o­nals en plu­ral”, asse­gura Rafael Merino, pro­fes­sor de soci­o­lo­gia i coor­di­na­dor del Grup de Recerca en Edu­cació i Tre­ball de la UAB, al·ludint a la gran quan­ti­tat de cur­sos que s’ofe­rei­xen en les 26 famílies pro­fes­si­o­nals exis­tents. Dins de l’FP, també s’inclo­uen les cer­ti­fi­ca­ci­ons (per­so­nes amb experiència pro­fes­si­o­nal però sense títol acre­di­ta­tiu), les for­ma­ci­ons ocu­pa­ci­o­nals (per a per­so­nes atu­ra­des) i la con­ti­nu­ada o per­ma­nent (per a aquells tre­ba­lla­dors que volen ampliar conei­xe­ments o espe­ci­a­lit­zar-se en algun àmbit del seu sec­tor).

El crei­xe­ment de l’FP, però, no ha estat homo­geni en les 26 famílies pro­fes­si­o­nals i res­pon “no tant a les deman­des i requi­sits del mer­cat de tre­ball, sinó a la moti­vació dels joves per pro­fes­si­o­na­lit­zar-se en àmbits més vin­cu­lats a l’oci o en acti­vi­tats artísti­ques i lucra­ti­ves”, asse­gura Merino, que cons­tata “l’aug­ment de l’atrac­tiu” de l’FP, però alerta que un dels per­fils d’ingrés a aquests estu­dis ve “dels fra­cas­sos a bat­xi­lle­rat i a la uni­ver­si­tat”, una pro­blemàtica que con­si­dera que està força silen­ci­ada.

El caos entre sol·lici­tuds i vacants

A finals d’agost van sal­tar totes les alar­mes quan el Depar­ta­ment d’Edu­cació i FP va infor­mar que més de 31.400 per­so­nes que havien fet la preins­cripció al maig havien que­dat sense assig­nació de plaça. Aquesta quan­ti­tat tan ele­vada s’ha anat reduint per diver­sos motius. Alguns estu­di­ants de bat­xi­lle­rat, per exem­ple, es preins­cri­uen a un grau supe­rior per si final­ment no entren a la uni­ver­si­tat. Això fa que, mal­grat haver fet els papers, final­ment no s’hi aca­bin matri­cu­lant. Això pro­voca un desa­just que endar­re­reix tot el procés i que deixa milers d’estu­di­ants i famílies pen­jats, els quals en molts casos, per por de que­dar sense plaça, bus­quen alter­na­ti­ves, en bona part cap a cen­tres pri­vats d’FP pre­sen­cial i, sobre­tot, a distància, una via que ha pujat expo­nen­ci­al­ment. “El procés de matri­cu­lació ha estat un des­as­tre aquest any, nefast. No pot ser que encara esti­guem matri­cu­lant gent quan fa quasi un mes que hem començat les clas­ses”, lamenta el direc­tor de l’Ins­ti­tut de Segu­re­tat i Mobi­li­tat de Bar­ce­lona, Josep Mora­tal. “El total de sol·lici­tuds en el cicle for­ma­tiu d’emergències i pro­tecció civil va ser de 500 per a 60 pla­ces a tot Cata­lu­nya. Doncs l’altre dia encara teníem una vacant a causa del calen­dari de matri­cu­lació”, lamenta.

Pre­ci­sa­ment l’aug­ment del nom­bre de pla­ces públi­ques per garan­tir l’accés a l’FP, sobre­tot entre l’alum­nat més vul­ne­ra­ble, és una de les deman­des que més rei­vin­di­quen els sin­di­cats. I per evi­tar el caos en el procés de preins­cripció, des de CCOO, Teresa Espe­rabé reclama que esti­gui “uni­fi­cat i har­mo­nit­zat” amb el bat­xi­lle­rat i la uni­ver­si­tat pel que fa a “calen­dari, dates i ter­mi­nis”, és a dir, que es faci tot el procés alhora i, com remarca també des d’Ustec-Stes Ramon Roy, que “esti­gui tan­cat al juliol” per evi­tar, com ha pas­sat aquest any, que milers d’alum­nes hagin començat les clas­ses quinze dies després de l’inici de curs.

Des del Depar­ta­ment d’Edu­cació, la mateixa con­se­llera, Est­her Niubó, asse­gura que ja tre­ba­llen per cor­re­gir el procés de preins­cripció perquè l’errada d’aquest any no es repe­teixi. També apos­ten per ampliar el nom­bre de pla­ces públi­ques d’FP, tre­ba­llant amb un equi­li­bri que pretén adap­tar la demanda del tei­xit pro­duc­tiu a l’oferta for­ma­tiva i les pre­ferències de l’alum­nat. En aquest sen­tit, també hi ha la volun­tat del depar­ta­ment d’aug­men­tar l’oferta d’FP de grau bàsic, gai­rebé ine­xis­tent a Cata­lu­nya, des­ti­nada a donar res­posta al fracàs esco­lar de l’alum­nat de secundària a par­tir dels 15 anys (ter­cer i quart d’ESO) amb uns estu­dis que l’intro­du­ei­xen a la for­mació pro­fes­si­o­nal i que li per­me­ten obte­nir el títol de gra­duat de l’ESO i un títol de tècnic bàsic amb el qual podrà entrar al món labo­ral. A Cata­lu­nya, fins ara s’ha apos­tat com a alter­na­tiva a l’FP bàsica pels pro­gra­mes de for­mació i inserció (PFI), tot i que només s’hi pot acce­dir a par­tir dels 16 anys, ja en l’etapa posto­bli­gatòria.

Un altre dels rep­tes de l’FP ha començat aquest curs amb la implan­tació en tots els estu­dis de l’FP dual, en què l’alum­nat rep for­mació al cen­tre edu­ca­tiu i també a l’empresa, que can­via el rol que tenia fins ara i passa a assu­mir una funció més de cofor­mació. Aquest nou ves­sant genera incer­tesa entre els diver­sos sec­tors. Des dels sin­di­cats, com Ustec-Stes, cri­ti­quen que es tras­lladi a l’empresa l’ense­nya­ment d’una part del currículum perquè cre­uen que es deixa de banda la for­mació “com­pleta” de l’alumne i dub­ten que en puguin sor­tir “ben pre­pa­rats”. Per això recla­men que hi hagi algun tipus de con­trol sobre l’empresa per garan­tir aquesta for­mació i no que sim­ple­ment rebin un ense­nya­ment cen­trat en la tasca con­creta del lloc de tre­ball que ocu­pen en aquell moment. En aquest sen­tit, el sociòleg de la UB Rafael Merino des­taca la importància de tenir una “mirada llarga” per for­mar pro­fes­si­o­nals del sec­tor que sur­tin pre­pa­rats per tre­ba­llar en qual­se­vol lloc. Per tant, cal una impli­cació i una res­pon­sa­bi­li­tat social més impor­tant de l’empresa, fet que reque­rirà una coor­di­nació més gran amb els cen­tres for­ma­tius.

Per la seva banda, des de la patro­nal Pimec, Sílvia Miró reclama algun tipus de deducció per a les empre­ses peti­tes i micro que accep­tin alum­nat d’FP, ja que sols la gestió per donar-los d’alta a la Segu­re­tat Social els suposa un gran cost. També aposta per uni­fi­car ser­veis com ara la figura de la tuto­ria man­co­mu­nada, així com impli­car els gre­mis per iden­ti­fi­car com es pot millo­rar l’adap­tació a l’FP dual.

Acompanyar l’alumnat
Entre l’alumnat d’ESO i les famílies encara hi ha un gran desconeixement de l’FP, i el batxillerat sembla l’única via. Una proposta coincident entre les persones consultades és que l’FP entri als instituts i que l’alumnat es desplaci als centres o a les empreses per conèixer els cicles formatius i gent que hagi assolit èxit professional.
41.977
empreses
han tingut alumnes d’FP durant el curs passat, 7.104 de les quals, d’FP dual.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia