Santa Teresa no decep!

La tra­di­ci­o­nal actu­ació de Santa Teresa, a la plaça Vella del Ven­drell, va veure ahir una gran actu­ació per part dels locals, els Nens, amb el qua­tre de nou amb folre, i de la Jove de Tar­ra­gona, amb dos gam­mes extra; i un paper més modest de la Joves de Valls.

Els Nens del Ven­drell estan pletòrics. La seva evo­lució ha anat a l’alça i estan fent un tan­ca­ment de tem­po­rada excep­ci­o­nal. Volien tor­nar a ser colla de 9 i no només ho han fet, sinó que, a més, ho han fet bé. El pri­mer qua­tre de nou amb folre després de set anys va arri­bar diu­menge al Con­curs i va patir. Els Nens tenien clar que l’havien de rega­lar a casa, a la plaça Vella. I ahir era el dia. El qua­tre va pujar després d’un peu des­mun­tat amb unes mides per­fec­tes i el van des­car­re­gar sense gai­rebé ni suar. Era el pri­mer cas­tell de nou que feien a la plaça Vella després de set anys. I, com no podia ser menys, crits d’una ale­gria immensa. Tor­na­ven a la plaça tot allò que la plaça els havia donat. I quin orgull!

El qua­tre arri­bava en segona ronda, després d’un set de vuit que ser­veix per tre­ba­llar molts cas­te­llers i pensa no només en el pre­sent sinó també en el futur. I, en ter­cera ronda, tres de vuit, el dotzè, que els va fer cri­dar allò que tant motiva: “Un pis més!” Qui sap? Pot­ser l’any que ve? En tot cas, els del Ven­drell s’han recu­pe­rat amb molta ambició i fam de cas­tells.

La Jove de Tar­ra­gona va mos­trar l’estima que tenen a la plaça Vella amb dos gam­mes extra. Van començar amb el dos de nou amb folre i mani­lles, el sisè, que, tot i no tenir les millors mides, la seva experiència va fer que el des­car­re­gues­sin amb solvència. El gran repte arri­bava, però, en segona ronda, ja que volien com­ple­tar per ter­cer cop a la seva història el qua­tre de nou amb folre i l’agu­lla. Després de dos peus des­mun­tats, el cas­tell va tirar amunt i ho va fer ja amb males mides, reme­nant de valent, i tot­hom pen­sava que es tren­ca­ria fins i tot abans de car­re­gar l’estruc­tura de qua­tre. Però, gai­rebé de mira­cle, li van fer l’aleta, van car­re­gar el qua­tre amb agu­lla però el pilar no va poder aguan­tar més tanta bat­ze­gada i es va tren­car quan l’enxa­neta ja havia sor­tit. Van tan­car l’actu­ació amb el tres de nou amb folre i el pilar de set amb folre.

Mes modesta va ser l’actu­ació de la Colla Joves Xiquets de Valls, que té el cap posat a la diada de Santa Úrsula. Els vallencs van sig­nar una actu­ació que gai­rebé podríem deno­mi­nar de tràmit des­car­re­gant el tres de nou, el qua­tre de vuit amb el pilar, el dos de vuit amb folre i el pilar de 7 amb folre.

Una diada de Santa Teresa, doncs, que, sobre­tot per les actu­a­ci­ons dels Nens i de la Jove de Tar­ra­gona, mos­tra per què és una de les històriques i s’esti­men els cas­tells.