La monarquia
Lluís Simon
Extraterrestres a palau
Una de les aficions més fascinants de la reina emèrita espanyola és tot allò que envolta els fenòmens que van més enllà de la ciència, començant pels extraterrestres i el seu principal mitjà de transport, els ovnis. Probablement fa bé de mirar més enllà de les estrelles perquè amb el personal que té entre la seva família, començant pel marit, el percentatge per acabar amb una depressió de cavall ja sabem quin és.
El seu “científic” de capçalera és, en aquest sentit, el senyor J.J. Benítez, autor de la sèrie Caballo de Troya. En la primera part, si no recordo malament, un soldat nord-americà viatja amb una màquina del temps a l’any zero per conèixer personalment Jesús de Natzaret. L’escriptor després es va embolicar en moltes trames amb civilitzacions provinents de l’espai, començant per una coneguda com a Rama. Benítez ha estat el gran assessor en aquests temes de la reina, fascinada per exemple per les històries que expliquen com des de Montserrat de tant en tant es poden veure naus espacials creuant el cel.
L’escriptor en persona va acompanyar Sofia a visitar les línies de Nazca al Perú, dibuixades per visitants interestel·lars fa milers d’anys i que servien de pista d’aterratge. S’ha de dir que els peruans, quan algú defensa aquesta teoria, s’emprenyen, i amb raó, perquè es posa en dubte que els seus avantpassats haguessin estat capaços de fer-les pel seu propi compte, com passa amb les piràmides d’Egipte.
Jaime Peñafiel, coneixedor de totes les passions de la reina, va insinuar fins i tot que Sofia no només perseguia ovnis quan voltava pel món amb Benítez, sinó que desitjava venjar les infidelitats del seu marit trobant-se d’incògnit amb aquest enviat de les estrelles. L’emèrit, que ja el coneixem tots, sabia perfectament l’obsessió de la seva dona pels extraterrestres i sempre se’n burlava, segons deien a la Casa Reial. O, segurament, quan no tornava a palau o ho feia a primera hora del matí després de les seves excursions a diferents domicilis de Madrid, deia simplement a la seva dona que havia estat abduït i que no recordava res, com a les pel·lícules. Passava tan sovint que Sofia es devia acostumar a no veure’l mai pels passadissos i a creure, realment, que anava i tornava cada 24 hores a Andròmeda.
Això deixava temps a la reina per passejar pels jardins i perseguir els maleïts gambosins que segons el seu amic Benítez voltaven des de fa mil anys per la Zarzuela.
Encontres en la tercera fase
Lluís SimonSofia no només viu de les històries paranormals que li expliquen o llegeix. Ella mateixa, o el seu servei, s’encarregava d’organitzar trobades, conferències o simposis secrets a la Zarzuela amb experts internacionals en ovins i temes relacionats que discutien sobre la famosa Àrea 51 a Nevada, quan els nord-americans haurien capturat la seva primera nau especial. No és estrany que el rei anés explicant pel món que la seva dona, la de veritat, no les tenia totes. Me la imagino a Mèxic preguntant seriosament a les autoritats si havien trobat restes d’àliens enmig de les runes dels asteques. Quin poema la cara dels interlocutors somrient sense saber si la senyora acabava de fer un acudit o ho pensava de veritat.
El virrei no falla mai
Lluís SimonBen aviat la gent començarà a confondre Salvador Illa amb un membre del servei de seguretat de Felip VI o amb el senyor dels encàrrecs de Letícia. Al president de la Generalitat, virrei o governador civil –com vulgueu–,se’l va tornar a veure enganxat als Borbons en la cerimònia de lliurament del Premi Planeta. Teòricament s’hi va concedir un premi literari, però tothom estava més pendent dels gestos polítics i del rol d’Illa quan Felip trepitja qualsevol indret del nostre país. Per al president socialista una cosa era segura: en un acte com aquest liderat per grans burgesos del país no hi havia cap perill de rebre una xiulada com la que va haver d’aguantar en el concurs de castells de Tarragona.
Madrid, com Pyongyang
Lluís Simon
Això que les desfilades militars espanyoles durant la Hispanitat incloguin ja imatges dels futurs caps d’estat en una certa posició de poder, ja sabem quins règims ens recorda. L’exposició pública d’Elionor està calculada fins al mil·límetre. Mentre els altres soldats o membres de les diferents acadèmies passen completament desapercebuts, el culte a la imatge de la futura reina en els principals mitjans espanyols no és innocent. Es tracta que tothom tingui clar que en la monarquia no hi ha marxa enrere.