Ha mort Rosario Palomino, lluitadora per la independència i ferma defensora del català

L’activista pel català, Rosario Palomino ha mort aquest dimarts a l’edat de 53 anys, a causa d’un càncer. Nascuda a Lima (Perú), va arribar a Catalunya als anys noranta i ràpidament es va integrar a la cultura i als costums del país. Ella mateixa es definia com “una catalana nascuda al Perú”.

Es va establir a Barcelona i va treballar com a psicòloga. Es va trobar que molts catalans li canviaven de llengua pel simple prejudici del seu aspecte físic: “No s’adonen que em fan sentir exclosa quan em canvien la llengua per la meva fesomia”. A partir d’aquest moment va posar-se mans a l’obra per organitzar xerrades i promoure actes perquè els catalans autòctons deixessin de passar-se al castellà. L’any 2019, juntament amb Matthew Tree, Toni Albà i Carme Sansa va impulsar la iniciativa No em canviïs de llengua. Es tractava d’un llibre amb testimonis de catalanoparlants nascuts a l’estranger que han hagut de superar diversos obstacles per arribar a aprendre i, finalment, comunicar-se plenament en català sense ser objecte d’estereotips i prejudicis. El pròleg va ser escrit pel president Quim Torra i Lluís Llach en va escriure l’epíleg. Ella n’era una ferma practicant. Mai canviava al castellà quan algú li responia amb aquesta llengua després que ella s’hagués dirigit en català. Fins i tot quan es dirigia a la policia espanyola, la qual li va suposar un conflicte lingüístic que va acabar als jutjats l’any 2010. Però si no ho va fer ni en aquest cas, molt menys quan demana un cafè en català a Barcelona, i no l’entenien, quan indicava a un taxista una direcció de Barcelona en català, i no l’entenia, o quan un dentista li deia que no la comprenia si li parlava en català a Barcelona. Tal com explicava en una entrevista a El Punt Avui aquest darrer any. “És el seu problema, no el meu. Si en aquell moment et deixes, si canvies de llengua, aleshores el problema el passes a tenir tu”.

En els darrers anys també s’havia compromès activament amb la independència del país. En una entrevista a VilaWeb de l’any 2019 reflexionava sobre les seves arrels al Perú. Explicava que les cultures llatinoamericanes s’havien quedat sense llengües maternes, i que quan va sentir tota la història de Catalunya, va fer un paral·lelisme amb la seva cultura. Explica que en aquell moment la gent li cridava l’atenció que digués que els catalans lluitàvem contra el mateix colonitzador, i sentia que com que no va poder lluitar per la independència del seu país, ara la història li donava l’oportunitat de fer-ho per Catalunya.

Diverses personalitats del món de la política i la cultura han mostrat el seu condol a les xarxes socials valorant el seu patriotisme, la seva empatia, el positivisme que sempre desprenia, el coratge, la dignitat i el compromís amb la terra que era la seva.

La família comunica que no se celebrarà cap cerimònia funeral, per decisió de la mateixa Rosario. En canvi, sí que està previst d’organitzar-li un homenatge, que de moment encara està per determinar.