Bogeria a Santa Úrsula

Valls va viure ahir una Santa Úrsula ben estranya. Amb grans castells, sí. Però també amb situacions rocambolesques.

Durant tota la jornada va caldre estar pendent del cel, amb diverses interrupcions per la pluja, amb arrencades i aturades, amb camises molt molles. Però també amb moltes ganes de castells.

Santa Úrsula s’ha d’explicar ronda per ronda, de banda a banda de la plaça. La diada va començar 45 minuts tard pel temps i ho va fer amb el quatre de deu amb folre i manilles de la Colla Vella, que enguany en tenia un de carregat i un intent. A casa va fer-li l’aleta, però va cedir de la part alta quan ja baixava la canalla.

Seguidament, la Colla Joves afrontava el seu gran repte amb el tres de deu amb folre i manilles. En tota la seva història, n’havia fet set intents; els dos últims, en el Concurs. El castell es va carregar gairebé in extremis i es va poder veure una situació insòlita: membres de la Colla Vella aplaudint la Joves. Així, per primer cop la plaça del Blat veia dos castells de deu, un per cada colla.

Seguidament, i després d’una aturada per la pluja, la Colla Vella atacava el quatre de nou sense folre, que primer va quedar en intent desmuntat perquè la canalla no ho veia clar i, a més, havia començat a ploure de nou amb ganes. Al cap d’uns minuts va parar i hi van tornar i, sota la pluja que havia reaparegut, van descarregar-lo per segon cop enguany.

La Joves hi va respondre amb un altre castell sense folre, el dos de vuit, dominat a la perfecció.

En tercera ronda, la Vella va apostar pel tres de deu amb folre i manilles, però, de nou, intent desmuntat entrant setens pel diluvi que queia. Eren les tres de la tarda i tot feia pensar que se suspendria la diada. Amb la calculadora a la mà, la Joves sortia guanyadora per 10 punts. Però la Vella no tenia cap intenció de renunciar-hi i, un cop la pluja va afluixar, hi va tornar amb el tres de deu, que va tornar a desmuntar amb setens col·locant-se perquè no anava bé. La Vella perdia ronda i era el torn de la Joves, que feia estona havia anunciat el tres de nou sense folre. Però el guió va canviar.

El cap de colla, Francesc Ramon, va anunciar que es retiraven, que tenien els castellers xops perquè no tenien prou espai per aixoplugar-se (cosa que la Vella, segons ell, sí) i que fins allà havia arribat la seva Santa Úrsula. Pilar de comiat i cap a casa, amb toc de vermut inclòs. Literalment van marxar de la plaça.

La Colla Vella quedava sola i, com que el temps la va respectar, encara va descarregar el tres de nou amb folre i hi va posar la cirera amb el pilar de vuit amb folre i manilles, amb una dona als baixos per primer cop a la història. Tancava així una Santa Úrsula excepcional.