La Generalitat valenciana eleva a 155 morts el balanç provisional de víctimes

Els tres morts a Castella-La Manxa i Andalusia situen el total en 158

L’alcaldessa de València confirma la troballa de nou cossos més a la ciutat

Crida a la població de Castelló perquè es confini

R.B. / X.M. - Barcelona

El total de persones mortes pels aiguats catastròfics de dimarts ja s’eleva almenys 158 a tot l’Estat. La Generalitat valenciana ha actualitzat aquest dijous el balanç provisional de víctimes en 155, al País Valencià, el territori més castigat per l’impacte de la gota freda o DANA (depressió aïllada a nivells alts). Les tres altres defuncions confirmades pels efectes del temporal s’han localitzat a les províncies d’Albacete i Cuenca (Castella-La Manxa) i Màlaga (Andalusia). A més, encara hi ha desenes de persones desaparegudes.

L’alcaldessa de València, Maria José Català, ha confirmat avui la troballa de nou persones mortes, vuit en un garatge al barri de la Torre. El balanç de víctimes a la ciutat s’eleva així a tretze morts i ha elevat el global a tot el País Valencià a més d’un centenar, tot i que en aquell moment la Generalitat Valenciana encara no havia facilitat l’últim recompte. L’anterior xifra oficial, coneguda ahir, era de 95 morts, dels quals 92 a les comarques valencianes.

Confinament a Castelló

La Generalitat valenciana ha emès aquest migdia una ordre de confinament a tota la demarcació de Castelló per la previsió de fortes pluges a l’interior nord i al litoral.

Problemes de mobilitat

L’impacte dels aiguats continua provocant nombroses afectacions a la zona i les autoritats mantenen la crida als ciutadans perquè no circulin per les carreteres de València i Castelló perquè les puguin utilitzar sense obstacles els equips d’emergència..

Més d’un centenar de carreteres, entre les quals autovies i carreteres nacionals de les demarcacions de València i Conca, estan tallades al trànsit o tenen restriccions provocades per les riuades de dimarts i la matinada de dimecres.

Les afectacions més greus se situen a vies de l’entorn de València, on diversos trams de l’A-3, l’A-7 i l’AP-7 en sentit sortida encara estan tallats. Segons el ministeri de Transports, el punt més crític és un pont de l’A-7 que ha col·lapsat, tant per la seva ubicació com pel volum de trànsit que registra habitualment, d’uns cent mil vehicles diaris. Les circumval·lacions de la capital valenciana, la V30 i la V31, s’han habilitat com a alternatives a l’A-7. L V30 està oberta en els dos sentits i a la V31 s’han habilitat dos carrils, un per cada sentit. També estan tallades les vies que connecten amb Alacant i les carreteres N-3, N-322, N-330 y N-332 a Requena, Utiel, Bunyol, Sueca, Benifaió, Torrent, Picanya, Riba-Roja de Túria, Xest, Algemesí, Guadassuar, Alzira o Xiva, entre altres. A banda, 66 vies secundàries més de la demarcació de València tenen trams tallats.

A Castelló continuen tallades la CV-128, CV-130, CV-134, CV-137, CV-146, CV-148 en sentit sortida, CV-1486 i CV-200 al pas per la Torre dels Beltrans-Hostal del Mestre, Albocàsser, Tirig, La Salzadella, Càlig, Cabanes, El Borseral i Almedíjar-Aín.

L’autovia A-3 també està tallada a diversos trams de Castella-La Manxa, com a Minglanilla i Atalaia del Cañavate, en sentit València. Pel que fa a vies secundàries, la CM-215 està tallada a Landete, a la demarcació de Conca, i la de Gudalajara es registren talls a la GU-952 a Luzaga i Cortes de Tajuña i a la GU-958 a Terraza i Corduente.

A Andalusia, on la DANA s’ha intensificat aquest dijous. A la província de Cadis estan tallades l’AP-4 al ramal d’entrada A-314, A-393, A-384, A-408 al pas per La Barca, Villamartín, Espera-Arcos de la Frontera, El Almendral-Torre Alta i Guadalcacín cap a Arcos, així com una dotzena de carreteres secundàries més. A Granada estan tallades l’A-4200 l l’GR-4104 a Río de Baza-Benamaurel i El Bejarín-Benalúa. A Màlaga continua tallada l’A-343 entre Las Mellizas i Los Llanos. A Sevilla hi ha trams tallats a l’A-343, SE-3102, SE-3105, SE-3201, SE-4104 i SE-6300 a Sevilla capital, Carmona-Guadajoz, El Viso del Alcor, Alcolea del Río i Lebrija.

Pel que fa a l’Aragó, hi ha talls a l’A-1105, A-1501 i l’Z-453 a Pina de Ebro, Gelsa, Jaraba, Ibdes i Calmarza, a la província de Saragossa, i a Teruel està tallada l’TE-28 de Blancas a Odón.

Sense trens ni metro

Aquest dijous continua suspesa la circulació de trens al País Valencià i la circulació pel Corredor Mediterrani. Tres de les cinc línies de rodalies de València, la C1, C2 i C3, “estan desaparegudes” i amb uns 80 quilòmetres “completament destrossats”. Les línies C5 i C6, que no estaven a la “zona zero”, estan en millors condicions de reprendre el servei. El gestor d’infraestructures ferroviàries Adif, que dimecres al matí també va suspendre la circulació a la línia d’alta velocitat amb Madrid, ha confirmat avui que continuarà suspès “fins a nou avís”. La infraestructura està molt i han col·lapsat dos túnels, el de Xiva i el de Torrent, motiu pel qual no es preveu recuperar el servei abans de quinze dies o tres setmanes. L’operador d’alta velocitat Ouigo ha anunciat que cancel·la tots els serveis entre València i Madrid fins al 13 de novembre. La cancel·lació afecta un centenar de trens més i vint mil passatgers, que podran sol·licitar un canvi de bitllet o bé el reemborsament.

Adif també va suspendre els serveis de llarga i mitja distància de València a Alacant i Múrcia i els de València a Albacete i Alcázar de Sant Juan, i de València a Aragó i a Tortosa. Només a Madrid, dimecers hi van quedar sense passatge onze mil passatgers que volien accedir en tren al País Valencià.

Adif ha anunciat també que deixarà obertes a la nit les estacions a les zones afectades mentre sigui necessari.

Concentració de la pluja

La concentració de les pluges a les conques dels rius Magre, a la conca del Xúquer, i Túria, a l’interior de la província de València, va multiplicar els efectes de l’aiguat d’aquest dimarts, que ha provocat estralls sobretot a les comarques més baixes d’Horta i la Ribera Alta. La causa va ser el sistema organitzat de tempestes que es va produir a l’obertura entre les muntanyes d’Alzira i el Mondúver, un lloc propens a produir-ne, segons explicava a EFE el meteoròleg Rafael Armengot. Segons ell, els sistemes organitzats de tempestes són com “vagons que circulen un darrere l’altre, i si estan estàtics fan que la pluja caigui en el mateix lloc augmentant-ne la quantitat”. Les tempestes es van alinear dimarts a la conca del Magre des del sud fins a Requena-Utiel i la pluja va descarregar de manera ininterrompuda durant hores fent augmentar el cabal del riu.

Fins a 490 litres

A Xiva van caure més de 490 litres per metre quadrat, una quantitat que al País Valencià no es veia des del 1996. Xera, Xest, Bunyol i Torís van rebre més de 400 litres d’aigua; , a Setaigües en van caure 322; a Requena, 315; i a Utiel, més de 278.

La pluja va afectar també el barranc del Poyo, desbordant-lo a la zona de Catarroja i Massanassa; i la conca del riu Túria, amb una acumulació de 400 litres per metre quadrat a la zona de Pedralba. Segons Armengot, aquestes pluges han servit per provar per primera vegada la nova llera del riu Túria, que es va posar en marxa a principis dels anys 80. Durant aquelles hores hi van circular 1.200 metres cúbics per segon.

El meteoròleg afirmava que aquest episodi es pot compara amb les pluges de l’octubre del 2002 pel que fa a quantitat d’aigua. Les afectacions, però, són superiors, ja que la zona afectada és més petita i l’aigua es va concentrar amb uns estralls que no es veien des de la inundació del 1982. El govern espanyol informava que els models hidrològics indiquen la possibilitat de tanta acumulació d’aigua en un punt determinat cada 5.000 anys. “És el que va passar ahir [dimarts] a Forata”, un embassament que dimecres desguassava a un ritme de 800m3/s. Dimarts ho feia a un ritme de 1000m3/s. La força de l’aigua va esfondrar els aqüeductes del Canal Xúquer-Túria si bé les dues plantes potabilitzadores continuaven funcionant.

L’Aemet va avisar

En darrer terme, el govern de l’Estat va voler recordar al vespre de dimecres, ja davant l’evidència de la tragèdia, que el servei meteorològic espanyol, Aemet, havia fet la primera previsió de gota freda (DANA) el 20 d’octubre, que el dijous 24 va comunicar l’apropament de la depressió mentre el 26 va emetre la primera nota alertant que afectaria el Llevant peninsular. Diumenge, Aemet emetia alerta especial de pluges torrencials al Llevant mediterrani i dilluns a les 22:48 h. emetia l’alerta roja i taronja al País Valencià. Dimarts, quan comença la catàstrofe, a les 6:36 h. emet alerta taronja al País Valencià per pluges torrencials que a les 7:31 h. ja passa a alerta roja. La catàstrofe es produïa hores després, entre la nit de dimarts i la matinada de dimecres.