Els veïns denuncien l’estat de Can Cisó i que s’hi especula

Cecília Corominas i Pujolàs, coneguda com la Cecília de les Flors, nascuda a Can Cisó de Guèmol, deia, en un testimoni recollit per Lluís Martí: “Quan la plaça Major era una roureda Can Cisó ja estava dempeus.” Aquesta frase, que resumeix l’essència del que és patrimoni, vol ser el lema dels veïns del barri de Guèmol, on està situada aquesta masia, una de les més significatives de Banyoles, per denunciar l’estat en què es troba, tot i estar protegida com a bé cultural d’interès local (BCIL) des del 1984. Amb el repartiment de 4.000 fullets, els veïns inicien avui una campanya amb l’objectiu que tots els banyolins se sentin implicats en aquesta lluita, assenyala Àngel Vergés i Gifra, veí de Guèmol, que fa anys que reivindica la importància d’aquesta masia medieval. Als segles XIII i XIV, Can Cisó era un dels masos, junt amb l’església, que formaven la parròquia de Guèmol.

En el fullet s’explica que la llei obliga els propietaris dels edificis BCIL a preservar-los, i en cas que ometin aquesta responsabilitat, l’administració els l’ha de fer complir. Per Vergés és el que no s’ha fet amb Can Cisó, que és propietat privada. La tanca que delimitava el mas és a terra i accedir-hi és fàcil. Hi ha grafits a les antigues parets pairals laterals. Àngel Vergés denuncia que no només no s’ha pogut protegir el patrimoni sinó que s’ha vandalitzat. Els veïns alerten d’una operació especulativa amb Can Cisó, tenint en compte la deixadesa del mas, amb l’interior que s’ha deixat malmetre, sense cap intervenció, perquè acabi sent declarat ruïna i desaparegui la protecció BCIL. Hi ha precedents com Can Gou, al carrer Sant Martirià, davant la placeta d’en Ges.

“Era un punt de trobada dels parroquians de l’església de Guèmol i era un lloc de pas per als banyolins, que hi anaven a fer berenades, ja que hi havia una font al costat de l’era, i hi havia molta devoció per la Verge del Remei”, recorda Vergés. També s’hi van representar els pessebres. “L’alcalde defensa que és una propietat privada; nosaltres defensem que és un símbol del nostre barri”, rebla Vergés. A més del valor sentimental, s’hi afegeix el valor arquitectònic, amb diferents peculiaritats úniques com els badius i l’arc, assenyalades, entre altres, per l’arquitecte Jeroni Moner.

Els veïns reclamen que hi hagi sensibilitat pel patrimoni i es propiciï una entesa entre el consistori i el propietari pensant en la ciutat. En l’article Ruïnes que clamen al cel, Moner afirmava que hi havia “tres vergonyes”: Can Cisó de Guèmol, el mas Herbeig i la bòbila de Ca n’Ordis. “És molt lamentable veure com any rere any s’està deteriorant un edifici amb segles d’antiguitat i assistir amb impotència a la seva degradació sabent que, si bé el responsable principal n’és el propietari, els ajuntaments disposen de mecanismes suficients per impedir-ho.”