El subdirector de Quatre Camins recorda l'ambient d'extrema tensió que es vivia a la presó abans del motí

El mòdul número 1 de la presó de Quatre Camins era, a finals del 2002, una mena de campi qui pugui , amb els funcionaris mirant cap a una banda i la droga, o les drogues, corrent cap a una altra. La impunitat era tan gran que, fins i tot, s’havia vist algun intern injectant-se heroïna al mig del pati. Va ser aleshores quan Diego Jesús Vázquez i Manuel Tallón es van fer càrrec de la direcció i subdirecció del centre penitenciari amb diversos objectius, i un dels prioritaris era tallar aquest tràfic d’estupefaents.

Centenars d’escorcolls als interns i familiars, radiografies per buscar la droga amagada dins del cos i noves normes com evitar l’entrada d’interns a la bugaderia –“on es traficava amb la droga”, segons Tallón–, van ser algunes de les mesures aplicades. Les estratègies de la direcció del centre van acabar topant amb els interessos d’un grup d’extorsió –en paraules de Tallón– que dirigia el tràfic dins de la presó i, tot plegat, va explotar en el motí de l’abril del 2004.

Aquest és el panorama que ahir va exposar Manuel Tallón en la seva declaració durant el judici. A més a més, va deixar clar que la plantilla de la presó no anava sobrada de personal. El subdirector va recordar que el dia dels fets va desplaçar-se fins al pati del mòdul després que es produís un incident entre un grup de funcionaris i un intern a qui van haver de reduir. Tallón és un veterà de les presons i a primer cop d’ull va veure que la situació era molt tensa i va ordenar reforçar la seguretat del lloc a la vegada que li deia a un funcionari: “Aquesta tarda tindrem problemes”. Instants després un altre funcionari va dirigir-se al reclús Francisco Hidalgo impedint-li fer una trucada telefònica i aleshores aquest, cridant, va dirigir-se a la resta de presos: “Estan escalfant el pati, ens estan buscant!”.

Tallón va recordar com al cap d’uns minuts Hidalgo i altres presos –a qui va identificar llegint una llista que portava escrita en un full, i no de memòria– es van acostar a ell i que després del primer cop de puny que li va donar el mateix Hidalgo va caure a terra, on va rebre diverses puntades de peu i, des d’aquell moment, ja no recorda res més. “Estic viu perquè vaig perdre el coneixement”, va assegurar.