Una fàbrica per al barri

La fàbrica Albert Germans és un vestigi del passat industrial tèxtil de l’Hospitalet que s’esllangueix en espera del seu destí, mentre al seu voltant creix el debat sobre el seu ús futur. És de propietat municipal i fa anys que està tancada. S’hi han plantejat propostes com ara un museu del còmic, que finalment es va proposar a Badalona –i es va acabar enterrant– i un centre de formació per a Renfe, que també s’ha desestimat. En el seu periple no hi ha faltat tampoc una ocupació. Fa temps que veïns i partits de l’oposició el reclamen com a centre per al barri de Sant Josep, i finalment el govern local ha decidit que sigui un equipament ciutadà, tot i que no en dona més detalls. “L’objectiu de l’alcalde és que sigui un equipament per al barri”, assenyalen fonts municipals. David Quirós va substituir Núria Marín a l’alcaldia el juny passat.

Albert Germans és una fàbrica que es va construir entre el 1928 i el 1936 al carrer Rodés. L’obra la va signar l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt per encabir la producció de productes tèxtils de l’empresa que havien creat els germans Josep, Esperança i Enric Albert. La fàbrica va tancar el 2007 i el 2016 la va comprar l’Ajuntament. La va declarar bé cultural d’interès local, però no s’hi va fer res, a l’edifici. El 2022 un grup de joves la va ocupar i la va batejar com a centre social okupat Nabat. Ocupació que va durar poc més d’un any, fins que va ser desallotjat. Aquell mateix any, l’Ajuntament va aprovar la cessió a Renfe durant 40 anys perquè la companyia ferroviària instal·lés a l’antiga fàbrica un centre de formació. La junta de govern, el 30 d’octubre passat, va anul·lar la cessió a Renfe.

Manuel Domínguez, historiador i portaveu de l’Hospitalet En Comú Podem, explica que Albert Germans és una fàbrica tèxtil d’estil noucentista, d’arquitectura de maó vist, “d’un valor artístic i patrimonial molt notable. Forma part del nostre passat industrial i tèxtil, aquí van treballar durant dècades prop d’un centenar de persones, sobretot dones”. És un edifici format per tres cossos que està protegit parcialment, només els edificis que toquen al carrer Rodés. Tots els elements posteriors i el pati no estan catalogats i haurien d’estar declarats també bé cultural d’interès local, segons defensa Domínguez. El recinte està format per una gran nau de maó amb un sostre en forma de dents de serra, una sèrie de construccions annexes i un espai enjardinat de 1.700 metres quadrats.

Tant ERC+EUiA com els Comuns demanen des de fa temps que l’edifici es transformi en un equipament per al barri. També ho reclama la plataforma Recuperem Albert Germans, que planteja que el consistori hi aporti el finançament i que l’espai estigui gestionat per un col·lectiu ciutadà, a l’estil de Can Batlló i la Santsenca, a Barcelona. La plataforma planteja una reconversió de l’espai en un projecte que funcioni com a motor social i cultural per al seu entorn.

ERC+EUiA va presentar una moció l’octubre del 2022 que es feia ressò de les reivindicacions de diverses entitats del barri, que qüestionaven la decisió del govern local de cedir a Renfe l’antiga fàbrica. La moció va rebre el suport de tots els grups de l’oposició però no va prosperar pel vot contrari de l’equip de govern, llavors amb majoria del PSC. El mes de juny passat, el portaveu de l’Hospitalet En Comú Podem va insistir que tot el conjunt sigui declarat bé cultural d’interès local i es destini a equipament per al barri. “Sant Josep és un dels barris amb menys equipaments municipals”, va assenyalar el portaveu.

Sílvia Casola, coportaveu del grup municipal d’ERC+EUiA, i Jaume Graells, el portaveu, insistien un cop va caure l’acord de cessió a Renfe a finals d’octubre que l’edifici: “Hauria de ser per als veïns i veïnes.” “Estem cansats de projectes faraònics que mai acaben de ser veritat”, segons Graells, que posava com a exemple l’equipament de medicina xinesa que el consistori havia plantejat en el passat per a la fàbrica Godó i Trias i que va quedar en no res. Referint-se a la fàbrica Albert Germans, el portaveu assenyalava: “Havia de ser un projecte que, afortunadament, no ha reeixit, per ser ocupat per la Renfe.” Segons els republicans, “finalment ha estat la Renfe i no l’Ajuntament qui ha renunciat al projecte perquè l’ha considerat inviable” degut a l’elevat cost que representaria adequar un edifici a les seves necessitats, quan s’ha de tenir cura de respectar els elements que estan protegits pel patrimoni.

El procés, pels republicans, és una mostra que “el govern no té rumb, i això està afectant de manera molt greu la situació d’abandonament del nostre patrimoni i la manca d’equipaments que tenim a la ciutat”. El grup culpa el govern municipal de la degradació que, diuen, està afectant l’edifici, que continua tancat. “Nosaltres volem dedicar diner públic a rehabilitar aquest magnífic edifici i que es destini a la ciutadania”, insisteix Graells. Casola assenyala que “hi ha desenes d’entitats que estan esperant un espai” i la fàbrica seria una oportunitat per cobrir aquesta demanda.

ERC+EUiA presentarà una nova moció al proper ple municipal, a finals de mes. En aquesta recorda que el barri de Sant Josep, amb prop de 20.000 habitants, ocupa un espai de centralitat dins la ciutat i conserva mostres del seu passat industrial. Malgrat aquesta centralitat –limita amb els barris del Centre, Can Serra, la Florida, la Torrassa i Santa Eulàlia–, “Sant Josep té un important dèficit d’equipaments que es podria veure agreujat per l’increment de població derivat de les diverses promocions d’habitatges que s’hi estan realitzant”. El grup no té encara constància de la voluntat de l’alcalde de destinar Albert Germans a equipament per al barri, i posa l’accent també en la necessitat d’adequar els 1.700 metres quadrats de jardí com a zona verda oberta al barri. “El recinte és un patrimoni molt significatiu, amb diferents espais i sales amb moltíssimes possibilitats, que no podem permetre que segueixi tancat i degradant-se, i menys encara quan existeix una important demanda d’espais per a entitats i per a la ciutadania”, manifesten, pel que demanen al govern que el rehabiliti durant el 2025 i el transformi en un equipament municipal públic destinat a les entitats del barri i la ciutat.