Societat

La monarquia

Lluís Simon

‘Jaime I’, rei de València

L’apropiació cultural i el domini polític de Castella sobre tot allò que un dia van representar els Països Catalans es veu d’una manera cruenta aquests dies a València arran de la crisi de la dana. N’és un exemple un dels grans referents històrics que compartim, el rei Jaume I. A València ja és oficialment Jaime I i cada vegada ho serà més a les Illes i ja no diguem de l’Aragó, comunitat governada per fanàtics anticatalans.

La gran base militar des de la qual l’exèrcit espanyol coordina (o ho intenta) les operacions a l’Horta Sud l’han batejada precisament amb el nom de Jaime I, deixant clar que si un dia hi va haver un monarca que va dominar el Mediterrani va ser tan espanyol i borbó com Fernando VII. Parlant de Borbons, el d’ara, Felip VI, s’ha passejat aquesta setmana enmig dels militars precisament en aquesta base. Ho ha fet amb el seu uniforme de cap dels exèrcits evitant cap desdeny cap a la seva persona. No es repetirà un episodi com el del fang. Quan torni a passejar per Paiporta o qualsevol de les altres viles anorreades per l’aigua, estarà tot sota control.

S’ha de dir que la coneguda base que l’exèrcit de terra té al País Valencià està situada a Bétera (Camp del Túria), una de les poblacions que el botifler Cristóbal de Moscoso –primer comte de Torres-Torres– va destruir i cremar durant la Guerra de Successió quan l’exèrcit de Felip V va descobrir que la població havia donat suport a la causa austriacista i als combatents maulets.

La Corona de Castella va començar la feina a València fa més de tres-cents anys, però ha estat en les últimes dècades quan des de Madrid s’ha aconseguit desnaturalitzar el nacionalisme i sobiranisme valencià per convertir això que ells en diuen “comunitat” en una mena de segona província de Madrid, la seva platja, com en diuen alguns. La capacitat de resistència de les institucions pròpies, com la Generalitat, ha estat tan nul·la que fins i tot els socialistes, que tenen un partit que porta en el seu nom País Valencià, ha renunciat a usar el terme per temor que la reacció castellana els enviï a la famosa paperera de la història.

Malgrat els insults que van rebre Felip i Letícia, el País Valencià actual és la història d’un èxit, el de l’assimilació cultural. Els francesos, tan republicans com són, han fet el mateix amb la Catalunya Nord. Quedem nosaltres, al mig, exposats al mateix perill. Som els següents de la llista...

Les joies de Letícia

Espanya és un país que no té remei. L’última pensada de la reina Letícia per donar suport a les víctimes de la dana del País Valencià ha estat surrealista. Amb el beneplàcit dels mitjans que ho han venut tot plegat com la més gran operació de solidaritat de la dècada, ha aparegut aquesta setmana en un acte social amb unes arracades d’una marca valenciana. Segons tots plegats, aquesta és la prova definitiva dels sentiments profunds de la reina vers els pobles inundats per l’aigua i el fang. A més, les llàgrimes de la reina a Paiporta podran tenir continuïtat la setmana vinent. La Casa Reial prepara una nova visita als pobles afectats. Això sí, sense que els monarques hagin de discutir directament amb els seus plebeus, que encara malviuen sense casa, sense feina i, alguns, sense familiars.

La plaga dels Borbons

Mentre els monarques feien el seu numeret al País Valencià, una de les múltiples cosines de tots els graus que té el rei, Maria de Borbó, que viu a prop de la zona zero, demanava als veïns, voluntaris o despistats que fessin el favor de no trepitjar la seva propietat durant els pitjors dies de la crisi. Entenem que els aristòcrates, com han fet sempre, no volien veure una invasió de plebeus bruts de fang pels seus camins. Un cop es va filtrar la carta amb aquesta petició signada pel seu marit, la Borbó en qüestió va assegurar que tot era mentida. Bé, no ho era tant. Resulta que patien per si a alguns dels voluntaris els passava alguna cosa en algun dels seus camins privats ja que, llavors, ells, com a propietaris, en serien “legalment responsables”. Quin personal.

Les riques també ‘ploren’

En això de la dana i la família reial espanyola n’hi ha per fer-ne una tesi sobre com informar els ciutadans amb el biaix necessari perquè tots acabem rendits al seu estat emocional envers les víctimes. L’hereva al tron, Elionor, va fer 19 anys dos dies després de la gran inundació. A la premsa rosa i als mitjans oficials els va faltar temps per explicar-nos que no havia pogut ni celebrar l’aniversari perquè la noia estava devastada. Com sempre, més que notícies es publiquen hipòtesis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia