societat
Conviure amb les pantalles
El govern de l’Estat recomana evitar les pantalles fins als 6 anys i endarrerir el primer mòbil amb internet fins als 16 anys
Els experts alerten de la necessitat d’acompanyar els infants en l’ús dels dispositius tecnològics
Els infants no haurien d’estar exposats a les pantalles fins als 6 anys, segons l’informe de recomanacions que va aprovar ahir el Consell de Ministres. El document, que ha estat elaborat per una cinquantena d’experts, proposa 107 mesures que han de servir de base per a l’elaboració de la futura llei de protecció al menor en els entorns digitals, 35 de les quals ja estan recollides en l’avantprojecte de llei de pantalles. Per exemple, retardar l’ús del primer mòbil amb internet a l’edat de 16 anys. Una proposta que ja va fer el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) a l’octubre amb la publicació d’unes recomanacions per a la protecció digital dels infants i adolescents.
Ara bé, les xifres mostren que gairebé el 70% dels infants de 10 a 15 anys tenen mòbil segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, un 15% més que ara fa deu anys. El COMB alerta que passar hores i hores davant d’un mòbil, ordinador o qualsevol altra pantalla comporta riscos físics, mentals i socials per als infants i adolescents, ja que estan en període de desenvolupament cerebral “crític”. Entre els principals riscos, el COMB destaca el retard cognitiu en els infants. “La sobreexposició a les pantalles limita el desenvolupament del llenguatge, ja que els infants no interactuen amb el seu entorn ni hi estableixen relacions”, explica el doctor Jaume Sellarès, vicepresident del COMB. Alhora, Sellarès afirma que com més temps passen els infants davant de les pantalles, menys es mouen i, per tant, poden desenvolupar també problemes d’obesitat.
La falta d’interacció amb els altres i l’aïllament que propicien els mòbils també dificulten les habilitats socials i emocionals dels infants i la descodificació d’allò que estan veient. “Quan accedeixen a continguts a través dels mòbils, estan sols, per tant, el que veuen ho interpreten segons el seu nivell de coneixement, i això és un risc perquè no sabem què estan veient ni com ho estan entenent ni sentint”, explica la psicopedagoga i professora de la UOC Sylvie Pérez.
Endarrerir el primer mòbil
L’informe aprovat pel Consell de Ministres i les recomanacions publicades pel COMB coincideixen que cal endarrerir el primer mòbil fins als 16 anys. “L’edat òptima és aquella en què el desenvolupament psicològic i funcional de la persona és adequat per tenir una actitud crítica”, afirma Sellarès. Ara bé, en una societat tan digitalitzada com la nostra, aquest endarreriment es fa complicat, alerta Pérez: “Eliminar les pantalles en un món que és audiovisual és molt difícil, hem d’assumir que hi són, acceptar el risc i educar en el seu ús.” La psicopedagoga considera que no podem privar de pantalles els infants i sobretot els adolescents quan els adults n’hem “normalitzat” l’ús diari i constant.
Aquest curs, per primer cop el Departament d’Educació ha prohibit l’ús dels mòbils als centres educatius. Una mesura que moltes escoles i instituts ja estaven aplicant, però que segons el COMB ha d’anar una mica més enllà. “Una cosa és prohibir els mòbils, però si després a l’aula fem servir tauletes i ordinadors, es poden generar contradiccions”, diu Sellarès. Pérez, en canvi, tot i que coincideix que els infants no necessiten el mòbil a l’escola, considera que els centres educatius no poden renunciar a les tecnologies dins les aules si el seu ús té finalitats educatives: “No hem de renunciar a l’escriptura i la lectura en paper, ni a la manipulació d’objectes, però tampoc hem de deixar d’incorporar totes les eines que van sorgint, és qüestió de trobar l’equilibri i educar en un ús híbrid.”
La psicopedagoga Sylvie Pérez afirma que, més que prohibir les pantalles, cal “acompanyar en el seu ús”. “L’accés al que s’està veient ha de ser compartit”, diu Pérez, i afirma que “és preferible que mirin la televisió que un mòbil, perquè un mòbil té un ús molt més individualitzat”. Alhora, la psicopedagoga recomana que els infants i adolescents utilitzin els dispositius tecnològics al menjador i no a la seva habitació. Pérez i Sellarès coincideixen que les famílies tenen un paper fonamental en l’accés dels infants a les tecnologies, que ha de ser “progressiu”, segons ell, i “coherent”, segons ella. “No podem dir que no volem que passin hores enganxats al mòbil i, després, posar-los la tauleta perquè la vagin mirant mentre fem un viatge en cotxe o durant un dinar familiar”, diu la psicopedagoga.
Pérez afirma també que cal “regular el temps d’ús dels dispositius”, és a dir, establir o pactar uns límits en funció de l’edat dels menors. Una recomanació que també fa el COMB a partir dels contractes tecnològics, pactes entre pares i fills que inclouen el temps que s’utilitzarà el dispositiu, les aplicacions o el contingut al qual es podrà accedir. “És interessant que el que s’estableixi sigui una cosa consentida o, si més no, admesa per part de l’infant”, diu Pérez.
Més enllà de les famílies
La responsabilitat de la sobreexposició a les pantalles per part dels infants i adolescents no ha de ser només de les famílies, segons alertava el COMB, sinó també dels operadors i les companyies de telecomunicacions, els centres educatius i les administracions. En aquest sentit, per facilitar la supervisió parental, el govern espanyol ja va incloure en l’avantprojecte de llei per a la protecció digital dels menors, l’obligatorietat que tots els dispositius incloguin sistemes de control parental gratuïts. El COMB recomana, per exemple, l’ús de targetes SIM per a menors, targetes que per defecte porten unes limitacions d’ús, i insta els operadors de telefonia a posar-les a l’abast de les famílies. Els metges suggereixen també l’ús de xarxes wifi adaptades en aquells llocs on poden connectar-se menors, sigui en domicilis, centres educatius o altres equipaments públics. Alhora, el COMB destaca la importància que les aplicacions siguin segures. “Les administracions han de vetllar perquè aquests productes incorporin una verificació certa de l’edat de la persona que hi accedeix”, diu Sellarès.
La col·laboració de tots els agents implicats és clau per protegir els menors, segons el COMB, que destaca la figura dels “alertadors fiables”. “Són persones que s’adonen que algun d’aquests productes pot generar problemes; poden ser les famílies, els mestres, els pediatres, etc. Han de posar en marxa protocols per vetllar perquè s’introdueixin els canvis o limitacions que calguin per corregir els problemes que generen les aplicacions”, diu Sellarès. Entre els comportaments dels infants i adolescents que poden alertar d’una sobreexposició a les pantalles, Pérez destaca sobretot la “dependència del mòbil”. Per exemple, que el menor no parli del que veu a la pantalla, que si algú veu el que està mirant es molesti o que s’enfadi quan ha de deixar el mòbil per anar a sopar.