La innovació i la sostenibilitat, prioritats en els projectes d’habitatge de l’AMB
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) promou habitatges assequibles, de qualitat i sostenibles
-
La innovació i la sostenibilitat, prioritats en els projectes d’habitatge de l’AMB. -
La innovació i la sostenibilitat, prioritats en els projectes d’habitatge de l’AMB. -
La innovació i la sostenibilitat, prioritats en els projectes d’habitatge de l’AMB. -
D’esquerra a dreta, les diverses promocions d’HPO de l’Impsol a Sant Feliu de Llobregat, a Sant Just Desvern i a Sant Adrià de Besòs. A la dreta, a dalt, la promoció del Masnou. JOSE HEVIA / ADRIÀ GOULA / POL VILADOMS / JOSE HEVIA.
La construcció d’habitatge amb preu assequible, sobretot de lloguer, s’ha convertit en un dels reptes prioritaris a l’àrea metropolitana. L’escassetat d’oferta d’habitatge protegit, i l’augment continuat dels preus són factors que es combinen amb els efectes d’una crisi econòmica encara present. Això fa gairebé impossible que moltes persones puguin exercir aquest dret bàsic.
Segons els estudis específics realitzats, l’àrea metropolitana de Barcelona és actualment un dels territoris de l’Estat espanyol on existeix un gran desajust entre demanda, oferta i preu.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), conscient d’aquestes dificultats, ja té un ampli programa de construcció d’habitatge assequible, de qualitat i sostenible, posant un gran èmfasi en la promoció d’habitatge públic de lloguer, sense renunciar a la qualitat arquitectònica. Així ho explica el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón: “La creació d’habitatge assequible és una de les eines més efectives per millorar la qualitat de vida de les persones i reduir les desigualtats al territori. És per això que treballem amb els municipis, perquè tan important és la construcció d’habitatges nous com l’obtenció del sòl públic on situar-los.”
En aquest marc, l’AMB exerceix les competències en polítiques de sòl i habitatge mitjançant l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol), el qual promou habitatge protegit assequible, amb qualitat arquitectònica, sostenible, inclusiu i dissenyat tenint en compte la perspectiva de gènere, amb l’objectiu d’atendre tant les necessitats locals dels municipis com les estratègies de desenvolupament del territori metropolità, per articular-lo i aportar qualitat i continuïtat al teixit urbà.
Davant l’emergència climàtica l’AMB i l’Impsol prioritzen l’eficiència energètica i la sostenibilitat en els projectes d’habitatge. Això implica construccions amb una petjada ecològica mínima i un baix consum energètic, així com espais intermedis que ajuden a reduir la demanda energètica.
A més, les noves promocions s’han d’adaptar a nous models de convivència, on s’eliminen els passadissos per incrementar els espais de les estances, de manera que totes les peces de l’habitatge tenen dimensions similars, es flexibilitzen els usos que s’hi poden desenvolupar i es permet l’adaptació als canvis futurs. La pandèmia ha reforçat la necessitat d’aplicar aquestes estratègies qualitatives.
L’Impsol té un paper fonamental en la promoció d’habitatge assequible, en un context de crisi econòmica en què les promocions desenvolupades han tingut un clar enfocament en la qualitat arquitectònica, social i ambiental. Les promocions han evolucionat per adaptar-se a les noves necessitats, destacant la versatilitat i resiliència dels espais per respondre a la diversificació de la societat, amb una visió a llarg termini en què els edificis es conceben com infraestructures socials permanents per a benefici comú.
El procés de promoció s’ha fonamentat en un model de concurs d’arquitectura obert i transparent, amb l’objectiu d’atreure el millor talent. Això ha permès que els projectes promoguts per l’Impsol responguin a criteris ambiciosos en termes de sostenibilitat i qualitat de vida. La participació dels ajuntaments i la col·laboració estreta amb els arquitectes han estat dos elements clau per garantir l’èxit d’aquestes promocions.
Apostar per innovació en habitatge comporta riscos, però l’Impsol treballa per establir un entorn de confiança entre tots els actors implicats, fins i tot en la fase de postvenda, per assegurar que els usuaris finals aprofitin les potencialitats dels edifici
Les promocions entre el 2015 i el 2024 han rebut diversos reconeixements, reforçant la línia de treball de l’Impsol i consolidant la seva aposta per la millora contínua en habitatge social.
Finalment, l’Impsol ha posat un gran èmfasi en la pedagogia i la difusió del valor de l’arquitectura que promou. Mitjançant formació, mediació i activitats divulgatives, s’ha buscat acostar la ciutadania al món de l’arquitectura per fomentar una comprensió mútua.
Aquesta etapa ha estat molt fructífera, amb reconeixements destacats, i l’Impsol ja mira cap al futur per promoure més habitatge de lloguer social, habitatge dotacional, la rehabilitació d’edificis existents i la innovació social per tal d’adaptar-se a les noves necessitats de la ciutadania.
HMB: 4.500 habitatges en els propers 8 anys
Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) és una fórmula de col·laboració amb paritat publicoprivada pionera (25% AMB, 25% Ajuntament BCN, 50% NIC RESIDENCIAL SL). En un termini de 6 o 8 anys construirà 4.500 habitatges protegits de lloguer assequible per sota del preu de mercat, la meitat a Barcelona ciutat i l’altra meitat a la resta de municipis metropolitans, amb una inversió de 600 milions d’euros. Així, hi ha 240 habitatges en construcció, 110 a Sant Boi de Llobregat i 130 a Montgat. També 56 habitatges a Sant Adrià amb llicència pendent de formalització del finançament i 56 habitatges a Sant Adrià pendents d’atorgament de llicència. Destaquen 250 habitatges en fase de redacció de projecte (168 habitatges a Santa Coloma de Gramenet i 82 a Viladecans), i a Barcelona hi ha 331 habitatges pendents d’atorgament de llicència (Sagrera, le Marina del Prat Vermell i Casernes) i 98 habitatges en redacció de projecte.
Consorci Metropolità de l’Habitatge: 100 milions per a rehabilitació
Als 35 municipis metropolitans que envolten Barcelona hi ha 607.753 habitatges, la majoria dels quals tenen una obsolescència física per antiguitat i manca de conservació, així com un mal comportament energètic.
El Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) va posar en marxa, el maig del 2022, una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació, finançada pels fons europeus Next Generation. La convocatòria té una dotació de 100 milions d’euros per al període 2022-2026.
El requisit bàsic de la convocatòria és que un cop s’hagi portat a terme la rehabilitació l’edifici, es redueixi com a mínim un 30% la demanda energètica. Si s’assoleix aquest requisit, totes les obres que es facin –com per exemple façanes, cobertes, mitgeres, canvi de finestres o ascensors– són subvencionables.
Així, es pretén incrementar la seguretat, l’estalvi energètic i el confort dels habitatges, a més de potenciar la lluita contra l’emergència climàtica a través de la millora de l’eficiència energètica dels edificis. També es vol millorar la integració urbana i reduir les desigualtats socials dels barris més vulnerables. Finalment, es fomenta la revitalització econòmica d’un sector amb gran potencial de creixement.
En funció de l’eficiència energètica que s’obtingui un cop rehabilitat l’edifici, les subvencions poden arribar fins al 80%, amb un màxim de 21.400 euros per habitatge. Els propietaris que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica podran accedir a ajuts de fins al 100 % de l’import que els correspongui pagar per les obres de rehabilitació.
A banda de les subvencions que estan destinades a les obres de rehabilitació, la convocatòria preveu ajuts per a obres de millora de l’eficiència energètica en interiors d’habitatges, que poden arribar fins al 40% amb un màxim de 3.000 euros per habitatge. Addicionalment es preveuen ajuts per subvencionar la redacció del llibre de l’edifici, l’ITE i la redacció de projectes.
En aquest context, els fons Next Generation estableixen per al desembre del 2024 un objectiu de 4.004 habitatges. Amb data d’octubre del 2024, el CMH havia complert amb aquest objectiu, ja que havia arribat a 4.339 habitatges. També s’han sol·licitat i resolt 5.451 habitatges en el programa de redacció del llibre de l’edifici i redacció del projecte de rehabilitació.
Aquests ajuts tenen un tractament fiscal diferent d’anteriors convocatòries per impulsar les actuacions de rehabilitació. Així, les subvencions que rebin els propietaris estan exemptes d’IRPF. A més, es pot deduir en l’IRPF un 60% de l’import no subvencionat i l’IVA de les actuacions de rehabilitació és subvencionable.