Societat

L’enderrocament del passat

Dues cases senyorials que existien al passeig de mar de Lloret de Mar han estat enderrocades

De la trentena de cases indianes que hi havia al municipi, només en queden nou, algunes ja reformades

Les dues parcel·les davant de la platja han estat venudes per més d’un milió d’euros, segons Idealista

L’arqui­tec­tura colo­nial de Llo­ret de Mar data dels segles XIX i XX, però la voràgine espe­cu­la­tiva i la neces­si­tat d’habi­tatge a peu de platja ha fet que aques­tes cases, indi­a­nes o senyo­ri­als, s’esti­guin ender­ro­cant. A poc a poc han anat des­a­pa­rei­xent per donar pas a pisos d’alt nivell. Les últi­mes han estat les cases senyo­ri­als que hi havia al car­rer Joan Durall números 20 i 22, i que dona­ven al pas­seig de Cam­pro­don i Arri­eta. Ara, aquest pas­sat s’ha esbor­rat per més d’un milió d’euros, segons dades que ofe­reix el por­tal immo­bi­li­ari Ide­a­lista, per les dues par­cel·les.

El ges­tor docu­men­tal de l’Arxiu de Llo­ret, Xavier Orri, acla­reix que par­len de “cases senyo­ri­als” en comp­tes de cases indi­a­nes o ame­ri­ca­nes perquè mol­tes de les famílies no eren indi­a­nes. És a dir, “eren famílies benes­tants que havien fet comerç i nego­cis amb Amèrica, però per tenir l’eti­queta d’indià o ame­ricà havies de mar­xar pobre i tor­nar-ne ric”, explica Orri.

D’una banda, par­lem d’una espec­ta­cu­lar casa de tres plan­tes de 252 metres qua­drats cons­truïts en un ter­reny de 831 metres qua­drats, segons el regis­tre del cadas­tre. Aquesta mansió llo­re­tenca es va alçar el 1965. Per l’altra banda, una casa de planta baixa amb un pri­mer pis, de 155 metres cons­truïts en un espai de 327 m² i que data del 1968. En total, eren més de mil metres qua­drats davant del mar “des­a­pro­fi­tats” que per­ta­nyien a la família Durall; una família reco­ne­guda a Llo­ret pel seu pas­sat indià.

Actu­al­ment, aquesta casa està sent ender­ro­cada durant aquesta set­mana, ja li’n queda molt poc, i el ter­reny l’ha com­prat la pro­mo­tora Fla­mes­tone per fer-hi vint-i-qua­tre apar­ta­ments de fins a tres habi­ta­ci­ons, amb un preu mínim de 280.000 euros. En el cas del pis amb tres dor­mi­to­ris, fins a 680.000 euros. Aquests pisos ja estan dis­po­ni­bles en pre­venda i, ini­ci­al­ment, està pre­vist que es comen­cin a cons­truir el 20 de gener del 2025. Amb aques­tes dues cases menys, d’unes vint o trenta cases senyo­ri­als que hi havia a Llo­ret de Mar, només en que­den nou: Casa Gar­riga, Can Sara­gossa, Casa Norat, Casa Lluhí, Can Font i Can Coma­dran, que estan intac­tes; i Can Gallissa, Cal Notari i Ca l’Ali­many, que han estat refor­ma­des.

La queixa dels llo­re­tencs

Els veïns han mos­trat la seva indig­nació pel que con­si­de­ren un “atac” a la història i la cul­tura del poble. Sense anar més lluny, els pares d’una veïna se’n van anar a viure a Llo­ret des de Cassà de la Selva per motius labo­rals. Ella explica que el muni­cipi, molts anys enrere, els sem­blava que “s’assem­blava molt a Cadaqués”. “Ara ja no reco­nec Llo­ret”, diu esgla­iada, i afe­geix: “Cada cop que camino pel pas­seig i veig que les cases no hi són, tinc ganes de plo­rar.” Ella, com altres resi­dents, cre­uen que el con­sis­tori no està fent prou per con­ser­var el patri­moni urbanístic del poble.

Una altra vila­tana, opina que d’aquí poc ja no tindrà sen­tit orga­nit­zar la Fira dels Ame­ri­ca­nos de Llo­ret, ja que “ no en que­darà gai­rebé cap d’edi­fici d’aquest estil tan carac­terístic, és una pena que dei­xin per­dre el pas­sat indià”, mani­festa.

Fonts de l’Ajun­ta­ment de Llo­ret

En aquest sen­tit, l’Ajun­ta­ment explica que es tracta d’una llicència ator­gada per la Junta de Govern Local en sessió de data 3 de maig de 2024, per a l’ender­roc de dos edi­fi­cis adja­cents situ­ats al car­rer Joan Durall, núm. 20 i 22 i que donen al pas­seig Cam­pro­don i Arri­eta.

La placa de la llicència d’ender­roc se’ls va comu­ni­car en data 9 de setem­bre de 2024. Tal com consta en l’informe tècnic, cap dels dos edi­fi­cis a ender­ro­car es tro­ba­ven pro­te­gits segons el catàleg del POUM. Això és que no esta­ven cata­lo­ga­des al pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal (POUM) com a cases d’aquest estil.

Sigui com sigui, indià, ame­ri­cano o senyo­rial, aques­tes dues cases eren una senya iden­ti­fi­ca­tiva de Llo­ret de Mar, que tot­hom que hi pas­sava per davant que­dava mera­ve­llat de la bellesa de la seva arqui­tec­tura sin­gu­lar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.