De Mossèn Cinto a Jacint Verdaguer

Els jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, a la muntanya de Montjuïc, deixaran de dir-se així. Espais Escrits, la Fundació Verdaguer, els Amics de Verdaguer, la Secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris, la Societat Verdaguer i el Museu d’Història de Barcelona es van conjurar per demanar un canvi de nom per a l’espai i que es passin a anomenar jardins de Jacint Verdaguer, sense el “mossèn”. I ho han aconseguit: la ponència del nomenclàtor hi ha donat el vistiplau. Sembla un canvi menor, però està carregat de significat. La proposta vol destacar l’excel·lència del poeta del poble en l’àmbit de la literatura, i no simplement la seva condició eclesiàstica.

Inaugurats el 22 de juny del 1970 pel dictador Francisco Franco i el llavors alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, els dies clars els jardins permeten fins i tot respirar els aires del Montseny. Estan situats en els terrenys d’una antiga pedrera.L’escultura La noia dels lliris, a prop del llac, és un homenatge al poeta. Una inscripció recita: “Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l’any”.

Es dona la circumstància que, de moment, la plaça de l’Eixample dedicada al poeta en plena avinguda de la Diagonal es continuarà dient del Mossèn Jacint Verdaguer, segons consta al nomenclàtor. L’autor de Folgueroles, enterrat a Montjuïc, té dos carrers més a la capital que l’homenatgen: el de L’Atlàntida, a Ciutat Vella, i el de la Gleva, a Sarrià-Sant Gervasi, nom donat per recordar que el mossèn va celebrar la seva primera missa al santuari dedicat a la Mare de Déu anomenat de la Verge de la Gleva i consagrat l’any 1767.

El mateix 1970 també es van inaugurar els jardins de Montjuïc dedicats al Mossèn Costa i Llobera, que realcen la condició d’eclesiàstic per sobre de la d’escriptor sense que ningú hagi aixecat la veu.

Mossens al marge, la darrera reunió del 2024 de la ponència del nomenclàtor ha donat més conformitats inicials o definitives a la creació de nous vials i canvis de nom. Un dels més mediàtics és el de la rotonda a Manolo Vital, entre els carrers de Castellví i Lliçà, al barri de Torre Baró, dedicat a l’activista veïnal fundador i president de la primera associació de veïns de Nou Barris, la del Sector de Vallbona-Torre Baró-Trinitat, immortalitzat recentment al film El 47.

D’altra banda, al Raval, l’espai sense nom que hi ha entre els números 6 i 12 del carrer d’Elisabets i el jardí dels Tarongers es dirà passatge de la Casa de Misericòrdia de Barcelona. La petició d’anomenar-lo així la va fer la fundació privada Casa de Misericòrdia de Barcelona amb l’acord del districte per recordar que des de la seva fundació, el 1584, com a asil per a persones sense llar ha volgut ser un agent social actiu al barri.

A l’Eixample, a petició de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família, es faran diversos retocs per reconèixer les dones a què es dedicaven alguns passatges però que, segons recorda l’Ajuntament, en l’època en què es van batejar les vies no podien constar com a tals. Així, el passatge de Simó ara passa a dir-se passatge de Francesca Simon (entre els carrers de Marina, Sardenya, Rosselló i Provença, al barri de la Sagrada Família). Es tracta de la propietària des del 1867 dels terrenys de l’heretat Torre Vermella. D’altra banda, el passatge que hi ha entre els carrers de Marina, Sardenya, Mallorca i València, ja no es dirà de Font sinó de Paula Font, també propietària d’una finca. I el passatge de Gaiolà, entre els carrers de Nàpols, Sicília, Mallorca i València, ara es dirà de Matilde de Gaiolà, propietària de part dels terrenys des del 1862 fins al 1873.

A Gràcia, al barri de Coll es dediquen uns jardins a Pepita Pardell Terrade, dibuixant i pionera del cinema d’animació, nascuda el 1928 i que va morir el 2019. Signava com a Maite els seus treballs. Va començar com a il·lustradora i és autora del primer llargmetratge d’animació en català, Desperta ferro, de l’any 1990.

En un altre punt, a Sants-Montjuïc, fruit d’un procés participatiu veïnal del 2016, es va proposar posar el nom de jardins de la Rambla de Sants al tram que cobreix les vies de tren entre la Riera Blanca i el carrer dels Jocs Florals, al barri de la Bordeta. La ponència del nomenclàtor ha aprovat definitivament aquesta denominació.

També tira endavant la col·locació de faristols i plaques de memòria que destaquen entitats i personalitats de la ciutat. Així, a l’Eixample es dedicarà un faristol de memòria a la Fundació de la Unión Militar Democrática (UMD) al passeig de Sant Joan, 29, al lloc on es va fundar, el 31 d’agost del 1974, l’organització antifranquista. Al mateix districte es posarà una placa a la casa on va néixer Àlvar d’Orriols i Lletget, poeta, músic, dramaturg i precursor del teatre popular (Barcelona, 1894 – Baiona, 1976). I a Sant Andreu, al carrer d’en Grau, 36, es recordarà Carlo del Monte, nom artístic del tenor Hel·leni Barjau Vallmitjana (Barcelona, 1923 – Ciutat de Mèxic, 2000).