Programa de bons endreços

Mol­tes empre­ses reno­ven periòdica­ment el seu mobi­li­ari o equi­pa­ment per ofe­rir un ser­vei excel·lent als cli­ents, per adap­tar ins­tal·laci­ons i espais o bé perquè els emple­ats facin ser­vir la dar­rera tec­no­lo­gia. Però què passa amb els mate­ri­als exce­dents? En el millor dels casos, s’inten­tava reven­dre’ls a preu baix en el mer­cat de segona mà –com ara els vehi­cles– o aca­ba­ven en magat­zems, enve­llint sense ús, tot i que el més habi­tual era llençar-los, sobre­tot en el cas de mobles i mata­las­sos.

Pocs empre­sa­ris dis­po­sen de per­so­nal específic per ges­ti­o­nar aquest afer, de manera que l’única espe­rança perquè els objec­tes no anes­sin de cap a la dei­xa­lle­ria era la inter­venció de la mà invi­si­ble del dra­paire de torn. Però a Cai­xa­Bank, que en els dar­rers anys sí que havia anat explo­rant vies per donar un segon ús a mobi­li­ari d’ofi­cina i equips informàtics i tau­le­tes que reno­va­ven entre els emple­ats tot cedint-les de franc a enti­tats soci­als, van pen­sar que aquesta bona pràctica podia tenir molt més recor­re­gut si s’este­nia entre els cli­ents.

Així, ja fa cinc anys que van enge­gar el pro­grama Reu­ti­litza’m. La res­pon­sa­ble d’Acció Social de l’enti­tat a Cata­lu­nya, Mireia Gorchs, diu que “els ini­cis van ser infor­mals, el 2019, basats molt en el boca­o­re­lla” entre emple­ats que s’assa­ben­ta­ven de casos pun­tu­als per part d’empre­sa­ris. Però “ara s’ha posat en marxa un web específic per cana­lit­zar ofer­tes i deman­des”.

L’han difós entre la car­tera d’empre­ses, que s’hi poden regis­trar per publi­car els seus estocs, igual que les enti­tats soci­als, per con­sul­tar-los i cur­sar sol·lici­tuds. Amb aquest pro­to­col, el pro­grama ha aga­fat embran­zida i des del 2023 han estat 65 les enti­tats soci­als giro­ni­nes que han rebut tot tipus de mate­rial: elec­tro­domèstics, tau­les, cadi­res, mata­las­sos, ordi­na­dors, arma­ris, calai­xe­res, bres­sols, tova­llo­les, man­tes, canapès, màqui­nes de gimnàs i cor­ti­nes, entre d’altres.

A més del “foment de l’eco­no­mia cir­cu­lar”, per la reducció de resi­dus, i el “com­promís amb el ter­cer sec­tor”, Gorchs des­taca que miren de pri­o­rit­zar el quilòmetre zero: dona­ci­ons de pro­xi­mi­tat que fan xarxa entre empre­ses i enti­tats i estal­vien alhora els cos­tos de trans­port. En el cas de les comar­ques giro­ni­nes, el potent sec­tor turístic ha estat clau per impul­sar les xifres, i l’empresària Carme Hos­pi­tal, del grup Aro­mar i pre­si­denta de la Fun­dació Jordi Comas, explica la recent donació de dese­nes de mata­las­sos res­ca­tats de l’edi­fici dels apar­ta­ments Delfín, a Platja d’Aro, que han ender­ro­cat per cons­truir un nou immo­ble, “però esta­ven en molt bon estat i van ser aptes fins al dar­rer minut”.

Una vin­tena dels mata­las­sos els va reco­llir la Fun­dació Sup­port-Girona, que els ha dis­tribuït entre algu­nes de les per­so­nes que tute­len o acom­pa­nyen per qüesti­ons de dis­ca­pa­ci­tat o edat avançada. La direc­tora tècnica de l’enti­tat, Glòria Cer­rato, recorda que “el 75% de les 1.400 per­so­nes ate­ses a tota la demar­cació o són vul­ne­ra­bles o bé estan sota el llin­dar de la pobresa”, i agra­eix l’opor­tu­ni­tat: “Sem­bla una donació petita, però ens estal­viem des­pesa per com­prar-ne i pot­ser bene­fi­ciar només casos d’extrema neces­si­tat”, men­tre que la resta hau­rien con­ti­nuat en una pre­ca­ri­e­tat rela­tiva. Els diners que s’estal­vien, de retruc, alli­be­ren altres capítols per a la des­pesa cor­rent o per tirar enda­vant altres inver­si­ons.