Horta Sud, la gran eixida
Els municipis més colpejats per la dana estan immersos en el retorn a una mínima normalitat
Les tasques de neteja encara pendents conviuen amb les de reforma i reobertura de negocis
Hi ha cua al davant de l’església de Santa Maria de Catarroja. El vent aixeca la pols en què s’han convertit les restes de fang que encara queden arreu i es respira un aire enrarit, així que molta gent du mascareta per protegir-se. Si fa unes setmanes, però, era per recollir aliments i roba en una paradeta improvisada, avui la cua fa cap a un barracó de la Creu Roja. “És per demanar la targeta moneder de 300 euros que donen per comprar al comerç local”, informa el Toni, que és l’últim. Cal acreditar, això sí, que estàs empadronat en uns baixos del municipi, com ell mateix. “He sigut dels menys afectats, només em va entrar un pam i mig d’aigua”, mesura. No és l’únic petit ajut que tindrà. L’empresari Amancio Ortega ha donat 52 milions als ajuntaments de l’Horta Sud afectats per la dana del 29 d’octubre, i al de Catarroja li’n toquen uns 4,6, que repartirà a parts iguals entre tots els particulars que viuen en baixos. Res de garatges o negocis. A Paiporta, per exemple, n’hi arribaran 5,4 –tot just ahir va obrir una oficina municipal dedicada només a tramitar-los– i a Picanya, uns 3,7, si bé aquí l’Ajuntament està redactant unes bases per ponderar els ajuts en funció dels danys patits i la utilitat real que en puguin treure els amos, a fi que “no siga cafè per a tothom”, explicaran després fonts municipals...
“Toquen 1.800 euros a totes les plantes baixes de Catarroja, i encara alguns critiquen... Hi ha gent pa tot”, assenyala en tot cas el Toni, que encara té una altra reflexió: “Aquests diners ja estan ingressats, i això vol dir que es pot. A què espera l’administració per fer el mateix?”, es pregunta. I és que, en paral·lel, un altre gran empresari, Juan Roig, també ha donat 35 milions, aquests només per refer petits negocis. De fet, els més grans, com els seus Mercadona o molts Consum, ja van ser dels primers establiments a reobrir fa setmanes a l’àrea més devastada. També ja hi ha molts bars i cafeteries reoberts, i força perruqueries. I totes les administracions de loteria, que fan l’agost. A la resta de comerç li costa més, però es va recuperant a poc a poc. “Hi ha d’haver botigues ara, no d’aquí a sis mesos”, insisteix el Toni. Troba que és la clau per refer la vida a totes les ciutats de l’Horta Sud arrasades. I té raó: als carrers on hi ha botigues, la gent passeja, s’encanta, hi queda... i al bo del dia, les terrasses s’omplen.
De fet, mentre el Toni s’explica, se sent soroll d’obres de fons, de treballs de reforma en marxa. Aquests dies se’n senten i se’n veuen arreu de l’Horta Sud. Paletes i instal·ladors de tot tipus van de bòlit, i de fet en molts negocis feinegen a l’interior mentre ja estan oberts al públic. Necessiten ingressos, és clar. Un dels comerços ja oberts és la sabateria Za@Co de Paiporta, l’única que hi ha operativa al municipi, des de fa tot just una setmana. De fet, és nova de trinca: el local estava tot just a mig adequar quan es va inundar la ciutat, i encara no hi tenien estoc a dins. “No hi va haver gaire pèrdua, i això ens ha facilitat obrir ràpid”, explica la mestressa, Daymaris Solano, contenta perquè els primers dies ha anat bé. “La gent necessita sabates”, constata, tot atenent un client.
La neteja, per llarg
És clar que tot aquest formiguer de gent que reforma, que passeja i que compra per tornar a una certa normalitat conviu amb unes tasques de neteja que encara van per llarg. Ja es veuen pocs cotxes per desballestar als carrers, tot i que encara n’hi ha i en van passant alguns en grues i fins i tot excavadores. De fet, davant molts guals ja hi ha penjats missatges per demanar que es respectin, senyal que el garatge torna a tenir vehicles que funcionen. Molts també ja ocupen els carrers, com els ocupen encara molts efectius de l’exèrcit espanyol, bombers forestals del País Valencià i encara algun grup de voluntaris que netegen baixos i via pública. L’últim cap de setmana de pont, això sí, ja es va veure que el voluntariat anava molt de baixa. “Hem vingut i tornem avui a Madrid; una família del nostre centre ha pagat tres autocars”, expliquen a Paiporta uns joves estudiants de cicle professional, que han estat treballant en uns baixos privats. Però ja són l’excepció... I és que al batejat com a “pont de la solidaritat”, que duia els voluntaris a aquesta àrea des de València, encara hi queden pancartes penjades i algun memorial, però ja no el creua ningú.
També es veuen brigades municipals remullant carrers i comprovant el nivell de fang del clavegueram, que –ara que ja s’ha solucionat en part l’abocament descontrolat d’aigües fecals als barrancs, amb canonades provisionals– continua sent una gran preocupació. Igualment caldrà treballar molt encara per retirar el fang de molts pàrquings subterranis, amb el problema extra que ja s’hi ha solidificat. De fet, es calcula que només a Paiporta encara queden uns 350 garatges inundats, inclosos els ascensors dels seus edificis, fet que causa problemes greus a unes 2.000 persones amb mobilitat reduïda. “Som nou camions i una vintena de treballadors”, explica el Jose, de l’empresa Desciegues Navarra, especialitzada a desembussar canonades i que és una de les que han estat subcontractades per fer aquestes tasques a Catarroja. Fa un mes que hi treballen, i calcula que encara en tindran mínim per dos mesos més. “El fang està molt compactat i l’hem d’anar mullant perquè s’estovi, llavors el deixem a fora, l’han de prendre camions... És un procés laboriós”, explica, ja que a més molta feina s’ha de fer gairebé manualment. Com a mínim ara ja hi ha sacs i contenidors arreu per llençar el fang i la runa que encara s’extreu dels baixos, i ja no fa la sensació apocalíptica de les primeres setmanes amb munts arreu, tot i que fins que no acabin els privats no es podrà acabar del tot la neteja de la via pública. Això sí, els municipis més afectats, com Paiporta –qui l’ha vist i qui el veu ara, de net i lluent, el carrer Lepanto!– i Picanya, semblen força recuperats. “Tenim una marató correguda”, expliquen des d’aquest últim Ajuntament, que ja s’ha pogut reinstal·lar en part a la planta baixa, amb “taules de platja i cadires d’escola”. Això sí, lamenten el poc suport i empatia rebuts. “Som l’administració que està gestionant el desastre des del desastre, i això no es valora”, es resignen. Destaquen que ja han pogut “mig canalitzar” les aigües negres, i ja estan treballant a la rambla de Poio per construir un nou col·lector que aboqui a la depuradora aigües avall. I indiquen que hi ha una “mínima normalitat”. Però això, mínima. “No podem abaixar el pistó, trigarem deu anys a tornar al 28 d’octubre del 2024”, calculen. I és que aquí hi van caure quatre dels sis ponts que travessen el barranc, i un cinquè va quedar tocat. I, com als altres nuclis de l’Horta Sud, l’aigua va prendre tot el mobiliari urbà i la senyalització, ha deixat les clavegueres greument malmeses i les instal·lacions municipals –poliesportius, piscines, dispensaris mèdics, biblioteques, centres cívics i de persones majors, etc.– van quedar arrasades, i la majoria encara no han pogut reobrir. I pel que fa al transport... la majoria va quedar sense cotxe –fins i tot sense bicicleta– i la gent se n’ha hagut de comprar a correcuita, o pidolar entre familiars i amics de fora. El servei ferroviari tampoc funcionarà a curt termini: s’ha de reconstruir tota la línia des de València fins més enllà de Picanya, i no estarà enllestida fins a la primavera com a mínim. “Hi havia un metro cada tres minuts i ara hi ha llançadores a Torrent i a València que passen quan passen, on la gent va com sardines en llauna i amb un trànsit de por”, resumeixen.
Però també hi ha brots verds: aquest cap de setmana han pogut tornar a jugar a bàsquet al pavelló, amb uns sols vestidors, això sí. A més, el ministre Puente els ha promès que refarà els ponts pel procediment d’urgència –“li hem promès que els posarem el seu nom”, es permeten dir fent broma entre tanta tristor– i, entretant, l’exèrcit els ha fet una passarel·la nova per a vianants, que ha de durar almenys un parell d’anys, i ja està tota decorada amb missatges infantils d’agraïment i de suport, dibuixos i fotografies. A l’altra banda, el programa d’Ana Rosa Quintana hi fa un directe –no ha agradat gaire a l’Ajuntament, que no hi ha posat facilitats perquè entén que juga amb la imatge i el dolor del poble– des de davant les cases que han quedat més destrossades, prop d’on unes corones marcides recorden que allà hi va haver víctimes mortals. Fins a 223...
Aviat ja no donaran menjar
Que la normalitat encara és lluny de restablir-se també queda palès fent un tomb per Sedaví, Benetússer, Massanassa o Alfafar. Aquí es veu en barris pobres com el d’Orba, on una gentada fa cua –ja van molt buscats els llocs on donen menjar– fins a un tendal de l’ONG del cuiner José Andrés, World Central Kitchen, un de la dotzena que encara queden a l’Horta Sud i que reparteixen dinar calent cada dia, des del primer. Poques ONG més queden ja sobre el terreny. Aquí, una quinzena de voluntaris hi han arribat a repartir 2.000 àpats al dia, tot i que ara ja no fan sopars i s’ha reduït a un miler. Han acordat amb serveis socials de l’Ajuntament, amb el qual faran el traspàs de funcions, que marxaran el 5 de gener. “És un barri molt necessitat i molt danyat, amb una mitjana d’edat molt elevada”, diu la coordinadora del tendal, la barcelonina Mar Escrivà. “Els donem menjar calent cada dia, i normalment fruita, tret de dimarts i divendres, que ja hi ha un mercadet local”, explica. I és que els mou també la col·laboració amb el teixit local. I a Alfafar, com a tot arreu, ja hi està reviscolant. Fins i tot fan mercat a la plaça de l’Ajuntament, que al migdia bull d’activitat, mentre l’exèrcit continua patrullant i als balcons s’hi llegeixen pancartes com ara “Eixirem del fang” i “La gran eixida”, en al·lusió al viatge que ara fa un segle van fer Alcover i Moll per descobrir els secrets de la llengua. L’Horta Sud també ha emprès el seu viatge cap a la recuperació. I ja no té retorn.
La complicada gestió dels 130.000 vehicles afectats
El que més impressiona encara avui són els 130.000 cotxes que es va endur la dana, ara amuntegats en “campes” improvisades en solars al mig o als afores de les ciutats, en espera que se’ls vagin emportant a desballestar, una feina que es calcula que no acabarà fins al març. Causen preocupació, perquè a Catarroja fa un parell de setmanes una es va incendiar, i es té por que passi el mateix amb la més gran, que és a tocar del cementiri. “No ho estem fent com toca. Moltes empreses ho fan fatal; venen amb el pop i això és il·legal, perquè els cotxes tenen líquids, gasos d’aire condicionat, pneumàtics, bateries, combustibles, olis... Els ha d’agafar una plataforma i descontaminar-los abans i, un cop els treus tot allò perillós, ja els pots triturar”, explica el Patxi, que té un desguàs a Quart de Poblet i està desbordat, en una feina que tot i això admet que no és gens agraïda. A més, avisa d’un altre problema: ell cobra 150 euros per vehicle retirat més 10 per dia en espera, i mentre que alguns ajuntaments han dit que se’n faran càrrec, en altres llocs ho haurà d’assumir a sobre el particular afectat.
Qui ja està pagant indemnitzacions és el consorci estatal, però hi ha queixes que ho està fent a un preu per sota del de mercat com estipula la llei. “No és just, quan la gent ho ha perdut tot, que s’estigui estalviant potser 2.000 euros per cotxe”, raona Germán Zaragoza, que és pèrit i ha muntat una oficina en uns baixos a Paiporta per recollir i tramitar les queixes, servei que surt de franc a l’amo perquè el cobriran les assegurances de cada vehicle. Els primers dies ha anat desbordat.
