Un vi que és “anhel de vida”
Una nena, la Nel, que va ser prematura, va donar peu a un projecte de mecenatge per a la Unitat de Neonatologia del Trueta
La viticultora va dedicar el vi, Anhel de Vida, al personal sanitari de la unitat, a tots els nounats i a les seves famílies
-
A l’esquerra, el paisatge de les vinyes de Mas Vida, al terme municipal de Cistella, i, a la dreta, l’Adriana amb la seva filla, la Nel CELLER MAS VIDA. -
A l’esquerra, el paisatge de les vinyes de Mas Vida, al terme municipal de Cistella, i, a la dreta, l’Adriana amb la seva filla, la Nel CELLER MAS VIDA. -
A l’esquerra, el paisatge de les vinyes de Mas Vida, al terme municipal de Cistella, i, a la dreta, l’Adriana amb la seva filla, la Nel CELLER MAS VIDA. -
La Jurriaan i en Dido, en un dels seus camps VINYES TORTUGA.
Les vinyes no deixen de sorprendre. Els viticultors que treballen la terra van més enllà de la qualitat dels vins. Es mouen entre la modernitat de les noves tècniques, la preservació dels productes tradicionals i l’agricultura regenerativa i ecològica. Un cercle virtuós. I, d’aquest paisatge ple de possibilitats, en surten projectes que van més enllà de l’emprenedoria i transiten per viaranys de solidaritat. L’Alt Empordà, amb els seus cellers i iniciatives importants, com ara la que s’impulsa des de Roses, on s’ha posat el focus en la diversitat d’aquests cultius analitzant dades objectives a través d’un estudi exhaustiu amb la col·laboració de científics, n’és un exemple.
Ens centrarem en el celler Mas Vida, a Cistella, on 3.200 ampolles, amb diverses varietats, porten a l’etiqueta un nom: Anhel de Vida. Aquest nom ens ajudarà a entendre el projecte. La viticultora Adriana Fernández va deixar l’arquitectura per donar continuïtat en solitari al celler que havien obert els pares. Un projecte que havia viscut des de molt petita. El nom del vi, Anhel de Vida, el va posar la ginecòloga a la filla prematura de l’Adriana, la Nel. Aquí és on trobem la història. La Nel es va estar 60 dies a la Unitat de Neonatologia de l’hospital universitari de Girona Doctor Josep Trueta. Els seus pares, l’Adriana i en Carles, no es van moure del seu costat. Però què passaria amb la verema? Què se’n faria, del raïm? L’Adriana ho va transformar en una experiència plena de reptes. Va contactar, segons explica, amb cellers amics, Vinyes Tortuga i Rim Vins i Vinyes de Jordi Esteve, tots dos a Rabós, i el Pujol Cargol, a Masarac: “Els vaig explicar si volien fer la verema i el vi. Sense cap condicionant, que fessin el que sentissin”, explica Fernández. Tots tres cellers es van posar a treballar i el producte final va ser aquest vi, Anhel de Vida, una producció limitada. La seva venda servirà per contribuir, a través del mecenatge, a finançar la feina de la Unitat de Neonatologia de l’hospital universitari de Girona Doctor Josep Trueta. Fernández destaca la professionalitat de la unitat i, molt especialment, la capacitat de transmetre als nadons “amor i estimació”. “El vi era una manera de retornar tot aquest amor per tot el que vàrem rebre els dies que van estar fent costat a la Nel”, explica.
El celler Mas Vida va fer la seva producció el 1992. Un vi i un oli ecològics mitjançant agricultura regenerativa. I, tot això, en el marc d’un projecte que té en compte la recuperació del paisatge cultural al voltant d’una petita ermita, la Mare de Déu de Vida, i el mas a la zona de les Garrotxes d’Empordà. Una zona amb un microclima especial que fa que plogui més que la mitjana, on es treballa la vinya, l’oliverar i el bosc de manera sostenible (amb certificat ecològic del CCPAE). Una tasca per modificar l’entorn amb consciència. La producció, uns 10.000 litres anuals, s’extreu de set hectàrees de vinya, més disset d’oliverar per a l’oli, i envoltats de 58 hectàrees de bosc propi. Tots els vins porten el nom de Vida, com ara el Rosa, el Vermell, el Negre, el Taronja, el Somm, el Nua i l’Eterna.