L’Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquest dimarts un cas de suposada estafa i apropiació indeguda d’uns administradors judicials d’una fundació de residències geriàtriques. Segons informa l’ACN, la fiscalia demana més de 30 anys de presó per al principal acusat, que, juntament, amb sis persones més haurien desviat prop d’un milió d’euros cap als seus comptes o els d’empreses seves procedents de quatre residències geriàtriques de Barcelona, Vallirana i Ourense. Els acusats declararan al final del judici, que acaba a principis de febrer, i aquest dimarts diversos testimonis han refermat que els administradors no van fer algunes de les obres per les que suposadament van cobrar.

El fundador i president de la fundació Verge de Fàtima, que dirigia les residències fins el 2009, ha explicat que els acusats van cobrar indegudament centenars de milers d’euros i després, quan la justícia els va retirar la gestió, van seguir abusant, amenaçant i calumniant la família que dirigia la fundació. També li van dificultar l’entrada un cop la justícia va revocar la intervenció judicial i van ocultar documentació de les residències.

El fill de l’expresident i altres treballadors de les residències han explicat que moltes obres pendents de fer no es van fer, i altres que els acusats havien documentat falsament per cobrar-les a través d’empreses seves, no es van arribar a fer.

Segons la fiscalia, l’octubre del 2009 un jutjat d’instrucció de Barcelona, arran d’una investigació contra el president de la fundació propietària dels geriàtrics, va nomenar un administrador judicial sobre unes residències de Barcelona, Vallirana (Baix Llobregat) i Ourense, i la intervenció de les empreses que les gestionaven. Aquest administrador va nomenar sis col·laboradors, també investigats en la causa.

El president de la fundació va presentar un recurs contra la decisió judicial, i l’Audiència de Barcelona li va donar la raó l’abril del 2010, quasi set mesos després. No obstant, els acusats van seguir dirigint les residències i fins i tot van actuar per enriquir-se de forma injusta a través d’un gran entramat d’empreses de les que formaven part.

Així, els acusats haurien encarregat diversos estudis i projectes d’obres de millora innecessàries a persones de la seva confiança, van desatendre el pagament de factures a proveïdors o lloguers i van traspassar immobles entre les diverses societats intervingudes. També van contractar diversos treballadors de forma indefinida. De fet, el març del 2010 el jutjat que havia ordenat la intervenció de les residències va advertir als administradors que no s’excedissin en les seves funcions, i els van recordar que la intervenció era una mesura cautelar.

A finals de maig i mitjans de juny del 2010 l’administrador judicial va presentar una memòria de la seva actuació, però no va aportar documentació que certifiqués la seva veracitat. Així, faltaven factures, informació comptable detallada, rebuts, justificants de pagaments, nòmines, subvencions, justificants, informació fiscal o inventaris. La magistrada instructora va requerir tota la informació i la documentació al principal acusat, que encara no l’ha aportada.

Segons l’escrit d’acusació, els acusats es van apropiar de prop d’un milió d’euros dels comptes de les gestores de les residències amb transferències directes al seu favor o a empreses que ells controlaven de forma privada.

Els acusats també van contractar un d’ells per 5.000 euros al mes com a coordinador comptable, càrrec pel qual no estava preparat ni podia ser contractat. Quan es va acabar l’administració judicial va ser acomiadat i ell va denunciar l’empresa per acomiadament improcedent i va aportar documentació falsa per presentar la demanda.

Entre altres fets, també van intentar, via notarial, ser designats directius de la fundació gestora de les residències. Aprofitant els càrrecs ficticis van obrir un nou compte bancari per desviar-hi diners de l’entitat.

Quan ja havien estat desposseïts judicialment dels càrrecs d’administradors, els acusats van interposar personalment i a través d’empreses seves diverses demandes judicials reclamant importants quantitats per serveis inexistents que mai es van prestar. Però alhora van domiciliar la fundació a un despatx professional d’un dels acusats. Com que els nous gestors de les residències no rebien les demandes, no les contestaven i, per tant, els jutjats les admetien.

Per tot això, la fiscalia els acusa dels delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda, infidelitat en la custòdia de documents, desobediència a l’autoritat judicial, falsificació de documents públics, oficials i mercantils, estafa i estafa processal.

Al principal acusat li demanen més de 30 anys de presó i diverses multes, així com 57.178 euros d’indemnització. A la resta d’acusats, les penes també són importants, però menors. Les empreses dels acusats que van cobrar de les residències per serveis no prestats són responsables civils subsidiàries.

El judici està previst que s’allargui fins el 6 de febrer, i els acusats declararan al final de tot.