Medi ambient

Marc Prohom

Cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)

“Els episodis de pluja cada cop són més curts i intensos”

“Tenim un sistema climàtic que està dopat, a una temperatura més alta de la que li tocaria, i té més capacitat de fer mal amb precipitacions intenses”

“El nostre clima s’està tropicalitzant. A la ciutat de Figueres tenen avui una temperatura mitjana com la que hi havia fa 60 anys a Reus”

La precipitació està disminuint des de mitjan segle XX. Una disminució d’un 10% de mitjana

Arran de la publi­cació del balanç climàtic pro­vi­si­o­nal del 2024 que ha fet el SMC, en par­lem amb el cap de Cli­ma­to­lo­gia del ser­vei català.

El 2024 ha estat un regal plu­viomètric.
Sobre­tot venint d’on veníem. Ha estat un any de pre­ci­pi­tació nor­mal a bona part del país, sobre la mit­jana, tot i que al sud hi ha llocs on ha plo­gut un 20%-30% més i tenim zones que con­ti­nuen amb dèficit, on no ha plo­gut prou: a l’Empordà i a la Gar­rotxa ha plo­gut una mica menys res­pecte a la mit­jana. El pro­blema és que enca­de­nem més de tres anys amb dèficits molt potents de pluja, sobre­tot al nord-est del país. Hi ha comar­ques de Girona on la situ­ació és dolenta. La sequera a llarg ter­mini, en un horitzó de 24 o 36 mesos, encara és greu. Els embas­sa­ments encara estan molt bai­xos.
El dèficit al nord-est té alguna relació amb la dis­mi­nució pro­gres­siva de les lle­van­ta­des?
Sí. Pre­ci­sa­ment el que pro­voca bona pluja a les comar­ques de Girona és el lle­vant i hem tin­gut molt poques situ­a­ci­ons de lle­vant en els dar­rers tres o qua­tre anys. Una de les cau­ses del dèficit de pluja en aquesta zona és la falta de tem­po­rals, de dies de tem­po­ral de lle­vant.
Suposo que és difícil saber si és un feno­men pro­vi­si­o­nal.
Sí. És com­pli­cat saber si és una tendència que es man­tindrà en els pro­pers anys. El que sí que estem veient és que a escala glo­bal la pre­ci­pi­tació a Cata­lu­nya està dis­mi­nuint des de mit­jan segle XX. Una dis­mi­nució d’un 10% de mit­jana i espe­ci­al­ment a l’estiu.
Encara sort que passa a l’estiu, que ja és estació poc plu­josa.
Sí, perquè la vege­tació en certa manera està adap­tada al fet que plo­gui poc a l’estiu. Però, d’altra banda, si encara plou menys i, sobre­tot, si va acom­pa­nyat de tem­pe­ra­tu­res més altes –som davant d’un escal­fa­ment glo­bal i local–, això fa que hi hagi més estrès hídric a la vege­tació.
Més risc d’incen­dis.
Exacte. Tot està lli­gat.
El fet que hagi tor­nat a ploure el 2024 és un canvi de cicle res­pecte a la sequera?
És pre­ma­tur, perquè les pre­vi­si­ons esta­ci­o­nals en pre­ci­pi­tació encara no són del tot fia­bles. En l’àmbit medi­ter­rani és molt com­pli­cat fer aques­tes pre­dic­ci­ons. El que ens mar­quen els tres pro­pers mesos és una situ­ació de no gaire abundància de pluja, tot i que cal aga­far-les una mica amb pin­ces. Veu­rem què passa.
Cata­lu­nya es va sal­var pels pèls del que va pas­sar a València?
Per la seva geo­gra­fia, València té més punts perquè hi hagi aiguats d’inten­si­tat: la presència de les ser­ra­la­des que, en situ­a­ci­ons de lle­vant, fan de palanca; un golf pro­pici a apor­ta­ci­ons d’humi­tat del mar; flu­xos de lle­vant més freqüents... Amb el canvi climàtic s’està veient que els extrems plu­viomètrics –dèficit i excés– ani­ran a més. Al Medi­ter­rani sobre­tot les seque­res seran més freqüents. No és tan clar que hi hagi un incre­ment de freqüència de pluja intensa, però sí que els aiguats seran més inten­sos. En un ambi­ent més càlid, l’atmos­fera absor­beix més humi­tat i, amb situ­a­ci­ons favo­ra­bles com una dana, les inten­si­tats són molt més ele­va­des i mai vis­tes, com a València.
Inun­dació al Fran­colí el 2019; tem­po­ral ‘Glòria’ el 2020; tres anys de sequera a Cata­lu­nya, però el 2023 inun­da­ci­ons a Líbia, l’Emília-Roma­nya ita­li­ana i Grècia, i el 2024, València i, de nou, l’Emília-Roma­nya...
El Medi­ter­rani és un punt calent del canvi climàtic i, any sí, any no, tin­drem aiguats allà on ja se’n produïen de manera natu­ral, però amb més inten­si­tat. I tin­drem molta més irre­gu­la­ri­tat: epi­so­dis pun­tu­als que poden ser de molta pre­ci­pi­tació, però dins d’un període de sequera. Con­viu­ran els dos fenòmens de manera més freqüent i això en farà més com­pli­cada la gestió. El que estem veient és que els epi­so­dis de pre­ci­pi­tació cada cop són més curts, però més inten­sos. Són més pun­tu­als i duren menys, hores. Amb molts anys de dades de les esta­ci­ons automàtiques, estem inten­tant veure si està can­vi­ant el patró. A la costa ebrenca està aug­men­tant la pre­ci­pi­tació en una hora.
Això també té a veure amb la pro­xi­mi­tat dels Ports?
Sí. També la serra de Pra­des i el Mont­sant. Hi ha un efecte palanca sem­blant al de València. Com diuen alguns com­panys, tenim un sis­tema climàtic que està dopat, a una tem­pe­ra­tura més alta de la que li toca­ria. Absor­beix més humi­tat i, quan hi ha con­di­ci­ons favo­ra­bles, plou amb més inten­si­tat que fa 60 o 100 anys. Té més capa­ci­tat de fer mal amb pre­ci­pi­ta­ci­ons inten­ses.
Pels incen­dis de Califòrnia, lle­gia una infor­mació del juny del 2024 de ‘Los Ange­les Times’ que cele­brava el final de les inun­da­ci­ons del ‘Niño’, però adver­tia que arri­bava la ‘Niña’, amb sequera i calor.
Han tin­gut dos anys de bonança de pluja, la vege­tació ha cres­cut. Ara s’ha girat la truita i en sis mesos no ha plo­gut. Els vents del desert que altres anys es tro­ba­ven amb una vege­tació més humida, ara s’han tro­bat amb un pol­vorí. Arriba un punt en què és incon­tro­la­ble i és clar que dar­rere d’aquests grans incen­dis hi ha un com­po­nent de canvi climàtic.
Nosal­tres no podem tenir una pre­visió com la del relleu ‘Niño’-‘Niña’?
Aquí, no. El Niño no és clar que afecti Europa. Al Medi­ter­rani no ens fun­ci­ona la cor­re­lació de pressió atmosfèrica i pre­ci­pi­tació. A Escan­dinàvia és un rellotge: quan baixa la pressió, plou o fa vent. Aquí hi ha menys vin­cle i estem més vin­cu­lats a fenòmens locals, a si hi ha aire fred en capes altes. Aquí tenim més per­sistència dels anti­ci­clons. Asso­ciat a les seque­res, el de les Açores ten­deix a des­plaçar-se cap al nord i és una bar­rera per als fronts. No és una cosa perpètua, però és més freqüent. També cal dir que hi ha molta incer­tesa encara. Els models són capaços de repro­duir la rea­li­tat fins a cert punt.
Podria ser la causa de la dis­mi­nució de lle­van­ta­des?
Ens calen més anys per con­fir­mar si és una tendència, però les pro­jec­ci­ons ens situen en una rea­li­tat més pro­pera al nord d’Àfrica que no pas al cen­tre d’Europa. El nos­tre clima s’està tro­pi­ca­lit­zant. A Figue­res tenen avui una tem­pe­ra­tura mit­jana com la de fa 60 anys a Reus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia