Ciències en Perill manté el rebuig als canvis a batxillerat i insta Educació a mantenir separades les matèries de ciències

La plataforma Ciències en Perill, formada per professionals de l’ensenyament i la ciència, rebutja la nova proposta del departament d’Educació i FP sobre es canvis a batxillerat presentada el 9 de gener i l’insta a mantenir separades les matèries de ciències. Consideren que la nova modificació, que manté la fusió de Física i Química, per una banda, i Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, per una altra, continua implicant “una reducció de la dotació horària d’una hora per a cadascuna de les disciplines respecte a la situació actual” que consideren dificultaria “l’assoliment dels aprenentatges mínims establerts per la normativa”.

Ciències en Perill ha presentat aquest dimarts un document amb “10 motius per seguir reclamant” en què alerten que la intenció d’Educació d’adaptar el currículum a la llei estatal “compromet greument la qualitat i l’equitat” en l’educació científica a Catalunya. Denuncia que la pèrdua d’especialització, unida a l’augment de ràtios i la “dependència de matèries optatives per cobrir els continguts bàsics”, suposa un “retrocés” en la preparació científica de l’alumnat i genera desigualtats entre centres educatius.

Critica que Educació plantegi compensar la reducció horària amb una franja d’optatives “altament recomanades” de 4 hores. Des dels centres, s’aconsellaria l’alumnat que les escollís de manera coherent amb les matèries de modalitat que curs. Des de la plataforma, però, remarquen que amb aquest plantejament no es pot garantir que l’alumnat esculli l’optativa per seguir assolint els ensenyaments mínims “imprescindibles” de cada modalitat i recorda que l’oferta d’optatives depèn de cada centre educatiu, que “sovint la configura a partir del seu projecte educatiu o de la dotació de personal de què disposa”. Per aquest motiu, es podria comprometre, segons alerten, “l’equitat en l’aprenentatge de ciències i generaria diferències importants entre centres”.

La fusió de matèries de l’àmbit científic respon, segons remarquen, a un “enfocament generalista” del primer curs de Batxillerat i recorden que la recerca de didàctica de les ciències coincideix que “la connexió i la transferència dels aprenentatges requereix d’una comprensió profunda del seu marc conceptual”. Avisen que llavors es perjudicaria l’aprenentatge per a l’alumnat “amb escàs bagatge científic, com ho és el que arriba a 1r de Batxillerat”.

També consideren que la reducció de l’oferta en matèries de modalitat en l’itinerari científic on es passaria de 6 a 4 matèries, implicarà “necessàriament un augment de ràtio a les aules”, especialment en centres petits sense possibilitat de desdoblar-les.

Demanen una “estabilitat normativa” i critiquen els “continus canvi i reformes” curriculars en educació. També insten a mantenir les “singularitats històriques” respecte els de la resta de comunitats autònomes de l’estat, com s’ha fet en d’altres ocasions que davant el mateix requeriment del Ministeri d’Educació per adaptar el currículum a la Lomloe, el govern ha optat “encertadament” per “preservar la singularitat pròpia del currículum català”.

En aquest sentint, creuen que “homologar directament l’organització curricular autonòmica a la normativa estatal vigent perjudica l’aprenentatge i amenaça la qualitat educativa per a l’alumnat”. De fet, consideren que aprofitant que al govern espanyol i al català manen els socialistes, es podria facilitar “la possibilitat d’adaptar la legislació educativa a l’interès general, bé sigui incorporant la singularitat catalana o proposant una modificació del conjunt de la norma estatal”.