societat
Un 33% dels atesos per Càritas Salt no està adequadament empadronat al municipi
Un 33% de les persones ateses per Càritas Salt no està adequadament empadronada al municipi, segons les conclusions de l’Informe sobre l’estat de l’empadronament de les persones ateses per Càritas Salt que ha elaborat l’entitat durant l’últim any sobre una mostra representativa de 265 persones. Segons ha informat Càritas avui, una altra dada destacada de l’informe és que el 35,8% han patit la sol·licitud de diners per dur a terme l’empadronament per part de les persones titulars de l’habitatge, ja sigui com a propietàries o com a titulars del contracte de lloguer.
També s’assenyala que un terç dels participants no van poder empadronar-se a causa de l’alt volum de persones a l’habitatge, mentre que gairebé la meitat va tenir problemes a causa de la negativa del titular del lloguer o propietari de l’habitatge.
Càritas remarca que aquestes dificultats per empadronar-se generen conseqüències als afectats que inclouen entrebancs per obtenir la targeta sanitària (66%), renovar documentació (48%) i regularitzar la seva situació (75%).
Dret i obligació
Des de l’entitat remarquen que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi i es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació i la salut” i, a partir dels resultats de l’informe, reclamen “la importància de solucions estructurals per abordar les dificultats d’empadronament i garantir el ple accés als serveis i drets municipals per a les persones més vulnerables”.
Propostes de solució
Des de Càritas s’apunten diverses propostes per solucionar la problemàtica. D’una banda, l’entitat demana la implementació de “l’empadronament en domicili fictici”, també conegut com a “padró social”. De l’altra, l’elaboració d’un protocol que sigui “transparent” i també la modificació de les condicions d’accés a prestacions. A més, Càritas recomana una llei d’empadronament que “reconegui les diferents realitats habitacionals i de convivència” i la “unificació de criteris” entre els ajuntaments de la demarcació de Girona.