Òscar Hidalgo
Mariscador especialitzat en la recol·lecció d’eriçons de mar a la Costa Brava
“Una garoina extreta al migdia pot ser a les dues a taula”
És temporada alta d’eriçons de mar a la costa catalana i els pocs mariscadors amb llicència apuren les hores de sol i calma
Treballen dins del marge d’un pla de gestió que regula les captures i cerca l’equilibri d’una espècie tan devorable com voraç
A Catalunya, som més d’una vintena de mariscadors, i depèn de la direcció de Pesca de la Generalitat
El ‘Glòria’ va arrasar entre el 50 i el 70% de la població i va caldre gestionar l’extracció, però s’ha recuperat
Durant els mesos de tardor i hivern, els garoters recol·lecten Paracentrotus lividus, Arbacia lixula i Sphaerechinus granularis amb un límit de 150 quilos diaris i talles mínimes d’entre 5 i 6 centímetres de diàmetre. Són els requisits del pla de gestió català per a la pesca de les espècies anteriors, esmentades en llatí científic com a llengua franca del que en diríem eriçons de mar en català estàndard, però que al llarg del litoral acumulen una llista de denominacions locals tan llarga com rica. El begurenc Òscar Hidalgo (1980) és un dels mariscadors que s’hi dedica professionalment en uns mesos en què la pesca esportiva i l’apnea, de vegades enmig dels temporals, passen de ser afició a repte i ofici dur.
Vostè com en diu: ‘garoina’, ‘garota’, ‘eriçó’, ‘uriç’...?
En el meu cas, aposto per garoina, perquè, a banda de ser fill de Begur, ja fa molts anys que visc a Palafrugell i és com en diem per allà.
I quan s’hi ha tornat a posar?
La meva temporada comença al desembre, que és quan molts restauradors de Sant Feliu de Guíxols ja en comencen a servir. Podríem posar-nos-hi abans, des de l’octubre. Fins al novembre, l’aigua del mar encara està massa calenta, i alguns tenen menys sabor.
Aquí, el canvi climàtic també s’aprecia amb el sentit del gust?
Sí, però amb el pas dels anys tenim comprovat que el mar cada cop es refreda més tard i l’època de postes es va retardant. Si les gònades [els òrgans reproductors dels eriçons madurs, que és la part que es menja] no estan a punt, no són el mateix.
Tot i que el mar no estigui tan fred, com les veu de qualitat, aquest any?
A final de desembre i inici de gener, la qualitat era excel·lent. Dels millors anys, curiosament. Els temporals poden afectar una mica la qualitat. Com més mal temps i més mar de fons, pitjor. Per això, habitualment, la temporada alta coincidia amb les minves de gener, amb l’aigua ben freda i la mar encalmada.
Quants anys fa que es dedica a la pesca?
Des dels 6 anys, estic familiaritzat amb la pesca submarina. De petit, vivia a 15 minuts de la platja de sa Riera [de Begur] i passava tot l’estiu allà. Un dia, vaig agafar un pop i, després, una sèpia. De mica en mica, m’hi vaig enganxar, i és una feina que visc de manera bastant innata.
I a la garoina, específicament, quants anys fa que s’hi dedica?
Professionalment, ja fa uns deu anys.
Tot i provenir de Palafrugell, té la base a la confraria de Sant Feliu de Guíxols. Per quin motiu?
Tinc tota la confiança de la confraria i, de fet, en soc vicepresident. Cada confraria té una zona assignada on els seus mariscadors fan l’activitat. Aquí, hi treballem tres i ens centrem en la zona marítima compresa entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. A Palamós, per exemple, treballen més cap al nord i són dos; igual que des del port de Blanes cap a Lloret. I, a la Costa Brava, també hi ha companys que s’hi dediquen, per exemple, a Roses i el Port de la Selva.
Quants poden ser en el conjunt de Catalunya?
En total, més d’una vintena, 23 si no vaig errat. I tot depèn de la direcció de Pesca de la Generalitat.
Com funciona el pas per la llotja, en la seva especialitat?
Sant Feliu de Guíxols és un dels centres d’expedició més ràpids, perquè arribem a la llotja, pesem el producte i, després, m’encarrego de la distribució entre els restaurants. Per mi, és una manera de trobar l’equilibri en el preu i eliminar intermediaris.
A quant es cotitza el quilo?
Entre 13 i 16 euros, segons les mides i altres factors. És un preu encara relativament assequible, en comparació, per exemple, amb el producte que s’extreu al Cantàbric i a la costa de Galícia. També, com que molta gent ve a la Costa Brava expressament per menjar les d’aquí, estem plantejant-nos impulsar un segell o marca de qualitat, com ja es va fer amb la Gamba de Palamós.
I de quilòmetre o milla nàutica zero.
La traçabilitat que aplica cada confraria és màxima; i després, a repartir. En el cas dels establiments de Sant Feliu de Guíxols, per exemple, la proximitat permet anar tan ràpid que una garoina de les darreres que agafo a la una del migdia, després de passar per la confraria, a les dues ja te la puguis trobar servida a taula.
Ara, estan en plena temporada alta, amb la campanya de la Garoinada a Calella i Llafranc i el Temps d’Uriços a Sant Feliu de Guíxols. Això els fa anar una mica massa al límit?
Sí, el gener és el moment culminant, perquè coincideixen totes dues campanyes i la temporada alta, en general, per als restauradors. La demanda es dispara i la meteorologia no sempre hi ajuda. Però les campanyes gastronòmiques han ajudat i aporten un bon gra de sorra també a tot el comerç i l’activitat de la zona els mesos d’hivern. Una bona manera de desestacionalitzar.
En quin sentit?
Han ajudat molt a fer que el públic conegui el producte i el valori. Molts restauradors ens agraeixen que, si no fos per nosaltres [els mariscadors], aquests mesos estarien tancats. I la clientela també ho reclama. A qui li agraden no pot evitar menjar-ne un o dos cops cada hivern. I és un client molt fidel, dels que repeteixen d’any en any.
A quants establiments poden arribar els seus eriçons?
Jo n’estic abastint uns 14 o 15, entre Sant Feliu i el litoral de Palafrugell. Però no podem arribar a tot arreu. Si tothom en volgués menjar, és evident que no n’hi ha per a tothom. No és un producte que es pugui industrialitzar, entre cometes, com podria ser el pollastre, en grans granges.
Som en ple hivern, i les condicions per sortir i submergir-se no sempre deuen ser fàcils. Com és un dia de pesca per a vostè?
Hi ha dies de calma, com ara a final de desembre, però també ens trobem amb molts dies de mala mar, i els patim. Per a d’altres, que van sense embarcació, encara és més complicat. A les 8.30 som a punt dalt de la barca per sortir a les 9, segons les condicions del mar, que poden requerir encara més esforç. És una feina molt física, i després encara has de preparar i planificar els lliuraments de les comandes, entre les 14 i les 15 h. Aquests dies, l’aigua està una mica més freda respecte de l’any passat. I això a la garota li agrada, encara que a mi no tant.
A quina profunditat s’ha de submergir?
Ens hem autoimposat un límit d’uns 7 metres de profunditat, perquè, segons estudis científics, per sota d’aquest nivell, els eriçons en etapa reproductiva troben millors condicions per fer-ho.
Explicava que fa servir una embarcació. Què canvia respecte a qui no en fa servir?
Sense barca, tens el pro de l’estalvi d’infraestructura, però arran de costa les garoines solen ser menys grosses o estar més buides. Els dies de temporal, també és inviable submergir-se des d’una platja o una cala. Amb la barca, tens costos afegits, i em cal la Nàdia, patrona d’embarcació amb sis titulacions, però hi ha més marge de maniobra si el temps no acompanya, i més seguretat.
Si hi ha temporal, ja en troba?
Són éssers vius, animals amb un sisè sentit. Si hi ha d’haver onatge de nord, es van situant en zones de sud, i viceversa. Per això hi ha zones que un any poden ser molt bones i altres anys, en canvi, no.
Estem davant una espècie que, fins fa unes dècades, no era especialment apreciada fora de la població autòctona. Un cop revalorada, altres veus alertaven de la sobrepesca. Com ho veu?
El volum actual d’extracció és positiu, perquè és un equinoderm molt voraç, que menja tothora i amb una alta capacitat reproductiva. Poden arribar a desertitzar els fons marins d’algues i altres espècies. Treballem compartint informació amb experts científics i la Generalitat, i n’aportem molta. Ja fa 25 anys que es contrasten dades, per part de la Generalitat, anualment. I la població es manté sota control, segons els censos i els estudis de densitat de les poblacions en diferents punts del litoral.
Pel temporal ‘Glòria’ van patir.
Va ser un temporal bestial, en què va quedar provada la capacitat destructiva de l’onatge de superfície i també de fons. Va arrasar entre el 50 i el 70% de la població i va caldre gestionar de manera extraordinària els nivells d’extracció perquè es pogués refer.
I s’ha refet?
Cinc anys després, puc dir que l’any passat ja se’n van començar a notar els fruits. Hem assolit un bon punt d’equilibri per a les extraccions. I als fons de roca o pedra hi torna a haver certa normalitat, però als més sorrencs encara s’aprecien les conseqüències
Quin límit diari d’eriçons de mar poden extreure?
El límit són 150 quilos diaris per llicència, però a Sant Feliu de Guíxols fem reunions prèvies per fixar-nos autolimitacions, com passa en altres pesqueries. Som els primers interessats que l’any vinent n’hi torni a haver, i de bones mides. Però en les nostres estadístiques, evidentment, no hi podem comptabilitzar les extraccions que fan els pescadors recreatius.
Competència, però deslleial?
Som conscients que, a banda de l’afició i de consumir-ne en família, hi ha gent que n’agafa per vendre’n pel seu compte. Cada cop hi ha més controls, de la policia i els agents rurals, però és evident que hi ha gent que s’hi dedica per a alguna cosa més que menjar-se’ls.
Fa cinc anys, un regidor de Palafrugell va reclamar ampliar el temps de veda, enmig de fortes crítiques del sector. Quina és la seva opinió?
Que els sis mesos actuals de restricció, d’abril a final de setembre, són suficients. I més si el gros de l’activitat que fem els mariscadors professionals la concentrem en només quatre, del desembre al març, com comentava abans.
Què farà a partir de l’abril?
Continuaré amb la pesca esportiva. I, ocasionalment, també faig de patró d’embarcació professional.
La pesca esportiva és la seva passió, i amb el bon temps deu ser més senzill practicar-la.
La pesca esportiva consisteix a baixar a profunditat en apnea, perquè, evidentment, l’ús de botelles d’aire sempre està prohibit. Ara a l’hivern, hem de fer servir vestits més pesants, de 7 o 8 mil·límetres de gruix, que resten maniobra. Però a l’estiu, en aigües netes i més càlides, puc permetre’m allargar les apnees més de dos minuts i mig; fins i tot tres si apareix alguna peça maca. Pots acabar baixant fins a 50 metres de profunditat a pulmó lliure.
Ens pot resumir una mica el seu palmarès?
He estat tres vegades campió de Catalunya, campió d’Europa per equips amb la selecció estatal i diverses vegades en posicions altes en campionats d’Espanya o mundials.
El perfil
Temps de campanyes per degustar l’eriçó
E.ALa feina dels mariscadors és cabdal en la temporada alta per tastar els eriçons de mar, que viu aquestes setmanes el seu zenit a la Costa Brava. El gros de l’oferta bascula entre Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell. A Sant Feliu, el Temps d’Uriços ha perdut força com a campanya organitzada, però el producte continua sent-hi present en diversos establiments. Fins al Glòria, l’uriçada popular era una cita de masses, però, des d’aquell 2020, la convocatòria s’ha deixat de fer, ja que en un matí s’hi servien milers d’eriçons. Pel que fa a la Garoinada palafrugellenca, aquest hivern, arriba a la 34a edició com una de les cites gastronòmiques deganes al Baix Empordà. A Palafrugell, han encaminat l’oferta cap a la qualitat i l’allargament d’estades. Hi ha menús amb la garoina com a protagonista de l’entrant (entre 60 i 75 euros per persona, que continuen amb un segon de catxoflino –preparació local amb infinitat de combinacions d’aprofitament que parteixen de la base del mar i muntanya a foc lent– o opcions alternatives, pa, vins maridats i postres. Altres paquets inclouen una o dues nits d’allotjament als quatre hotels que hi participen, amb entrades de franc i descomptes per visitar museus, el jardí de Cap Roig i establiments.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.