societat
L’Hospital de Campdevànol recupera la teràpia amb gossos que va deixar de fer per la covid
L’Hospital de Campdevànol ha recuperat la teràpia assistida amb gossos per millorar l’ànim als pacients de llarga estada, segons informa l’agència ACN. El servei va començar com a prova pilot el 2014 i es va continuar del 2017 fins a la pandèmia, quan es va deixar de fer. Ara, s’ha volgut recuperar pels “beneficis” que aporta. “Els estats d’ànim milloren i també ho fan en l’àmbit de motricitat fina o de comunicació”, explica Sonia Soler, treballadora social del centre. La clau de l’èxit, expliquen, és el “vincle” que s’estableix entre en Tuc –el gos– i els usuaris, que interactuen amb l’animal després dels exercicis que els proposa la terapeuta. “Em fa petons”, explica Dolors Vilarrasa, una de les pacients de llarga durada. “El meu dia millora”, diu.
“T’estimo molt, molt i molt”. Així s’expressa la Carme, una de les usuàries mentre amanyaga en Tuc, un gos de raça labradoodle de dos anys. Un cop a la setmana participa en la teràpia assistida a l’Hospital de Campdevànol i acostuma a fer-ho acompanyada d’altres pacients, en grups reduïts, durant una hora. Fa dos mesos que es va posar en marxa de nou i la valoració dels usuaris i famílies és molt bona. Les terapeutes ajusten la teràpia segons el grau cognitiu i de dependència de cada usuari per millorar la seva vida.
Una de les activitats programades consisteix a “pescar” amb una canya unes peces que tenen un missatge amagat, com ara “Seu” o “Raspalla’m”. “El gos és el potencial que ens ajuda a fer l’activitat molt més motivadora, aquí es ve a treballar i el gos també fa la seva feina”, explica la terapeuta Ariadna Parés, que és tècnica en intervencions assistides amb gossos i membre de l’equip Arrelats, Salut i Lleure, l’empresa que ofereix el servei.
El que es fa és treballar sempre amb el mateix gos perquè els usuaris creïn “el vincle”. En Tuc, de 2 anys, s’ha guanyat el cor dels pacients del centre hospitalari. “És molt tranquil i sempre vol estar amb companyia”, explica la tècnica. La Dolors Vilarrasa és una de les pacients de llarga estada. Explica que quan no està amb en Tuc, els dies se li fan més llargs. “Quan no ve em poso trista, el dia el trobo més llarg i quan ve, em trobo més bé perquè juguem a pilota (...) És molt carinyós i m’agraden molt els animals”, explica. Tot seguit, detalla que a casa també té un gos –un pastor alemany– que enyora.
Despertar records
Si bé no es pot generalitzar, perquè cada pacient reacciona diferent, la tècnica assegura que és una teràpia molt estimulant. “M’agrada parlar de màgia, hi ha persones que es posen a parlar del seu passat o que t’expliquen els animals que havien tingut, que els connecta amb aquesta part de la memòria”, afirma. A d’altres, en canvi, “els estimula més el llenguatge o la part emocional” gràcies als estímuls tàctils amb el gos. La teràpia és voluntària i cada pacient ho viu diferent.
Sonia Soler, treballadora social del centre, explica que la teràpia ajuda a “fer més fàcil” el dia a dia a l’hospital: “En tenim que porten una temporalitat molt llarga –des de dos mesos fins a mig any– i la rutina és molt dura, els pacients poden tenir mancances d’ànim, s’aïllen i els falten estímuls positius i aquesta activitat trenca amb tota aquesta rutina.” En aquestes sessions es treballen aspectes com la memòria a curt i llarg termini, la motricitat fina i gruixuda, la socialització, l’aïllament o soledat, la debilitat física i mental, la desorientació o senzillament la passivitat derivada de la desocupació i d’una pèrdua d’ànim. Segons Soler, la interacció amb el Tuc fa que “millorin en l’àmbit emocional i també pel que fa a motricitat fina, amb la posició a la cadira o amb la comunicació amb els altres”.