Greus problemes d’accés a serveis públics en els municipis més despoblats

Que un habitants d’un poble petit, sobretot situat lluny de l’àrea metropolitana, ho té molt més difícil que un que viu a la gran ciutat per moure’s, visitar-se al metge o fer un tràmit administratiu presencial és una realitat que pateixen dia rere a dia milers de catalans, però un estudi hi acaba de posar xifres, unes xifres que el mateix govern qualifica d’“alarmants”. Els municipis en risc de despoblació tenen una accessibilitat a serveis públics un 50% inferior a la mitjana, segons l’estudi Les polítiques de reequilibri territorial a Catalunya fet pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i recollit per l’ACN, que indica que municipis de la Conca de Barberà, les Garrigues, la Segarra i el Pallars Sobirà són els que pateixen més mancances. Per acabar amb aquesta realitat que fa anys que s’accentua, el CTESC reclama desplegar una estratègia contra la despoblació amb múltiples mesures, com ara impulsar la rehabilitació d’habitatges buits, facilitar la cooperació entre municipis per garantir la prestació de serveis essencials o incrementar el nombre de treballadors públics en àmbits rurals.

En total, l’informe fet públic avui fa fins a 74 recomanacions per afavorir el “reequilibri” entre els municipis catalans. El president del CTESC, Toni Mora, ha apuntat que l’objectiu de l’exhaustiu anàlisi és “redreçar” la situació i que sigui una “eina útil” tant per a la població com per a l’administració. El secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga, ha admès que l’estudi planteja algunes dades “alarmants” i ha remarcat que els problemes detectats no només afecten l’equilibri territorial, sinó també a la “dignitat de les persones”. Per això, ha assegurat que les dades de l’informe han d’interpel·lar les administracions per “posar-hi remei”.

L’informe avalua l’atenció en diferents àrees prioritàries i conclou que els municipis en risc de despoblació tenen un 50% menys d’accessibilitat als serveis públics educatius. L’accés a les llars d’infants i les universitats són els més problemàtics. Les comarques que concentren més municipis amb pitjor accés a serveis educatius se situen principalment al Pirineu, però també a la depressió central lleidatana. Entre les comarques amb pitjor índex hi ha l’Alt Urgell, el Pallars Jussà o el Ripollès. Pel que fa als serveis sanitaris, l’estudi alerta que els municipis en risc de despoblació tenen un 40% per sota d’accés a la mitjana dels municipis catalans. El document indica que els municipis amb pitjor accés als serveis públics sanitaris se situen a la Segarra, la Conca de Barberà i l’Urgell. En serveis assistencials és on es registren menys diferències respecte a la mitjana. L’accés en el cas d’aquests municipis se situa un 20% per sota, afectant sobretot la Vall d’Aran, l’Alt Empordà, l’Alt Urgell, el Baix Camp, la Selva, el Vallès Oriental i l’Alt Penedès.

Pel que fa als serveis de seguretat, es detecta “una distribució molt diferent” en funció dels tipus de serveis. Per exemple, apunta l’informe, serveis com ara els Bombers o Agents Rurals “tendeixen a mostrar una accessibilitat més elevada en contextos rurals” en ser serveis més vinculats al territori que a la distribució població. En canvi, serveis policials o de justícia són més accessibles en poblacions amb major dimensió i no tant en les rurals.

Finalment, l’estudi conclou que els municipis en risc de despoblació tenen un accés als serveis de transport i mobilitat que són un 70% inferior a la mitjana, mentre que la de l’autobús és un 10% més alta que al conjunt del territori. Així, es tracta de l’àmbit en què el CTESC considera que és “similar” a tots els municipis catalans. “Sembla haver-hi un equilibri en l’oferta de transport públic, tot i que aquest no actua com a mecanisme de reequilibri”, remarquen.