L’ampliació del CAP de Taialà, un maldecap

“Resulta que allà on estava previst s’hi han posat en contra, però fins que no ens donin un lloc com aquest o millor, no marxarem encara que hàgim de fer d’ocupes.” Julián López és el president de l’associació de pensionistes i jubilats de Taialà. Per telèfon, reconeix que se li fa difícil pensar una ubicació alternativa millor que l’actual, al carrer de la Modeguera Gran. En això coincideixen tots els avis i àvies que passaven la tarda d’ahir en un edifici singular: és el casal de la gent gran i el centre d’atenció primària (CAP), tot alhora.

La decisió de l’Ajuntament de Girona, anunciada dilluns al migdia, dia de ple municipal, d’ampliar el CAP Joan Vilaplana ha deixat descol·locades algunes de les associacions de veïns. És el cas de Jordi Rosales, president de l’associació de Germans Sàbat, indignat pel canvi de parer municipal. “És una vergonya. No ens sembla lògic, hem estat cinc anys treballant per trobar un lloc que anés bé i ara ens trobem això.”

Rosales afirma que el consistori ha explicat que, amb la decisió presa, el CAP ampliat serà una realitat molt abans que si s’hagués de fer l’edifici nou a Domeny, però que a la barriada de Germans Sàbat i a d’altres del costat, com ara Mas Catofa o Torre de Taialà, no els agrada la decisió de l’equip de govern, format per Guanyem, Junts i ERC. “Aquell lloc [a Domeny] era l’ideal per dimensió, per lloc... Entenc que a algú no li agradés. Ara esperem que no es vesteixi un sant per desvestir-ne un altre”, diu el president de l’associació de veïns de Mas Catofa, Ferran Padilla, sobre el lloc on els faran anar més endavant.

El CAP Joan Vilaplana va ser inaugurat pel conseller Xavier Trias (CiU) el divendres 22 de gener del 1993. L’alcalde de Girona era Joaquim Nadal. El CAP forma part de l’àrea bàsica de salut (ABS) Girona 4. L’equip d’atenció primària (EAP) també atén pacients als consultoris de Sant Gregori, Sant Martí de Llémena, Canet d’Adri i Sant Aniol de Finestres. L’EAP té una població de referència d’unes 14.000 persones . La setmana de l’anunci del canvi de plans a Taialà, d’alegria no se’n palpa entre els jubilats. Hi ha un taller de costura en una sala de la planta baixa, molt a prop de l’entrada i a l’altra banda on pacients i familiars de totes les edats s’esperen a ser atesos. A la planta de dalt, amb una terrassa generosa, hi ha partides de cartes (es juga a la botifarra, com a mínim), de billar i de dòmino. Hi ha una bona concurrència.

El juliol del 2020, quan la Generalitat va decidir fer el nou campus de Salut, amb el nou Trueta, a Salt, va acordar amb l’Ajuntament que s’ampliaria el CAP de Taialà. Més tard, el departament es va plantejar construir un nou centre sanitari, que inicialment havia de fer-se en un aparcament asfaltat i posteriorment en una parcel·la de Domeny. Ara, segons ha anunciat el consistori, s’ampliarà el CAP. I això que podria ser una bona notícia no ho és tant havent d’emigrar en el futur.

L’associació de jubilats té uns sis-cents socis. El vicepresident, Salvador Barea, deixa la partida de botifarra. “Hem de tenir un altre local per marxar d’aquí. Aquí estem bé. Si fos més gran, encara ens aniria més bé.” Barea assenyala que els diumenges, els dies que fan ball, a mitja part han de muntar i desmuntar les taules i les cadires per berenar i després tornar a reprendre l’activitat física. Han estat en aquesta seu des del primer dia, diu.

A la terrassa hi solen anar a prendre el cafè i el sol infermeres i metges, explica Montse Moragas, que fa d’ajudant a la cafeteria des de fa anys, quan encara treballava. Agraeix el sol de mitja tarda –“mitja vida”, diu– i espera mantenir-se en l’actual lloc fins que “no hi hagi el local nou”. L’Ajuntament ja busca edificis. A la terrassa, Pedro Ruiz, que viu a prop de l’institut Carles Rahola, espera que l’alternativa per marxar sigui millor. “Si no, ens encadenarem aquí.” L’actual lloc ja li va bé, però estaria bé una barra de bar més llarga.

Al Joan Vilaplana s’hi balla, s’hi fa gimnàstica i s’hi cus. Una desena de dones hi estan fent mitja. “Totes estem d’acord que d’aquí no ens movem fins que no hi hagi un altre lloc”, afirma la més veterana de les cosidores, Maria Oliva Moreno. Té 90 anys i és la tresorera de l’associació de pensionistes i jubilats.