Els marxants no munten el mercat de Platja d’Aro en protesta contra el nou reglament que redueix les parades a la meitat

La majoria dels marxants que paren a Platja d’Aro no han muntat el mercat aquest divendres i han omplert les furgonetes amb pancartes de protesta, segons explica l’agència ACN. Critiquen que el nou reglament que ha aprovat l’ajuntament reduirà les parades a la meitat i “afectarà de ple una setantena de famílies”. “No són parades de ferro llançades a la deixalleria, sinó negocis que se n’aniran al carrer”, diu el seu portaveu, Jaume Riera. Els marxants, que reclamen que les concessions actuals s’allarguin quinze anys més, han recollit signatures i han anunciat mobilitzacions.

L’ajuntament s’obre a parlar amb ells però també deixa clar que la decisió està presa perquè es vol apostar per un nou model, i que cap dels sectors que hi ha ara desapareixerà.

L'Ajuntament de Platja d'Aro va aprovar el nou reglament del mercat municipal al ple d'aquest gener, amb el vot a favor de tots els grups i l'abstenció de Vox. Ho va fer-ho acollint-se a un dels tres supòsits que permet la Generalitat, arran del fet que les concessions per quinze anys caduquen aquest 2025. Els consistoris poden escollir entre deixar de fer el mercat, renovar automàticament les concessions actuals per un termini d'uns altres quinze anys o bé apostar per un nou model. Platja d'Aro es va decantar per aquesta última opció. "El mercat havia crescut molt, volíem redimensionar-lo i fer que l'oferta sigui més adequada al llarg de tot l'any", concreta la regidora de Promoció Econòmica, Imma Gelabert.

 El nou reglament, que aposta perquè entre d'altres el mercat tingui més producte de proximitat, manté els sectors que actualment hi tenen presència (com la fruita, la verdura, la roba o el parament de la llar). Sí que redueix, però, el nombre de parades. Perquè de les 153 que hi ha actualment, a partir del 7 d'octubre -quan caduquen la majoria de llicències- es passarà a 87. Les concessions sortiran a concurs públic, i les bases per participar-hi es faran públiques un cop el reglament s'hagi aprovat de manera definitiva. A més, l'espai que actualment ocupa el mercat -a l'aparcament que hi ha a tocar de la Masia Bas- se subdividirà. La meitat serà per a pàrquing i l'altra meitat, per a les parades.

La decisió, però, no ha agradat gens a la majoria de marxants que fa temps que munten parada al mercat de Platja d'Aro. I aquest divendres, han fet evident el seu malestar. La majoria dels marxants -excepte els de la fruita- han optat per no muntar les parades i han omplert les furgonetes amb pancartes i cartells en contra de l'Ajuntament. 'Senyor alcalde: pot carregar-se fins a tres generacions de marxants', 'No volem marxar: volem treballar' o 'Escolti Ajuntament: treballar és un dret i no un luxe' n'eren algunes. Els marxants, que han recollit signatures de suport entre la gent que anava al mercat, també han fet una assemblea on han anunciat mobilitzacions. I es plantegen, per exemple, fer una marxa lenta amb furgonetes des de l'aparcament del mercat fins al davant del consistori. 

El portaveu de les associacions de marxants que paren a Platja d'Aro, Jaume Riera, critica que el nou model de mercat afectarà de ple una setantena de famílies que porten anys treballant-hi. "Estem parlant de tres o fins i tot quatre generacions; no són parades de ferro llançades a la deixalleria, sinó famílies i negocis que se n'aniran al carrer", afirma Riera. El portaveu reitera que el seu objectiu és que les concessions actuals es renovin automàticament, i que després el reglament "s'apliqui estrictament" amb aquells qui no compleixin. A més, critica que el fet que les concessions surtin a concurs suposarà que tots els paradistes "parteixin de zero" a l'hora d'optar-hi; també, aquells que mai han anat al mercat de Platja d'Aro. Jaume Riera lamenta que l'ajuntament no vulgui fer marxa enrere i critica que, a la llarga, allò que passarà és que "mica en mica" el municipi es quedarà sense mercat. "Volen fer un aparcament a la meitat de l'espai, que quedi un mercat pobre i amb uns percentatges molt minsos per sectors com la roba", afirma.