Les cures, de nou al centre del 8-M

Les cures sostenen el sistema, sense aquestes s’aturaria l’engranatge i precisament per això a qui se n’aprofita no li interessa ni valorar-les, ni remunerar-les com cal ni repartir-les equitativament. Se n’ocupen al 99,9% les dones, dones que fan malabarismes per compaginar-les amb la feina i els maldecaps diaris, dones que han d’abandonar el mercat laboral i quedar-se a casa perquè tenen una persona dependent a càrrec, i també dones que a casa cuiden i en l’àmbit laboral també perquè treballen en residències d’avis o en l’àmbit de l’atenció domiciliària, sectors precaritzats i marginals tot i ser de vital necessitat precisament perquè es dediquen a les invisibilitzades i infravalorades cures. És el cercle viciós que està darrere de moltes realitats que consumeixen les dones com la bretxa salarial, el sostre de vidre que no els permet arribar als càrrecs de responsabilitat, el terra enganxifós que eternitza la seva precarietat laboral o l’esgotament permanent que moltes pateixen, i és per això que l’Assemblea 8-M ha tornat a triar les cures com l’eix central del Dia Internacional de les Dones.

“Aquest 8-M posem al centre les cures com a pilar essencial de la vida i denunciem la seva precarització i explotació per part del sistema econòmic i polític. La cura, remunerada i no remunerada, és un eix fonamental de desigualtat social i de gènere” i és per això que “defensem el dret a triar com volem cuidar i ser cuidades en condicions dignes, sense discriminació ni explotació” i “exigim corresponsabilitat per part dels homes, de les administracions i del conjunt de la societat”. És la introducció del manifest que es llegirà després de la manifestació convocada per l’Assemblea 8-M que recorrerà el centre de Barcelona avui a partir de les sis de la tarda. Aquest any, com ja passa fa temps a Madrid però per primer cop a la capital catalana, les feministes que s’oposen a la llei trans i reclamen l’abolició de la prostitució s’han desmarcat de la convocatòria oficial i tindran manifestació pròpia. Som dones i diem prou és el lema de la crida de la Coordinadora Feminista 8-M, formada per entitats com Feministes de Catalunya o la CNT, que animen a lluitar pel “dret de dones i nenes a una vida sense cap tipus de violència ni explotació disfressada de lliure elecció”. A banda d’aquestes dues marxes, hi ha programats actes reivindicatius a tot el territori.

Des de l’històric 8 de març del 2018, que va marcar un abans i un després en aquest dia i també en la lluita feminista, el moviment debat si cal mantenir la vaga que va acompanyar aquella massiva manifestació. Hi ha qui recorda que precisament les grans protagonistes de la jornada, les dones amb vides i feines més precàries, no poden deixar de treballar ni tan sols un dia, però hi ha qui defensa que les que poden parar ho han de fer per les que no s’ho poden permetre: on no arriba una arriben totes les altres. “És un debat viu que no està tancat perquè hi ha opinions diverses, però com que aquest any el 8-M cau en dissabte i molts sectors tradicionalment mobilitzats no treballen, aquest cop no cridem a la vaga, tampoc volem que es faci per inèrcia”, explica Ana Rodet, membre de l’Assemblea 8-M. De tota manera, la CGT ha convocat vaga perquè també hi ha gent que treballa en dissabte i perquè les cures no fan mai festa, així que qui vulgui fer-ne disposa de la cobertura legal necessària.