La bretxa que no es redueix

Les dones cobren 6.219 euros menys a l’any que els homes, és a dir, entre un 19 i un 25% menys, segons revelen els informes sobre bretxa salarial que els sindicats CCOO i UGT van fer públics a principis de febrer. Una diferència que ha disminuït un 35% des del 2014, però que encara està molt lluny de la igualtat. La UGT atribueix la “millora” a l’augment del salari mínim interprofessional i a la reforma laboral aprovada el 2022, que ha reduït la temporalitat i ha ajudat a crear llocs de treball més estables, però denuncia que encara es produeix una segregació horitzontal i vertical marcada pel gènere que no permet assolir la igualtat salarial.

El sindicat alerta que els homes es concentren en sectors productius que “generen ocupació de qualitat, estable i millor retribució” com les professions industrials o les TIC. En canvi, les dones es decanten per professions menys valorades econòmicament. Segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística, les branques amb més presència femenina són la sanitat i els serveis socials. Concretament, les dones representen el 74,6% del personal d’aquests sectors. I la xifra s’eleva si ens fixem en les cures i les tasques domèstiques remunerades, en què les dones representen el 95,4% de les treballadores, segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu (OTMP).

La feminització de les treballadores de la llar s’explica per la històrica atribució d’aquestes tasques a la dona dins de l’àmbit familiar i les perjudica, ja que les cures són un dels sectors amb més precarietat, segons alerta la Cooperativa Suara. L’any 2023, a Catalunya hi havia 87.000 treballadores de la llar, però només el 65% estaven donades d’alta a la Seguretat Social, un 34% menys que el 2021, segons dades de l’OTMP. Suara alerta, a més, que bona part d’aquestes treballadores són dones migrants, fet que potencia l’economia submergida.

La cooperativa demana que s’impulsin polítiques per “estabilitzar les condicions laborals i reconèixer la importància d’aquest sector”, ja que és “essencial per garantir el benestar de les persones grans i en situació de dependència”. Suara alerta que l’envelliment de la població i la reducció dels nuclis familiars ha fet augmentar la necessitat de treballadores de la llar i calcula que caldrà incorporar 33.500 professionals al sector en els pròxims 25 anys per poder assumir la demanda creixent de cures.

Un altre factor que ha accelerat l’externalització i professionalització d’aquestes tasques ha estat l’entrada massiva de la dona en el mercat laboral, ja que s’ha reduït el seu temps disponible per dur a terme aquestes tasques en l’àmbit familiar. Ara bé, el fet que en una parella heterosexual home i dona treballin no ha anat acompanyat d’una reducció de la bretxa de gènere en l’assumpció de tasques domèstiques. Les dones dediquen de mitjana una hora diària més a aquestes activitats que els homes, segons dades del 2023 de l’Observatori de la Igualtat de Gènere. A més, l’Enquesta de salut a Catalunya del 2021 revela que un 38,5% afirmen que són elles qui se n’ocupa principalment, sobretot de les tasques més rutinàries, com ara fer la bugada i planificar i cuinar els àpats.

La cura d’infants i persones dependents també recau sobretot en les dones. Segons l’enquesta, un 21% de les dones afirmen que es fan càrrec soles dels infants, davant d’un 3,4% dels homes que afirmen el mateix. Un 55,1%, de les dones, en canvi, assenyalen que les cures són compartides amb la parella, una xifra que des de la perspectiva dels homes creix fins al 65,4%. En el cas de la cura de persones de 75 anys o més, les dones són les principals cuidadores en el 40% dels casos. Aquest biaix té un impacte també en la bretxa salarial, ja que sovint són les dones les que han de posar la seva carrera professional en segon pla per conciliar feina i família. Un 26,8% de les dones que treballen a mitja jornada afirmen fer-ho per poder tenir cura dels fills o altres persones dependents, una afirmació que només fan el 6,3% dels homes, segons l’enquesta de qualitat i condicions del treball del 2019. En aquest sentit, CCOO alerta que la bretxa salarial entre homes i dones s’amplia gairebé deu punts a partir dels 35 anys, coincidint amb l’entrada de les dones a la maternitat.

La conciliació dificulta també que les dones puguin accedir a càrrecs directius. CCOO observa que els complements del sou associats a la responsabilitat expliquen gairebé la meitat de la bretxa salarial. Segons el sindicat, la diferència entre el salari bàsic que cobren homes i dones és només del 15,6%, però si ens fixem en els complements, les dones haurien de percebre un 48,8% més per arribar al nivell dels homes. Les dones representen de mitjana el 41,1% de la plantilla de les empreses catalanes, però el 2024 només ocupaven un 23,5% dels càrrecs directius, segons l’Observatori de la Igualtat de Gènere.