Els infants també volen decidir

Els reben amb aplaudiments enmig d’un ambient solemne com el de les grans ocasions. S’asseuen en les cadires situades en semicercle sobre l’escenari del majestuós teatre de l’escola Collaso i Gil, situada just al costat de l’antic monestir de Sant Pau del Camp, al barri del Raval de Barcelona. Són quinze dels 27 nens i nenes de sisè de primària de diferents centres educatius que integren l’anomenat Altaveu d’Infants de la Ciutat, que, com el seu nom indica, s’ha constituït com a grup per fer sentir les opinions de tots els nens i nenes d’entre 8 i 11 anys de Barcelona a diversos organismes de la ciutat. Amb quin objectiu? Doncs traslladar-los onze demandes, 30 propostes i més de 100 idees que ajudin a millorar el seu benestar i que formen part de l’Agenda dels Infants. Aquest projecte és el resultat d’una enquesta feta a 5.000 infants d’entre 8 i 11 anys de diverses escoles de tots els districtes de la ciutat durant el curs 2021/22 i d’uns tallers amb més de 2.000 participants el curs següent, tot impulsat per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona per encàrrec de l’Ajuntament. Un cop sintetitzades totes les propostes dels nens i nenes de la ciutat en les onze demandes de l’Agenda dels Infants, el curs 2023/24, els alumnes de les diferents escoles van presentar aquest document dins dels seus centres a mestres, famílies i companys. Després, alguns dels infants que van participar en aquest procés, de “manera voluntària”, van decidir continuar la feina formant part de l’Altaveu d’Infants per poder traslladar les demandes i aconseguir un compromís ferm de les diferents institucions i organisme de la ciutat per fer-les realitat. Durant tot aquest curs s’han reunit amb el govern municipal i els grups polítics de l’Ajuntament, amb el Consell de Ciutat, el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya, amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona i la de Catalunya, i el Consell Municipal de Benestar Social, la Xarxa dels Drets de la Infància i el grup motor de participació infantil de l’Ajuntament.

Però tornem a l’escola Collaso i Gil. Si a l’escenari estaven situats els infants, a les cadires del que seria la “platea” del teatre hi havia dijous passat una cinquantena de persones, representants de famílies, docents, direccions, alumnat, administració educativa i personal de serveis. Es trobaven davant del Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB), un organisme important per a ells, ja que decideix i tracta molts dels problemes dels centres educatius de la ciutat, on ells i elles passen tantes hores. De fet, asseguren que les escoles també “són com una casa”. “El paper avui és escoltar i escoltar-los com a experts, ja que fa molt de temps que hi treballen”, va ser la consigna que van rebre els membres del Consell d’Educació just abans que entressin els infants al teatre.

Precisament perquè l’escola és on hi fan tanta vida –alguns s’hi passen més de vuit hores diàries–, els nens i les nenes consideren que és molt important “cuidar-les”. Entre les demandes plantejades, va sortir “millorar el servei de menjador”, i també “el menjar”, que segons van assegurar genera moltes “queixes”. Però també van demanar que, més enllà d’aprendre llengua i matemàtiques, es canviï la manera d’ensenyar perquè tots els infants s’ho passin bé. Així, proposen més projectes artístics i educació física, més experiments i treballs en grup i més sortides. Però també que hi hagi “més temps de pati”, “menys deures i exàmens” per tenir més temps lliure, i que les famílies puguin entrar més sovint a les aules per veure què fan i, fins i tot, com va assenyalar un dels infants, “que vegin que sí que prestem atenció” durant les classes.

Trobar-se bé a l’escola amb els companys i les companyes és una de les qüestions que més preocupen els infants, que consideren que cal treballar “en equip” per posar fi a l’assetjament escolar. Per això van demanar que els adults que hi ha a les escoles, ja siguin docents o monitors de menjadors, estiguin més atents al que passa sobretot a l’hora del pati, que preguntin als alumnes com se senten, que s’organitzin més tallers i xerrades sobre aquesta qüestió per fer front als possibles conflictes i que l’escola faci d’enllaç entre les famílies quan es doni algun cas. També van demanar que, tant si ells són les víctimes com si veuen actituds d’assetjament en d’altres, es busqui algun mecanisme per poder-ho explicar, més enllà de parlar-ne amb un adult, per si a algú li costa fer el pas. “Per exemple, poder-ho escriure i que després ho llegeixi la mestra”, van indicar.

Realment, l’Altaveu d’Infants funciona com a tal perquè aquests quinze nens i nenes, malgrat enfrontar-se a un auditori nombrós, van participar de manera activa, expressant les seves opinions, conscients del paper que representen i, sobretot, traslladant a l’auditori la importància de “poder participar” de les decisions que els afecten.

Tant el president del Consell i regidor d’Educació, Lluís Rabell, com la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Anna Terra, i altres membres del CEMB es van comprometre que les demandes dels infants “no quedin en paper mullat”. El dia 4 d’abril l’Altaveu es trobarà amb representants de tots els organismes amb qui s’han reunit, els quals hauran d’explicar quines demandes es comprometen a fer realitat. Tant de bo no quedin en paper mullat.