Malviure sota un sostre
La crisi de l’habitatge aboca més persones a instal·lar-se en locals i espais precaris i es cronifica el fenomen del relloguer d’habitacions
L’exclusió residencial afecta moltes persones migrades que, “invisibles”, viuen amb la por i la inseguretat que les facin fora
La situació no ha millorat per als centenars de persones que malviuen de fa temps en naus industrials a Badalona, ben al contrari. Des de fa unes setmanes, en una de les naus ocupades, al carrer d’Antoni Bori, els van tallar la llum, i la cinquantena de persones, la majoria immigrants, que s’hi refugiaven a les nits es mouen fins a l’altre edifici ocupat de l’antic institut B9, pendent d’una ordre de desnonament i on viuen prop de 300 persones. És un dels assentaments més grans després d’acollir les persones que van quedar sense sostre arran de l’incendi de la nau al barri del Gorg, on el 2020 van morir cinc persones.
Els afectats reben l’ajut de veïns i entitats. “Tenim més precarietat i gent al carrer que mira d’organitzar-se com pot”, explica Jaume Ventura, de la plataforma Badalona Acull, que els acompanya en una situació d’extrema precarietat que s’ha agreujat amb el tancament, aviat farà un any, de l’alberg municipal de Can Bofí Vell. “El problema en una ciutat de 200.000 habitants és no tenir cap recurs d’emergència ni un menjador social on puguin fer un àpat”, es lamenta, al·ludint a les condicions i els problemes de salut d’insalubritat en què malviuen. “Tenim un miler de persones que viuen en situació de carrer o d’infrahabitatge en naus”, diu Ventura sobre una crua realitat que, al seu parer, no s’està atenent des dels serveis municipals, ja que els recursos que es despleguen quan s’activa l’operació fred per les baixes temperatures no arriben als afectats. Fa una setmana que el col·lectiu coneixia la mort de l’Ebrahim, un dels companys que dormien a la nau que havia quedat sense llum i que patia des de feia anys una malaltia pulmonar que es va agreujar. “És un fracàs i els assentaments no deixen d’augmentar”, diu Ventura sobre una planificació “pèssima” per acollir la migració que ens arriba.
Als entorns i barris de Badalona, hi treballa de fa anys la Fundació Secretariat Gitano lluitant per millorar les condicions en què viuen famílies del col·lectiu en espais insegurs i sense les condicions mínimes de salubritat. L’entitat s’acosta a la dura realitat de veïns de la Salut i Sant Roc, però també el districte del Besòs i el Maresme, a Barcelona, on els locals buits d’aquesta part de la ciutat es converteixen en habitatges. Com explica la coordinadora de la fundació, Mar Vidal, es tracta d’espais abandonats sense finestres ni ventilació de cap mena i plantes baixes que s’han convertit en el refugi i el sostre per als més vulnerables.
L’entitat mira de sol·licitar habitatge social a través de les meses d’emergència tant de la Generalitat com les que gestionen municipis com Barcelona, Sabadell, Terrassa i l’Hospitalet. “És impossible que tinguin accés al mercat de l’habitatge amb el que perceben de la renda garantida o el que obtenen recollint ferralla”, diu Vidal. Intenten trobar alternatives per ajudar a pagar habitacions o tramitar els lloguers socials dels pisos que ocupen de mans dels bancs i de grans tenidors. “Sabem que no són les condicions més favorables d’habitatge, però és per treure’ls del pitjor”, diu, sobretot per aquelles famílies amb menors a càrrec i persones amb malalties cròniques. “Els gitanos romanesos que han arribat de l’Est es troben amb greus problemes de salut”, alerta Vidal sobre unes condicions que s’agreugen per malalties respiratòries relacionades amb la salubritat dels espais on viuen. “Tenir un sostre dona estabilitat per intentar iniciar un acompanyament laboral o formatiu”, destaca al·ludint a un col·lectiu amb el qual treballen per obrir noves oportunitats de feina i en el qual mantenir la xarxa familiar allà on es viu és molt important. L’entitat els acompanya per tramitar el NIE i la targeta sanitària. “Surten a recollir ferralla i descuiden la salut física, amb infeccions mal curades i risc d’infeccions greus”, indica amb referència a un any en què han acompanyat 135 famílies a Barcelona, Badalona i afectats per desnonaments a Sabadell.
Les entitats socials alerten que la crisi de l’habitatge està impactant de ple entre les persones més vulnerables. Pel que fa a l’infrahabitatge, es calcula que el 2022 a Catalunya hi havia prop d’1,3 milions de persones en habitatges inadequats, 915.000 de les quals vivien en habitatges insegurs (amenaça de desnonament, sota amenaces violentes, reallotjades, sense complir les condicions mínimes d’habitabilitat). El darrer informe sobre exclusió residencial presentat per l’Observatori Desca constata que les persones migrades tenen el triple de probabilitats de caure en aquesta situació i en el 56% de les llars on hi ha problemes amb l’habitatge hi ha famílies amb infants i adolescents. La tècnica d’Habitatge de l’observatori, Lucía Delgado, assegura que la crisi de l’habitatge s’ha agreujat fins al punt que les famílies, tot i tenir feina, no poden pagar un lloguer i han d’ocupar o pagar per compartir habitacions amb altres persones.
“Ens trobem aquest coliving nefast: fragmentar habitacions per llogar-les a 400 i 500 euros”, lamenta sobre una tendència a l’alça que genera més precarietat i que s’afegeix a les famílies, amb menors a càrrec, que han estat desnonades i que els serveis socials allotgen en hostals i albergs. “Hi ha escoles amb infants que es desperten una hora abans perquè els albergs on viuen són lluny”, explica Delgado per il·lustrar l’impacte físic i emocional per a aquelles famílies que s’han d’anar movent d’un lloc a l’altre sense tenir vincles amb la comunitat. “És preocupant com anem habitant les ciutats d’una manera individualista i solitària”, conclou.
Víctimes del mercat
Viure en una habitació per a moltes persones i famílies senceres “no és una elecció lliure” i acaben sent víctimes de les deficiències del mercat. Així ho recull l’informe sobre exclusió residencial elaborat per Càritas i l’Observatori per un Habitatge Digne d’Esade. “El que hauria de ser una solució per un temps s’acaba normalitzant, amb l’angoixa permanent de no saber si els faran fora d’un dia per l’altre”, indica Guillermo Oteros, tècnic de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, que alerta de l’augment del relloguer. “Viure en una habitació és el millor que poden tenir i es resignen a pensar que és el que els ha tocat viure”, coincideix el professor d’Esade Ignasi Martí sobre una problemàtica agreujada per les deficiències del mercat de l’habitatge, que està fent disparar els lloguers i especulant per convertir espais reduïts i inadequats en habitatges on les persones migrades tenen dificultats per empadronar-se. “Alguns propietaris per desconeixement i d’altres per mala fe, s’hi neguen amb l’excusa que hauran de pagar més impostos ”, denuncia Martí sobre un dret, el del padró, que alguns ajuntaments tampoc faciliten per garantir accés a drets en l’àmbit dels serveis socials, la salut, l’educació... “Les xifres de l’infrahabitatge són invisibles”, lamenta Martí amb referència a una problemàtica que va més enllà i que afecta de ple la salut física i emocional, així com el desenvolupament dels infants i adolescents. “Hi ha històries de vida molt dures, com ara quan els nens a l’habitació han d’orinar en un recipient fins que es pugui entrar al lavabo”, explica al·ludint a les més de 60 entrevistes que recull l’informe a persones ateses per Càritas.
La pobresa energètica, és a dir, la incapacitat de pagar els subministraments bàsics, afecta de ple els que viuen en espais sense una cèdula d’habitabilitat, ocupant locals que és impossible que puguin tenir accés a llum i aigua, i en molts casos s’acaben connectant fraudulentament. “Connectar-se il·legalment a la xarxa elèctrica suposa un problema de seguretat tant per a ells com per als veïns”, indica Josep Babot, d’Aliança per la Pobresa Energètica, que mira d’orientar cap a un reallotjament més digne aquestes persones que es troben en espais a precari. En la majoria dels casos es fa complicat que en aquestes condicions puguin tramitar el bo social que ajudaria a rebaixar el cost de la factura. “El descompte sempre està associat a una unitat de convivència”, afirma Babot, conscient que aquestes rebaixes, que es van començar a aplicar arran de la pandèmia, només arriben a un 20% de les persones beneficiàries que no fan els tràmits.
Malestar al carrer
En un mercat de lloguer amb preus rècord, el relloguer d’habitacions s’està convertint en una opció per als que no arriben a pagar un pis sencer. A través de portals immobiliaris i les xarxes socials, s’ofereixen lloguers des de 400 euros per compartir pisos a Barcelona amb uns preus que continuen enfilant-se i situen Catalunya com el territori on es paga més car el lloguer d’una habitació, per sobre dels 600 euros de mitjana. El Sindicat de Llogateres recorda que el lloguer d’habitacions no està regulat per la llei d’arrendaments urbans. “Això serveix als propietaris per saltar-se el límit de preus del lloguer amb tota impunitat”, denuncia des del sindicat Carme Arcarazo, que reclama que s’hauria de computar la suma total dels lloguers d’habitacions per incorporar-los en aquest límit de preus. El moviment social ha convocat una mobilització a Barcelona, el 5 d’abril, per denunciar els preus abusius i “posar fi al negoci de l’habitatge”. El sindicat exigeix al govern català que tiri endavant la regulació del lloguer d’habitacions i dels pisos de temporada.
La situació d’emergència residencial, lluny de solucionar-se, ha empitjorat. La falta de política d’habitatge dels últims 40 anys ha portat a una situació d’emergència, amb un parc públic del tot insuficient d’uns 40.000 habitatges. Amb l’objectiu de revertir-ho, el govern de Salvador Illa ha anunciat un pla per construir 50.000 nous habitatges públics fins a l’any 2030. El programa, amb una inversió anual d’1,1 milions d’euros, vol augmentar l’oferta d’habitatge assequible i de lloguer protegit. L’estratègia inclou fer edificis i la mobilització de sòl públic, així com la col·laboració amb ajuntaments i entitats que posin a disposició els solars. El govern proposa disposar de més sòl i activar més promotors –públics, privats i del tercer sector– per generar més habitatge. “Respon a una necessitat urgent: ampliar el parc d’habitatge, estabilitzar el mercat de lloguer i garantir que el sòl destinat a habitatge mantingui la seva funció a llarg termini”, assenyalava fa uns dies la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
