medi ambient
Recuperen una desena de pous antics per garantir l’aigua potable en plena sequera
Entre un 10 i un 12% de l’abastament de l’aigua prové de pous i mines municipals
L’aigua dels antics pous és apta per al consum humà gràcies als tractaments de potabilització
Reus ha recuperat una desena d’antics pous els últims anys per garantir l’aigua potable a la ciutat en plena sequera. Es tracta d’uns pous oberts entre els anys 40 i 60 del segle passat que van deixar de ser utilitzats perquè l’aigua no era apta per al consum humà, però amb les instal·lacions de tractament actuals, s’ha pogut potabilitzar. Avui en dia, entre un 10 i un 12% de l’aigua que es consumeix a la capital del Baix Camp prové de pous i mines propis. En total, Reus compta amb una vintena de pous. El regidor de medi ambient i sostenibilitat, Daniel Rubio, destaca que és per “no tenir tanta dependència ni del sistema Riudecanyes – Siurana, ni de l’aigua de l’Ebre”.
La recuperació de pous a Reus és “històrica”, assenyala Rubio. Amb el creixement de la ciutat, els reusencs s’abastaven d’aigua de pous i minats que es trobaven dins el terme municipal. No és fins a l’any 1904 que l’Ajuntament de Reus i diversos particulars creen la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes per construir l’embassament, i el 1919 es posa en funcionament. El 1989, amb l’anomenat minitransvasament de l’Ebre, la capital del Baix Camp comença a rebre també aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i, a poc a poc, va abandonant alguns pous.
Amb l’actual període de sequera, el govern de Reus va presentar un pla d’inversions de 2,5 milions d’euros per “intentar aprofitar fins a l’última gota d’aigua de quilòmetre zero”, explica Rubio, “per no tenir tanta dependència ni del sistema Siurana – Riudecanyes, ni de l’aigua de l’Ebre”, afegeix. En aquest pla bianual (2024 – 2025) s’han recuperat tres pous a la zona de Bellissens, un altre conegut com a IGME al polígon Mas Sunyer, la mina del barri Gaudí i els pròxims mesos s’han de posar en marxa tres pous que es troben a la zona de l’aeroport. Abans, ja s’havien tornat a posar en funcionament els pous municipals Estellers i el de Mas Miarnau que s’usen per regar la zona verda del parc Sant Jordi. A més d’un pou a la zona de Misericòrdia per regar els parcs del Trenet i del Centenari. Paral·lelament, s’està treballant en un sistema de tractament de l’aigua provinent de pous situats a la zona del polígon Agro-Reus.
La posada a punt dels pous de Bellissens i els de l’aeroport no ha estat ràpid. Els primers es troben a escassos metres de les vies d’alta velocitat, propietat d’Adif, i els de l’aeroport estan situats dins les mateixes instal·lacions aeroportuàries. “És una infraestructura que depèn de l’Estat i necessitem els permisos per poder entrar, actuar i fer les obres. Se’ns està demorant, però estem avançant”, assegura el regidor.
El problema principal dels aqüífers d’on s’extreu l’aigua és l’elevada quantitat de sals i de fangs, que fan que l’aigua no sigui potable en un inici. Per fer-la apte com a aigua de boca, s’ha instal·lat un sistema desnitrificador que amb unes resines es fa un intercanvi iònic que permet posar l’aigua en el “punt òptim” per al consum humà. Els aqüífers que no es poden descontaminar prou s’utilitzen per a aigua de reg o per a neteja de la via pública.
10 – 12% de l’aigua consumida
Els tres pous de Bellissens produeixen entre 1.100 i 1.200 metres cúbics d’aigua al dia. Entre tot el sistema de pous i mines, Aigües de Reus calcula arribar al 10 2% del total de l’aigua que es consumeix a la ciutat. Aquests anys de sequera, però, l’obtenció ha estat “molt escassa”, comenta Rubio, només del 5%. “Després de les darreres pluges d’octubre i novembre, i de les que estan caient ara al mes de març, estem veient que la quantitat d’aigua que podem treure s’està aproximant a aquests termes absoluts”, subratlla.
En un any sense sequera, Reus obté un 10-12% d’aigua dels pous, un 18-19% del sistema Siurana – Riudecanyes, i un 60-65% de l’Ebre. L’aposta per aprofitar l’aigua que hi ha dins el terme municipal respon a una qüestió d’abastament, però també econòmica. Ara fa dos anys que Reus no agafa aigua del Riudecanyes, segons assenyalen des de l’ajuntament, perquè el pantà està sota mínims.
Això comporta que hagin d’extreure més aigua del CAT i té un “doble risc”, rebla el titular de medi ambient. D’una banda, una avaria o un episodi de contaminació en l’aigua del CAT “posaria en risc l’abastament de la ciutat de Reus”, diu Rubio. I de l’altra, el cost econòmic. El 2023 i el 2024, dependre tant de l’aigua de l’Ebre ha suposat un sobrecost d’uns 800.000 euros per la ciutat, segons explica el regidor.