‘Job shadowing’ o aprendre mirant

Arri­ben amb les mot­xi­lles a l’esquena i la cara mig endor­mis­cada. Són les vuit del matí, l’ins­ti­tut acaba d’obrir les por­tes i la quin­zena de joves de 16 anys s’acos­ten a l’aula per fer una classe espe­cial. A la porta, els espe­ren una pare­lla de pro­fes­sors som­ri­ents i els salu­den un per un estre­nyent-los la mà i desit­jant-los un bon dia. Avui, la classe de valors, des­ti­nada a la importància de l’esforç, serà en anglès i no en la seva llen­gua materna perquè tenen visita: una pro­fes­sora estran­gera hi ha anat per veure com fan aquesta sessió i, si és pos­si­ble, expor­tar-ne algu­nes idees al seu país.

Som a Opp­dal, una petita població de 6.000 habi­tants a les mun­ta­nyes noru­e­gues. És fosc i l’ins­ti­tut ( Opp­dal Vide­regående Skole ) està envol­tat per la neu, que també cobreix l’estació d’esquí del cos­tat, on s’entre­nen els alum­nes que fan el grau en edu­cació física, alguns dels quals assis­tei­xen a aquesta classe. La visi­tant estran­gera, Eva Tor­res Vila­jo­ana, pro­fes­sora d’anglès i coor­di­na­dora de pro­jec­tes inter­na­ci­o­nals de l’ INS Ale­xan­dre de Riquer de Calaf, té interès a veure com fun­ci­ona un pro­grama ano­me­nat MOT , que s’aplica en molts cen­tres edu­ca­tius i enti­tats noru­e­gues per tre­ba­llar com­petències inter­per­so­nals i intra­per­so­nals per empo­de­rar els joves.​Comença la classe. Avui, el fil con­duc­tor és “Jeg Kan” (‘jo puc’) i els pro­fes­sors, for­mats per la Fun­dació MOT, ini­cien diver­ses acti­vi­tats que ser­vei­xen per tren­car el gel i plan­te­jar ja alguns temes. Un exer­cici con­sis­teix a veure fins on es pot memo­rit­zar una seqüència de nom­bres per, després d’una bona estona fent ser­vir la memòria, con­cloure que amb esforç i pràctica les coses s’acon­se­guei­xen. Un altre és un joc en què cada alumne simula ser una altra per­sona (ja sigui un líder polític, un immi­grant arri­bat al país o una per­sona amb dis­ca­pa­ci­tat) i va res­po­nent pre­gun­tes com ara “tinc atenció mèdica asse­gu­rada?”; els qui cre­uen que el seu per­so­natge res­pon­dria afir­ma­ti­va­ment, fan un pas enda­vant, de manera que, al final de l’exer­cici, els alum­nes estan repar­tits per la classe en dife­rent ordre. Amb aquest exer­cici s’ava­lua el grau de poten­ci­a­li­tat, entre altres coses.

Tor­res, que va saber del pro­grama MOT arran d’una visita ante­rior a Opp­dal amb alum­nes de l’ins­ti­tut, apro­fita que el pla Eras­mus del seu cen­tre pre­veu tre­ba­llar la salut men­tal dels ado­les­cents per tor­nar-hi i conèixer amb pro­fun­di­tat el MOT. Ho fa gràcies al pro­grama de mobi­li­tat de pro­fes­sors de la UE Job sha­dowing (‘obser­vació de tre­ball’). “El nos­tre objec­tiu era saber exac­ta­ment com s’apli­cava el MOT des del punt de vista orga­nit­za­tiu dins l’ins­ti­tut, obser­var algu­nes ses­si­ons per veure exem­ples d’apli­cació directa i bones pràcti­ques i par­lar amb els pro­fes­sors impli­cats, l’alum­nat i els equips direc­tius per comen­tar les difi­cul­tats que havien tin­gut quan van començar a apli­car-lo i l’impacte que havien notat a llarg ter­mini”, explica.

Gai­rebé coin­ci­dint en el temps i men­tre aquesta pro­fes­sora torna de Noru­ega, arriba a l ’IES Mon­ti­livi de Girona Zuzanna Ryniková. També ha fet molts quilòmetres per fer una immersió de dos dies en un cen­tre dife­rent al seu. Ve del petit muni­cipi eslo­vac de Sobrance, a tocar de la fron­tera amb Ucraïna. Ryniková és pro­fes­sora de l’ins­ti­tut Gymnázium Sobrance i jun­ta­ment amb el direc­tor del cen­tre i una altra pro­fes­sora arri­ben a Girona per fer un job sha­dowing. En aquest cas, apro­fi­ten que acom­pa­nyen dos alum­nes que s’esta­ran unes set­ma­nes estu­di­ant a Girona per conèixer i com­pa­rar els mètodes d’ense­nya­ment. De fet, molts dels pro­jec­tes de for­mació de pro­fes­sors cata­lans a Europa són d’aquest tipus, segons dades del Depar­ta­ment d’Edu­cació. Ryniková és pro­fes­sora d’anglès i de llen­gua i lite­ra­tura eslo­vaca. “Volia veure com s’orga­nit­zen les clas­ses, el nom­bre d’estu­di­ants, quin tipus d’exàmens es fan i com es pre­pa­ren. També, com s’ense­nyen els idi­o­mes –explica Ryniková tot just tor­nada a Eslovàquia–. Em van agra­dar les clas­ses de matemàtiques, els exem­ples que posa el pro­fes­sor i com fan que les matemàtiques es vegin útils.” També, des­taca el nivell d’anglès dels alum­nes “alt per a la seva edat”. Reco­neix que hi ha algu­nes coses simi­lars als mètodes que fan ser­vir al seu país. En canvi, diu que l’any pas­sat va visi­tar un ins­ti­tut suec i que allà la diferència va ser nota­ble. “Els estu­di­ants eren molt més inde­pen­dents. Es pre­pa­ra­ven molt més les lliçons abans de les clas­ses.”

L’IES Mon­ti­livi fa anys que par­ti­cipa en pro­gra­mes de mobi­li­tat a Europa tant per a alum­nes com per a pro­fes­so­rat. En el cas de cicles for­ma­tius, per exem­ple, aquest any han rebut pro­fes­so­rat de la família pro­fes­si­o­nal de trans­port i man­te­ni­ment de vehi­cles de Tar­bes i de Mon­tar­gis (Estat francès) i de Colònia (Ale­ma­nya), que sobre­tot hi van a acom­pa­nyar alum­nes que fan una estada de pràcti­ques en empre­ses de Girona i els pre­pa­ren les esta­des o apro­fi­ten per veure com tre­ba­llen. “Quan rebem pro­fes­sors, es fixen espe­ci­al­ment en com fem les clas­ses, en el sis­tema cur­ri­cu­lar”, relata el cap d’estu­dis adjunt de l’ins­ti­tut de Mon­ti­livi, Josep Miquel Pane­lla, que asse­nyala que el que tro­ben més dife­rent és “com orga­nit­zem les pràcti­ques en la FP, perquè a fora són tres anys i aquí, dos”. Pane­lla explica que, fa anys, quan van començar a visi­tar cen­tres estran­gers, encara no es feia for­mació dual a Cata­lu­nya i allà ja estava en marxa. “Quan ho veus, n’aprens molt”, recorda, però hi afe­geix que ara, quan visi­ten un cen­tre estran­ger, poden com­pro­var que la idea aque­lla que “a fora ho fan tot millor, no és sem­pre així”.

La mobi­li­tat de pro­fes­sors arreu d’Europa és una font de conei­xe­ment i ha incre­men­tat de manera nota­ble els dar­rers set anys. S’ha pas­sat de 249 pro­fes­sors que sor­tien fora a 638, segons Edu­cació, la majo­ria, de secundària. La curta estada ser­veix per conèixer altres mètodes, diferències i simi­li­tuds, bones idees i, en el millor dels casos, expor­ta­bles al lloc d’ori­gen. “ Vaig veure que no podem impor­tar direc­ta­ment el MOT en les matei­xes con­di­ci­ons que a Noru­ega, ja que és un pro­grama finançat per les comu­ni­tats locals i imple­men­tat de manera glo­bal a tot el país, cosa que implica un tre­ball con­junt i una inversió econòmica”, diu Tor­res.A més, pun­tu­a­litza que “el com­promís del pro­fes­so­rat impli­cat reque­reix unes for­ma­ci­ons anu­als, a vega­des de més d’un dia, i el pro­fes­so­rat d’aquí no sem­pre hi està dis­po­sat”. Pel que fa al pro­grama en si, Tor­res apunta que va veure que MOT s’aplica de manera extra­cur­ri­cu­lar, és a dir, fora de les matèries, i que això li va fer pen­sar en el pro­grama What’s Up de l’orga­nit­zació Ober­ta­ment per la Salut Men­tal, pre­sent en alguns cen­tres de Cata­lu­nya, però malau­ra­da­ment encara amb no sufi­ci­ent imple­men­tació, explica.“De fet, el pro­grama What’s Up ja pre­veu tre­ba­llar habi­li­tats per­so­nals i soci­als simi­lars a les de MOT dins algu­nes matèries per donar eines a l’alum­nat per cui­dar-se en el dia a dia. A diferència de MOT, però, i això és el que ens fal­ta­ria des dels cen­tres i també des del Depar­ta­ment d’Ense­nya­ment, aquí no es bus­quen meca­nis­mes fàctics per incor­po­rar la salut men­tal en l’horari acadèmic de manera glo­bal com a Noru­ega, sinó que tot depèn de la bona volun­tat d’alguns pro­fes­sors que s’atre­vei­xen a incloure aquest tipus d’acti­vi­tats a classe sense for­mació prèvia. What’s Up ja pre­veu això, i per aquest motiu les acti­vi­tats estan molt ben pre­pa­ra­des i guia­des. Tot i així, el que aju­da­ria moltíssim és fer com a Noru­ega, tenir un suport de for­mació del pro­fes­so­rat i difusió de les acti­vi­tats a tot Cata­lu­nya per donar visi­bi­li­tat al tema de la salut men­tal entre els ado­les­cents i els bene­fi­cis que aporta. A Noru­ega, quan entres en un ins­ti­tut veus car­tells de MOT per­tot arreu, amb fotos de cele­bri­tats del país, espor­tis­tes i famo­sos, que en for­men part i hi par­ti­ci­pen. La difusió és una eina cru­cial per tre­ba­llar temes que tenen a veure amb la vul­ne­ra­bi­li­tat i les emo­ci­ons. Con­ver­tir-lo en un tema glo­bal i visi­ble el fa més assu­mi­ble i com­par­tit.”

Els casos de Tor­res i Ryniková són només dos exem­ples de les dese­nes que durant el curs esco­lar hi ha a Cata­lu­nya i arreu d’Europa. No és fàcil, perquè la docu­men­tació que reque­reix la UE per tirar enda­vant qual­se­vol d’aques­tes esta­des és com­plexa i meti­cu­losa i els mes­tres interes­sats hi han de des­ti­nar molt de temps, però l’esforç, tal com ense­nyen els pro­fes­sors als seus alum­nes d’Opp­dal, val la pena.