Cinc anys després, la covid ens ha deixat milers d’imatges gravades a la retina, encara que, a vegades, el nostre subconscient ens vulgui fer oblidar aquell mal tràngol. Pacients, mascaretes, professionals sanitaris al límit, hospitals plens a vessar, morts, residències desbordades, proves PCR, confinament i el posterior desconfinament... Aquestes últimes setmanes ho hem anat repassant a El Punt Avui.

Darrere d’aquelles imatges, d’aquella nova situació, insòlita per a tots nosaltres, hi havia milers de missatges que s’havien de comunicar a la ciutadania. Milers de missatges que s’havien de fer arribar a la societat perquè sabéssim què passava i com ens havíem d’enfrontar a la crisi sanitària. Per tant, la comunicació, una bona comunicació, es va convertir en una part essencial de la covid.

En aquest reportatge, quatre experts en comunicació del sector de la salut analitzen com van viure aquells mesos frenètics i com van desenvolupar-se enmig d’una crisi inesperada, que ningú preveia que arribés amb tanta virulència. En l’argot de la comunicació de crisi, aquest tipus d’esdeveniments imprevistos i que et tiren per terra totes les previsions es coneixen amb el nom de “cigne negre”. Un altre exemple de cigne negre seria la dana que va afectar el País Valencià.

Gemma Domínguez era la cap de premsa del Departament de Salut i va treballar braç a braç amb un servidor (que llavors era el cap de comunicació del departament). Domínguez recorda la preparació de la roda de premsa diària que feia la consellera, Alba Vergés, i destaca que des del govern sempre es va dir la veritat. Precisament aquesta és una de les claus de la comunicació de crisi i que s’ensenya en totes les facultats de periodisme: no amagar-se mai i ser honest amb la ciutadania, encara que la veritat faci mal o pugui provocar certes problemàtiques.