Dos anys de presó per a la mestressa d'un geriàtric que es quedava diners d'una anciana

Isabel López Alba, propietària de la Residència Alba, ha estat condemnada a 24 mesos de presó per apropiació indeguda continuada per haver-se quedat diners d'una anciana que vivia al seu establiment. La sentència del jutjat penal número 17 de Barcelona s'ha conegut aquest dilluns al matí.

L'acusada va reconèixer durant el judici que havia ingressat en comptes de la seva mare i la seva filla diverses quantitats provinents d'una llibreta d'una anciana resident al centre geriàtric, F.C.M.

López assegurava que aquestes transferències eren en concepte del servei de residència que cada mes pagava F.C.M., mentre que la fiscalia considerava que es tractava d'una apropiació indeguda d'almenys 19.000 euros, per la qual cosa demanava una condemna de tres anys de presó.

És la segona vegada que Isabel López és condemnada per irregularitats en la seva gestió al capdavant de la Residència Alba. El 1989 va ser detinguda i empresonada preventivament acusada de tenir alguns avis en condicions degradants i de deixar-ne morir un. Aquell cas va acabar amb una condemna d'un any de presó, la meitat que ara, tot i que posteriorment el Tribunal Suprem va tombar la sentència, segons la seva advocada.

Va ser precisament el 1989 quan Isabel López va conèixer F.C.M., la víctima de l'apropiació indeguda que s'ha jutjat ara. Durant dotze anys, F.C.M. va fer estades curtes a la residència sense pagar res. López va explicar en el judici que "ella tenia un deute amb mi, que apuntàvem en una llibreteta de forma molt amigable". Però ni la llibreteta va aparèixer al judici, ni l'acusada va ser capaç de detallar a la jutge el suposat deute amigable.

L'anciana va acabar ingressant a la residència el 2001 i aleshores va obrir un compte corrent i va establir com a persona autoritzada la directora del geriàtric. El fiscal va repassar en el judici amb l'acusada les diverses extraccions que s'havien fet del compte corrent, i Isabel López va acabar responent amb un silenci delator la pregunta de si havia fet ús particular dels diners de F.C.M. Una de les testimonis, una inspectora d'Acció Social, va assegurar que "la senyora López se sentia propietària dels diners".

L'advocada de la defensa va intentar esmenar la plana a la seva clienta assegurant que els diners traspassats a familiars eren "quantitats prudents". Segons la lletrada, tot es redueix a un desacord entre particulars sobre la forma de resoldre un deute, un "tema civil i no penal".