Mayol proposa que els edificis monumentals de Barcelona s'il·luminin cada dia
Medi Ambient
L’Ajuntament nega que Barcelona sigui una ciutat fosca malgrat les reiterades queixes de veïns i comerciants, però acaba d’aprovar un pla de millora de la qualitat de l’enllumenat públic en què invertirà 62 milions d’euros fins al 2011.
El projecte, presentat ahir per la responsable de Medi Ambient, Imma Mayol, dobla la inversió del mandat anterior i preveu renovar completament uns 6.600 punts de llum repartits en 183 carrers, la majoria al centre, i substituir 23.000 punts de llum més per una tecnologia menys contaminant. També utilitzarà els LED per il·luminar el Teatre Grec i alguns carrers del 22@.
Segons la regidora, a la ciutat hi ha actualment 111.219 fanals, 128.771 lluminàries, 143.239 làmpades i 3.351 punts de llum artístic o monumental. Del total de làmpades, gairebé el 70% utilitzen com a font d’energia el vapor de sodi d’alta pressió, molt més lluminós i menys contaminant que el vapor de mercuri, i la idea és arribar fins al 100%. Mayol també vol racionalitzar el disseny dels llums de la ciutat perquè actualment hi ha uns 200 tipus de fanals diferents i per evitar que apuntin cap al cel i cap a les cases.
El pla preveu canviar també la il·luminació als parcs prioritzant els camins de pas i adaptant l’horari de l’enllumenat a l’horari d’obertura al públic, i també desenvolupar un pla estratègic per il·luminar durant totes les nits determinats edificis emblemàtics i ornamentals, siguin públics o privats. Aquest pla es començarà a treballar aquest mateix mes amb el sector privat, les associacions de veïns i el Col·legi d’Arquitectes. La idea és consensuar unes hores de dilluns a diumenge i un tipus d’il·luminació concreta, que haurà de pagar el propietari.
Seguretat i visibilitat
Mayol va negar que aquest pla impliqui una rectificació de l’equip de govern i va insistir que no té constància de queixes per falta de llum perquè la ciutat compleix amb escreix les recomanacions internacionals. En aquest sentit, va recordar que els nivells lumínics en una ciutat pel que fa a garantir la seguretat i la visibilitat van de 5 a 30 luxs i, en el cas de Barcelona, la majoria dels carrers estan entre 20 i 30 luxs, i els eixos comercials, entre 30 i 40 luxs. “La nostra aposta és una ciutat correctament il·luminada, però no una ciutat aparador. El debat és per tota la llum que calgui, ben direccionada i amb el mínim consum energètic”, va aclarir.
I si amb aquestes explicacions no n’hi havia prou, la cinquena tinent d’alcalde va presentar un estudi comparatiu amb altres ciutats europees i espanyoles que conclou que en termes generals Barcelona és una ciutat ben il·luminada. Només suspèn en la il·luminació de les façanes dels monuments, fins ara pràcticament testimonial.
Segons aquest estudi, que recull dades de Barcelona, Madrid, París, Berlín, Praga, Venècia, Palma i Almeria, a l’Estat espanyol s’il·lumina més la via pública que a Europa i les ciutats del sud gasten més que les del nord perquè la gent fa més vida al carrer.