Els arbres que no deixen veure el bosc (de la sostenibilitat)

Aquest any no ha sigut el pessebre de la plaça Sant Jaume, aquest any han sigut els arbres de Nadal. Els sis avets lluminosos que adornen Barcelona han provocat tota mena de crítiques: per raons estètiques, funcionals i econòmiques.

Són sis arbres repartits per la ciutat. Quatre funcionen amb energia solar i els altres dos, tot i estar connectats a la xarxa elèctrica –amb un consum mitjà similar al d'una bombeta de 100 watts–, requereixen la participació ciutadana. Els arbres-bicing guanyen en il·luminació si es pedala amb unes bicicletes que hi ha connectades a una dinamo. Més esforç igual a més electricitat, més llum.

Pel dissenyador dels avets, Martirià Figueras, de l'empresa banyolina Aspecte Paisatge, "la voluntat d'aquest projecte és que la gent col·labori i sigui part del Nadal". "Creiem que hem assolit l'objectiu que ens proposàvem, que generi energia per si mateix i que gasti poc. Aquest era el concepte, el problema és que s'ha embolicat per qüestions polítiques", explica decebut pel rebombori que s'ha creat al consistori. Des de la inauguració de l'invent –quan van veure la cinquena tinenta d'alcalde d'ICV-EUiA, Imma Mayol, pedalant–, l'oposició no ha parat de llançar retrets contra la iniciativa i, fins i tot, hi va haver un intent de reprovar l'equip de govern, que va ser aturat pel rebuig d'ERC.

Mayol ha definit els arbres com "un sistema imaginatiu, innovador i sostenible que permet celebrar el Nadal amb el menor cost energètic". Però no amb el menor cost econòmic. El disseny, el muntatge i l'emmagatzematge dels sis avets fins a l'any que ve tenen un preu total de 214.000 euros. Només una mica més que els 200.000 euros que costa la resta de l'enllumenat nadalenc de la ciutat, i que patrocinen Endesa i els comerciants barcelonins.

En aquest sentit, carrega el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miguel Ángel Fraile, "la iniciativa és positiva i benintencionada però inoportuna pel cost". "Pel mateix import es podrien haver comprat 20.000 avets naturals a 1.000 euros i haver-los col·locat per la ciutat, haurien fet més goig", proposa Fraile.

L'associació Ecologistes en Acció considera que "darrera l'oposició dels comerciants a aquests arbres s'hi amaga una represàlia per certes restriccions en l'enllumenat nadalenc per part del consistori", que any rere any aposta per substituir les bombetes incandescents per leds, de baix consum i menys lluminoses. A més, valoren la intenció d'anar més enllà i conscienciar la societat sobre el consum energètic a força de pedalades. "És una forma de responsabilitzar-nos i, pel que fa al preu, s'amortitzarà al llarg del temps", asseguren.

En aquest sentit, des de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), critiquen que si la intenció era transmetre el missatge de sostenibilitat i fer pedagogia es podria haver fet una campanya en qualsevol altra època de l'any. "No era necessari que fos per Nadal", explica la responsable de Medi Ambient, Esther Argelic. "Amb el cost que ha tingut, hauria estat millor preguntar a la ciutadania", afegeix.

Amb tot, la FAVB prefereix que s'amortitzin i continuïn col·locant-los a la ciutat per Nadal. Segons Imma Mayol, caldrà tenir-los almenys cinc anys per rendibilitzar el cost i va manifestar que els mantindran durant 20 anys.

La carta de l'Ajuntament i els arbres de cultiu
Els productors agrícoles són els més reticents als avets de Barcelona. Apunten que l'alternativa dels arbres naturals de cultiu és també 100% sostenible, es planten una altra vegada o bé es reciclen per fer compostatge. Segons el gerent de Vivers Portalers, de Sant Hilari de Sacalm, "s'hauria d'haver apostat pels avets de cultiu perquè són més macos, unes 10 vegades més barats i representen una font d'ingressos per a força gent de les Guilleries".

La preocupació del consistori en el cas dels arbres-bicing ha estat tan gran que, després que el president dels Cultivadors d'Arbres de Nadal Associats, Ramon Masferrer, parlés negativament del projecte en unes declaracions a Catalunya Ràdio, es van prendre moltes molèsties per esbrinar la seva adreça postal –primer van localitzar per correu electrònic un altre Ramon Masferrer, d'Espinelves, que els va haver de reorientar cap a Sant Hilari– i enviar-li una carta aclarint la intencionalitat dels avets lluminosos, que desvinculaven del mercat d'arbres naturals. Unes explicacions sobre la sostenibilitat que s'han preocupat a estendre per no sentir-se ridiculitzats.