Societat

Estats Units insinua que no ratificarà cap acord sobre canvi climàtic a Copenhaguen

El cap de la delegació nord-americana a la cimera de Barcelona al·lega que el seu país no subscriurà cap compromís fins que no tingui una llei federal

La dele­gació dels Estats Units en la cimera de Bar­ce­lona sobre el canvi climàtic ha asse­gu­rat aquest dijous que no rati­fi­carà cap acord ni arri­barà a cap com­promís mun­dial fins que no dis­po­sin d'una llei apro­vada a nivell naci­o­nal, de manera que defi­ni­ti­va­ment s'ha obert la porta que no s'arribi a un acord vin­cu­lant a Copen­ha­guen.

El cap de la dele­gació esta­tu­ni­denca, John Pers­hing, ha indi­cat que la situ­ació que sor­geixi amb el nou acord serà "radi­cal­ment dife­rent" als les reso­lu­ci­ons adop­ta­des a Kyoto, dels quals el seu país i d'altres van que­dat fora, perquè en aquesta ocasió estan total­ment com­pro­me­sos amb la neces­si­tat de fre­nar les emis­si­ons de gasos d'efecte hiver­na­cle. Tot i això, Pers­hing ha asse­nya­lat que un acord de reducció efec­tiva, amb xifres deta­lla­des, no serà pos­si­ble de moment perquè cal que pri­mer dis­po­sin d'una llei naci­o­nal, que serà la base per al seu posi­ci­o­na­ment inter­na­ci­o­nal, i això no és pre­vi­si­ble que suc­ce­eixi fins al 2010. Contrària­ment, ha indi­cat, s'arri­ba­ria a un acord que després pot­ser no podrien imple­men­tar per un veto del Congrés nord-ame­ricà.

Pers­hing ha asse­gu­rat, no obs­tant, que s'estan fent "molts pro­gres­sos" en la cita de Bar­ce­lona perquè aquests con­tac­tes per­me­ten inter­can­viar infor­mació i, des que es van ini­ciar, han permès que el seu país acon­se­gueixi una "millor com­prensió" de la pro­blemàtica del canvi climàtic. A més, les reu­ni­ons ser­vei­xen per arri­bar a Copen­ha­guen amb "opci­ons clares" per pren­dre deci­si­ons. El cap de la dele­gació dels Estats Units ha asse­nya­lat que, en tot cas, hau­ran de ser els caps d'Estat i de govern els encar­re­gats d'arri­bar a acords, si bé ha admès que cal reduir les emis­si­ons i que els països amb menys recur­sos neces­si­ta­ran el finançament i la tec­no­lo­gia dels desen­vo­lu­pats per evi­tar l'aug­ment de les seves emis­si­ons.

Pers­hing també ha tret importància a la posició de la Unió Euro­pea, qui ahir recla­mava un acord jurídica­ment vin­cu­lant, en afir­mar que per a ells el fet de sig­nar un com­promís d'inten­ci­ons polítiques o un trac­tat inter­na­ci­o­nal no influ­eix en la temàtica de fons, que és saber què pas­sarà amb les emis­si­ons o amb les acci­ons que s'imple­men­tin. Estats Units, temo­ro­sos que les potències emer­gents acon­se­guei­xin una posició avan­tat­josa res­pecte a ells pel que fa al seu desen­vo­lu­pa­ment econòmic, han sol·lici­tat "trans­parència" en l'ava­lu­ació de les mesu­res imple­men­ta­des per països com la Xina i Índia per saber si real­ment apli­quen mesu­res miti­ga­do­res.

El cap de la dele­gació dels EUA ha con­fir­mat, en qual­se­vol cas, la vali­desa de la visió dels científics, que con­si­de­ren que el 2050 el món hau­ria de ser capaç de reduir en un 50% les seves emis­si­ons de CO² res­pecte al 1990 per acon­se­guir pal·liar els efec­tes del canvi climàtic. Això, ha pre­ci­sat, reque­reix uns "números pre­ci­sos" cada any.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.