Aval judicial a les multes per no retolar en català

Diverses sentències de jutjats contenciosos administratius han donat la raó a la Generalitat en la imposició de multes a comerciants que no complien la llei de política lingüística, concretament que no tenien retolats els seus establiments en català. L’AVUI ha tingut accés a una sentència del 2 de novembre del 2009 i a una altra de l’11 d’octubre del 2006 en les quals es dictamina que les sancions imposades per Consum de 8.000 i 1.000 euros s’han de pagar.

Tot i que aquestes sentències havien passat desapercebudes, evidencien que la tesi del president de Convivència Cívica, Francisco Caja, assegurant que la judicialització de la multa a una immobiliària de Vilanova i la Geltrú (Garraf) per tenir els rètols només en castellà era un cas únic és mentida. Convivència Cívica s’han convertit en uns dels defensors públics de Manuel Nevot, un API de Vilanova militant del PP que fa quinze dies va anar a judici perquè es nega a pagar la sanció lingüística.

La sessió va tenir un gran seguiment mediàtic per l’esquer de la suposada novetat i perquè el cas es va fer molt popular fa dos anys en plena campanya electoral quan Mariano Rajoy el va fer servir d’argument en un debat cara a cara televisat amb José Luis Rodríguez Zapatero com a suposat exemple de la persecució del castellà a Catalunya.

En la mateixa línia, l’advocat de l’empresari català, Ángel Escolano, va defensar en el judici que “a un aragonès que viu a Catalunya no se’l pot obligar a conèixer el català, perquè no es pot entrar a regular la llengua que han de fer dos particulars en una conversa privada”. El lletrat de la Generalitat va replicar que el que estableix la llei és que “la retolació s’ha de fer com a mínim en català, tot i que en cap moment prohibeix que es faci també en castellà”.

Els precedents
Ja en aquell moment, l’advocat del govern va defensar que hi havia diverses sentències precedents sobre casos similars, que, va assegurar, van donar la raó als arguments de l’Agència de Consum de Catalunya (ACC).

El 4 de febrer passat, per tant, no va ser el primer cop que la Generalitat es va asseure al banc dels acusats per donar explicacions sobre la seva política de sancions als comerços que no retolen en català. A finals de juliol del 2008, Estudi Encantes S.L., una empresa dedicada a reunificar crèdits, va demandar Consum en considerar que no estaven ajustades a dret cinc sancions que sumaven 21.600 euros. Els inspectors van detectar que, a més de no tenir la retolació en català, no hi havia el cartell d’horaris, ni el de les tarifes dels serveis, ni la documentació reglamentària. El 2 de novembre del 2009, el jutge va desestimar el recurs i va mantenir la sanció de 8.000 euros per incomplir la normativa lingüística.

Tres anys abans, l’octubre del 2006, un altre jutge va desestimar la demanda presentada per Shaoping Hu. En aquest cas, la multa era de mil euros. L’empresari al·legava que estaven fent obres al local, però la sentència recorda que al cap de dos mesos de la primera inspecció continuava sense tenir els cartells normalitzats i llavors ja havia acabat els obres.