La franquícia d’Al-Qaida al Magrib

Onze de setembre del 2001: cauen les Torres Bessones de Nova York i Al-Qaida, una organització fins en aquell moment poc coneguda, es converteix de la nit al dia en la nova marca de prestigi de la jihad (guerra santa) global.

Fins aleshores, les organitzacions islamistes armades s’havien dedicat a combatre els governants a còpia d’atemptats i altres accions violentes, però cada grup es limitava a fer la guerra al seu propi país i, a tot estirar, als països veïns. Així és com actuava el Grup Salafista per a la Predicació i el Combat (GSPC), una organització escindida el 1998 del Grup Islàmic Armat (GIA), que tenia com a objectiu derrocar el govern laic algerià i instaurar un califat regit per la xara, la llei islàmica. El GSPC es va guanyar de seguida la simpatia de molta gent tipa de la matança indiscriminada de civils del GIA i en pocs anys va superar aquella organització en influència i potència i es va convertir en la principal força de l’islamisme armat a Algèria.

Vuit anys després del seu naixement, el GSPC va abraçar amb entusiasme la causa del jihadisme global de la mà de la xarxa d’Ossama bin Laden, convertit en la seva gran icona, i s’hi va fusionar. L’aliança va ser anunciada a so de bombo i platerets pel número dos d’Al-Qaida, Ayman al-Zawahiri, que en un vídeo va cridar els nous socis a convertir-se en “un pinyol travessat a la gola dels croats nord-americans i francesos”. El gener del 2007, el grup va passar a anomenar-se Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI), l’organització que es creu que té segrestats tres cooperants catalans.

Aliança antiga
De fet , l’aliança entre tots dos venia de lluny. Segons els serveis d’intel·ligència occidentals, Bin Laden ja havia finançat els islamistes algerians a primers dels anys 90 i havia formar molts dels seus membres en els camps d’entrenament d’Al-Qaida a l’Afganistan. El 2003, el GSPC, va jurar fidelitat a la xarxa del milionari saudita.

Des d’aleshores, Al-Qaida al Magrib Islàmic ha estès els atemptats i els segrestos a tot el Magrib i ha ampliat els seus tentacles a països com Tunísia, Mauritània, Mali, Níger, el Txad, el Senegal i Nigèria. L’AQMI és, avui dia, una de les organitzacions armades més actives del nord de l’Àfrica. El març passat va penjar un comunicat a internet en què va reivindicar la mort en atemptats diversos de 82 persones, moltes d’elles civils.

Els darrers anys, el grup ha anat deixant en un segon terme l’objectiu inicial d’instaurar un califat islàmic que, a parer seu, algun dia hauria d’incloure l’antiga Al-Andalus (en el seu imaginari, tota la península Ibèrica llevat d’algunes parts de la costa cantàbrica) per centrar-se a mirar d’exportar la jihad a tot el nord de l’Àfrica, a l’Iraq, l’Afganistan, Europa Occidental (a Espanya ja hi han localitzat alguna cèl·lula) i els EUA.

El grup també ha diversificat el seu mode d’operació. A Algèria utilitza tàctiques de guerrilla clàssiques, dirigides, sobretot, a objectius militars i governamentals, però cada cop més fa servir atemptats suïcides a l’estil iraquià. Darrerament, s’ha especialitzat en les accions més pròpies del crim organitzat convencional, com els segrestos d’occidentals que els comporten sucosos ingressos en forma de rescats. Aquesta pràctica ja s’ha cobrat la vida d’alguns ostatges, com la d’un britànic que hauria estat executat el juny del 2009 pels seus captors. La víctima formava part d’una missió de l’ONU que va patir una emboscada el desembre de l’any passat a Níger. L’abril passat van ser deixats en llibertat tots llevat del britànic executat i d’un suís que encara està segrestat.