Tots els noms i un bon grapat de records

«Estem escol­tant o lle­gint veus par­ti­cu­lars i no pas la veri­tat o la men­tida, estem lle­gint l'experiència amb totes les seves con­di­ci­ons, no pas idees pures.» Aquesta reflexió expres­sada pel peri­o­dista Miquel Pai­rolí pot sin­te­tit­zar l'espe­rit de l'acte que es va cele­brar ahir a la Fari­nera per pre­sen­tar Els noms de la guerra, amb inter­ven­ci­ons dels prin­ci­pals res­pon­sa­bles del pro­jecte i l'assistència entu­si­asta de molts d'aquells joves i nens que van viure la guerra i que set dècades després han vol­gut posar per escrit les seves vivències. El resul­tat, una obra que com­bina tes­ti­mo­nis per­so­nals amb el recull d'una veri­tat irre­fu­ta­ble i con­tras­tada: la dels prop de 7.000 giro­nins que van per­dre la vida com a con­seqüència de la Guerra Civil. En aquest sen­tit, l'edi­tor Quim Cur­bet va des­ta­car que «totes les vícti­mes de la into­lerància, de la injustícia i del fana­tisme cec merei­xen el mateix res­pecte i con­si­de­ració i, sobre­tot, cap d'elles ha de caure en l'oblit».

L'edi­tor gironí també va reba­tre la idea d'«aquells que cre­uen que els països es cons­tru­ei­xen amb ciment i for­migó». «És cert, evi­dent­ment, però també fan falta molts altres mate­ri­als: els noms i les veus que res­pi­ren d'aquest alè que ano­me­nem memòria», va sen­ten­ciar Cur­bet.

La peri­o­dista Susanna Oli­veira, coor­di­na­dora del lli­bre i la per­sona que ha con­tac­tat amb els 146 tes­ti­mo­nis i ha edi­tat tots els tex­tos que figu­ren al lli­bre, va des­ta­car pre­ci­sa­ment, diri­gint-se als tes­ti­mo­nis del lli­bre pre­sents a l'acte, l'auto­ria coral d'aquest tre­ball: «El lli­bre que pre­sen­tem no és exac­ta­ment el nos­tre, sinó el de tots vostès que ens han fet arri­bar les seves vivències i ens han con­fiat una part de la història d'aquest país. L'auto­ria, doncs, és com­par­tida, amb vostès i amb els seus fills, els seus néts, veïns i amics que s'hi han impli­cat per poder fer pos­si­ble aquest recull de tes­ti­mo­nis.»

Oli­veira va jus­ti­fi­car el fet que en alguns casos els tex­tos rebuts no hagin estat publi­cat sen­cers perquè s'ha pri­o­rit­zat que sur­tin tots en comp­tes de fer-ne una selecció: «Publi­car-los sen­cers ens hau­ria obli­gat a fer dos o pot­ser tres lli­bres com aquest, i no volíem fer una tria perquè des del pri­mer moment vam tenir clar que volíem que sor­tis­sin tots.» De tots aquests tex­tos memo­rialístics, una cin­quan­tena ja han sor­tit publi­cats a El Punt, en la sèrie Jo vaig viure la guerra, men­tre que el cen­te­nar res­tant són inèdits. L'edició d'Els noms de la guerra, dis­se­nyat per Flo­rentí Morante i cor­re­git per Sílvia Man­zana, ha tin­gut el patro­cini del Memo­rial Democràtic i el Depar­ta­ment d'Inte­rior, i la col·labo­ració del Museu Memo­rial de l'Exili (Mume) de la Jon­quera.