Bracons, antídot contra la crisi

L’interès de diverses empreses per instal·lar-se als polígons industrials de la Garrotxa i Osona, més col·laboracions entre factories de totes dues comarques i una reducció de la despesa en el transport són els principals beneficis que ha comportat l’obertura del túnel de Bracons, avui fa un any, en el sector econòmic.
“De moment no hi ha hagut una materialització important d’empreses que s’hagin instal·lat al territori, bàsicament, per culpa de la crisi econòmica, però sí força contactes”, explica el president de la Cambra de Comerç de Girona i empresari garrotxí Domènec Espadalé. El president d’aquesta entitat està convençut que d’aquí un any es començaran a notar els efectes d’aquesta infraestructura, sobretot en sectors com el càrnic, el plàstic, el farmacèutic, el veterinari i fins i tot el de les noves tecnologies. “No hem d’oblidar que les empreses porcines d’Osona i la Garrotxa són un referent a Catalunya i també a l’Estat espanyol”, afegeix. Per potenciar encara més aquest àmbit, i també arran de la posada en funcionament de l’eix Vic-Olot, la delegació d’Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb la de Girona, està impulsant una borsa que agrupi totes les empreses del mercat porcí.

Perquè el territori estigui preparat per acollir noves empreses de cara al futur és clau, segons el president de la cambra gironina, que els municipis impulsin polígons industrials. De fet, ja se n’està fent un a Olot i entre aquest mes d’abril i maig se’n començarà un altre a la Vall d’en Bas amb capacitat, en una primera fase, per a set empreses i, en una segona, per a set més. L’alcalde, Miquel Calm, assegura que té vuit emprenedors que ja han mostrat el seu interès a implantar-s’hi, però el que no té tan clar és que sigui fruit de l’obertura de Bracons. “Són empreses bàsicament del sector serveis i de la zona que ja s’havien interessat a ubicar-s’hi abans que s’obrís l’eix”, assegura Calm. L’economia puixant d’Osona i les empreses que acull han vist també en la Garrotxa una possibilitat d’ampliar el seu radi d’influència més enllà de la plana.

El Consell Comarcal de la Garrotxa avala la teoria de la Cambra i també creu que a llarg termini, i gràcies al túnel, s’instal·laran noves empreses a la zona. “De moment ja s’ha detectat un augment de contactes amb les factories de les dues comarques, fet que ha provocat un augment de la seva facturació. La valoració s’ha de fer més endavant, perquè l’actual situació econòmica és evident que no hi ajuda gens”, subratlla el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona.

En canvi, ajuntaments, sector industrial i cambres de comerç sí que coincideixen a assenyalar que la posada en funcionament del túnel ha reduït, i molt, la despesa en matèria de transport de les empreses de la zona. A tall d’exemple, el trajecte Olot-Barcelona actualment és de 110 quilòmetres, quan abans de l’eix arribava als 150. “Han guanyat en temps, no haver de pagar peatges i gastar molt menys en combustible”, subratlla Espona.

Immediat
També estan d’acord que el primer beneficiat amb la infraestructura ha estat el sector del turisme, comerç i l’oci, sobretot en festius i caps de setmana. “No ha portat tanta gent com amb l’obertura de l’Eix Transversal, però sí que hi ha hagut un degoteig de gent de la Garrotxa”, explica el propietari del restaurant Ca l’U de Vic.
Pel túnel hi circulen una mitjana diària de 5.000 vehicles, la meitat del que inicialment preveia Obres Públiques. Tot i així, des del territori alerten que, tal com va passar amb l’Eix Transversal, la infraestructura es podria quedar petita en pocs anys. “La lògica ens diu que hi hauria d’haver dos carrils per banda, un fet que s’haurà de revisar amb els anys. El temps dirà qui té raó”, manté el president del Consell Comarcal de la Garrotxa.