Societat

La factura del transport es dispara

La polèmica gene­rada per la pujada de preus dels bit­llets de trans­port públic ha tor­nat a posar sobre la taula el finançament dels trans­ports col·lec­tius. En els últims anys, la millora de les pres­ta­ci­ons del ser­vei, com­bi­nada amb l’enca­ri­ment dels preus de l’ener­gia i els cos­tos labo­rals de les com­pa­nyies, ha dis­pa­rat la fac­tura del trans­port públic. El resul­tat final és un enca­ri­ment dels dife­rents títols per sobre de l’IPC. Un enca­ri­ment, però, que no és ni de bon tros tan impor­tant com l’incre­ment del cost dels dife­rents ser­veis –metro, busos, Roda­lies i tram­via– ni tam­poc fa ombra a la pujada de les apor­ta­ci­ons de les admi­nis­tra­ci­ons.

Les fonts de finançament del sis­tema de trans­port són dues: les sub­ven­ci­ons públi­ques, que apor­ten la Gene­ra­li­tat, els Ajun­ta­ments i l’Estat, i el cost del bit­llet, que assu­mei­xen els usu­a­ris. En total els dife­rents tipus de trans­port que ope­ren a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona cos­ta­ran l’any que ve 1.257 mili­ons d’euros, un 59,4% dels quals serà apor­tat per les sub­ven­ci­ons públi­ques.

L’Auto­ri­tat del Trans­port Metro­po­lità (ATM), que és el con­sorci en què la Gene­ra­li­tat i els Ajun­ta­ments dele­guen la gestió del trans­port, con­si­dera que les admi­nis­tra­ci­ons no poden assu­mir sota cap con­cepte més del 60% del cost del bit­llet. “La millora del ser­vei té uns cos­tos ele­vats que no només podem assu­mir les admi­nis­tra­ci­ons”, reco­neix el secre­tari de mobi­li­tat, Manel Nadal.

Es tracta, doncs, de tro­bar un punt d’equi­li­bri entre el cost del ser­vei i la des­pesa que suposa per a l’usu­ari. “El que no podem fer és rega­lar els bit­llets perquè la gent no ho valo­ra­ria”, asse­gura Nadal, que asse­nyala que la valo­ració dels usu­a­ris sobre els dife­rents trans­ports públics és alta. “Tot i això, és veri­tat que tota la crisi lli­gada a Roda­lies encara ens està fent mal”, reco­neix ell.

Entre el 2001 –any en què va començar a fun­ci­o­nar la inte­gració tarifària– i el 2009 el cost del sis­tema s’ha mul­ti­pli­cat per dos. Aquest aug­ment, però, no ha sig­ni­fi­cat que es dobles­sin els preus del bit­llet. Al con­trari, l’incre­ment de les apor­ta­ci­ons de les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons ha fet que el cost per als usu­a­ris s’encarís un 74%. La com­pen­sació de tot ple­gat l’han fet les admi­nis­tra­ci­ons, que han apu­jat un 138% les seves apor­ta­ci­ons en aquests vuit anys. Si el 2001 Gene­ra­li­tat, Ajun­ta­ments i Estat apor­ta­ven 313 mili­ons al pres­su­post, durant l’any que ve n’hi abo­ca­ran 747.

Un ser­vei de qua­li­tat
El 2001 se sub­ven­ci­o­nava el 50% del cost, men­tre que actu­al­ment les apor­ta­ci­ons de l’admi­nis­tració són del 60%. “La gent ha d’enten­dre que any rere any hi apor­tem més diners, però això té un límit”, asse­nyala Nadal, que con­si­dera un mal menor l’aug­ment del preu, ja que “el ser­vei és un dels millors d’Europa”. En aquest sen­tit, Nadal lamenta que es posi Madrid com a exem­ple. “És cert que el cost de la T-10 és més barat allà, però no tenen inte­grat el ser­vei de Roda­lies i quan fas un canvi de metro a bus o de bus a bus tor­nes a pagar”, adver­teix ell. El resul­tat és que el cost glo­bal acaba sent infe­rior a Bar­ce­lona perquè la T-10 dura més dies. Nadal també des­taca que a diferència de la capi­tal espa­nyola, on la Comu­ni­tat i l’Ajun­ta­ment han reta­llat en 100 mili­ons el pres­su­post de 2009, les admi­nis­tra­ci­ons cata­la­nes a Cata­lu­nya seguei­xen ampli­ant la inversió.
La Gene­ra­li­tat és la que assu­meix la major part del cost del trans­port res­pecte a l’any pas­sat. Pagarà un 8,2% més –un aug­ment sem­blant al dels ajun­ta­ments– i se n’anirà a una inversió total de 277 mili­ons. En canvi, l’apor­tació de l’Estat cau als 166 mili­ons, un 4% menys que en l’exer­cici ante­rior.

Un cop més, la Gene­ra­li­tat acaba topant amb la pedra filo­so­fal de tot ple­gat: el finançament autonòmic. Men­tre l’Estat pot repar­tir recur­sos als ajun­ta­ments, és incapaç d’injec­tar més diners al sis­tema de trans­port a Cata­lu­nya. I Nadal no és gaire opti­mista per millo­rar la situ­ació. “A tot no podem arri­bar”, es resigna Nadal, que apunta que part de l’aug­ment del pres­su­post d’aquest any es deu a la posada en fun­ci­o­na­ment de la línia 9, que pujarà uns 25 mili­ons d’euros, la posada en ser­vei de la T-12 (14 mili­ons) o l’aug­ment dels cos­tos labo­rals de TMB a causa de la reso­lució del con­flicte amb els con­duc­tors dels busos urbans de la com­pa­nyia, que cobra­ran més.

Nadal tam­poc creu que fer una llei de finançament del trans­port públic al Par­la­ment sigui una solució. “Ha de ser l’Estat qui ho legisli, perquè no ser­vi­ria de res fer una llei aquí sense els recur­sos neces­sa­ris o el com­promís de l’Estat de com­plir-los”, advoca Nadal. Es tracta d’un pro­blema de difícil solució perquè la llei hau­ria de bus­car el finançament del trans­port amb impos­tos o bé sobre els com­bus­ti­bles –difícil si es té en compte l’experiència del cèntim sani­tari– o sobre la cons­trucció, un sec­tor que ara mateix està sota mínims.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.