Els bombers assenyalen el mateix lloc que els Mossos com a inici del foc d'Horta de Sant Joan

Els cinc bombers que van morir a l'incendi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) van ser víctimes d'un cúmul de "situacions imprevisibles" que van derivar en una "tempesta de foc" que va fer "insuficient" l'àrea de seguretat que havien creat quan les condicions van començar a empitjorar.

Així consta en un informe detallats, de 463 pàgines, que la direcció general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments va lliurar el 2 de setembre passat a la jutge de Gandesa, que ha empresonat dos joves per haver originat suposadament el foc, que fins ara es creia que havia estat causat per un llamp.

A l'informe dels Bombers, s'assenyala precisament que el foc es va originar a la zona de Mas Picantó, a uns 800 metres de la pineda de Don Pedro, on va caure el llamp sobre un arbre sis dies abans i que, segons la versió dels Agents Rurals i del conseller Francesc Baltasar, va acabar generant l'incendi tràgic.

Aquest és el tercer informe oficial que es coneix sobre el cas, després del dels Agents Rurals, que va atribuir el foc a un llamp i que ara està en dubte, després que s'ha sabut que un altre informe dels Mossos assenyala els dos joves detinguts i empresonats com a responsables de l'inici de les flames.

A l'estudi dels bombers es recull l'evolució gairebé minut a minut de l'incendi i, sobretot, les tràgiques circumstàncies de l'accident, "imprevisible i inevitable", en què van morir els cinc bombers, que pertanyien a les experimentades unitats GRAF de Lleida.

L'informe conclou que es va tractar d'un "maleït accident" produït per una "suma de diferents circumstàncies", com l'excepcionalitat de les condicions meteorològiques, la parada obligada pel vent dels mitjans aeris i l'aparició de nous fronts d'una "elevadíssima virulència i intensitat".

El relat concreta que el 20 de juliol a la tarda les condicions meteorològiques van experimentar un canvi molt brusc, que va crear una "situació imprevisible" i "molt extrema", la qual cosa, unida a la retirada dels mitjans aeris, va generar una situació "generalitzada de risc", per la qual cosa les GRAF van començar a crear zones segures.

La unitat GRAF de Lleida va preparar la seva zona segura en una àrea per la qual ja havia passat el foc, que havia calcinat els matolls i la petita vegetació, però no els arbres, que es van convertir en el combustible que va desencadenar la tempesta de foc que finalment els va atrapar.

D'aquesta forma, quan el foc va fer un gir inesperat i es van creuar dues línies de foc de forma totalment imprevisible, els agents van quedar atrapats enmig d'una "tempesta de foc" que va fer que la seva zona de seguretat fos "insuficient", donades les extremes circumstàncies a les quals es van enfrontar.

L'informe recull també que els membres dels GRAF, que van estar en contacte amb les unitats centrals, van expressar en tot moment la seva "tranquil·litat" perquè consideraven que tenien la zona segura garantida.

Per aquest motiu, tampoc no van optar per fugir quan van arribar les primeres flames, ja que el risc de fugir era molt elevat.

Des de la unitat de comandament tampoc no se'ls va poder recomanar que abandonessin la zona perquè precisament les unitats aèries que podrien haver advertit el perill estaven ajudant en el rescat de les unitats BRIF, procedents d'altres punts d'Espanya.

Es dóna el cas que a tan sols 150 metres d'on van morir els cinc bombers, una altra unitat GRAF, en aquest cas de Barcelona, va crear una zona de seguretat gairebé idèntica i li va ser útil, perquè en la seva zona no es va donar la fatal coincidència de factors com el xoc de dos corrents de foc diferents.

D'una altra banda, segons fonts pròximes al cas, els dos joves empresonats per iniciar el foc van declarar davant la jutge que havien alertat al servei d'emergències 112 de l'inici del foc.

Els dos detinguts havien treballat en tasques de neteja de boscos després del vendaval de febrer, per la qual cosa van estar treballant en el bosc en les Terres de l'Ebre entre març i juny. A més, un d'ells va fer d'auxiliar forestal d'estiu entre 2003 i 2005.