'Robin': dels boscos als bancs
"He robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat". És la declaració amb què arrenca el relat d'Enric Duran, que es presenta com un nou Robin, el lladre que robava als rics per donar-ho als pobres. El nou Robin ha canviat els boscos pels bancs. Ell mateix explica la seva història en un vídeo l'endemà d'haver-ho fet en les planes centrals de la publicació Crisi, revista gratuïta de 20 planes i un únic número distribuïda aquest dimecres en 150 punts dels carrers de Catalunya. La publicació, de la qual se n'han repartit 200.000 exemplars, conté diversos reportatges sobre el paper dels bancs en la crisi econòmica i financera. A la portada s'hi pot llegir: "Creus que els bancs et roben? Descobreix com ho fan i com donar-hi la volta".
Segons explica el mateix Robin dels bancs, té 32 anys i va començar a treballar en el seu pla fa dos anys. Relata amb detall els mecanismes que li ha calgut utilitzar per aconseguir 68 crèdits en 39 bancs sense cap avalador ni cap propietat com a garantia. Entre els trucs utilitzats hi ha la falsificació de nòmines i tota mena de documents i la creació d'empreses pantalla, que no tenen cap activitat però consten en el registre i, encara que siguin unipersonals, faciliten l'obtenció de préstecs, segons el protagonista de la història. El mateix reportatge inclou un quadre en què es detalla quants diners s'han aconseguit en cada entitat bancària afectada.
Robin dels bancs ha lliurat els diners a diversos col·lectius socials per a "lluites" i la "construcció d'alternatives". Amb una part dels diners s'ha pagat la publicació de Crisi. Dels crèdits no se'n tornarà ni un euro als bancs, i l'activista sap que seria acusat de diversos delictes. Per aquesta raó ha marxat del país.
Dues tradicions activistes, les expropiacions anarquistes –atracaments a bancs per aconseguir diners per a lluites obreres autogestionades i la difusió de literatura d'agitació, practicades per personatges com Durruti, Quico Sabaté i Salvador Puig Antich, amb el MIL– i la desobediència civil –com la que es va utilitzar per aconseguir l'abolició del servei militar obligatori– inspiren l'actuació del protagonista de la història, que convida tothom a rebel·lar-se i deixar de pagar crèdits i deutes. "El sistema financer necessita que cada vegada es signin més crèdits per poder crear cada cop més diners. És una roda que no s'aturarà fins que col·lapsi el sistema", sentencia.
