Més de 600 immigrants volen acollir-se al retorn voluntari

Els programes d’ajuda al retorn voluntari per a immigrants que gestionen la Secretaria per a la Immigració, Creu Roja i Càritas s’estan veient superats per la realitat. És sobretot la falta de feina la que fa que cada vegada més persones optin per tornar al país d’origen. Són persones que veuen com el seu projecte migratori ha fracassat. Des del començament de l’any, o sigui en poc més de nou mesos, Immigració ha gestionat 151 retorns i s’han superat els 142 de tot l’any passat. Aquests són els que s’han fet efectius, però signifiquen una part petita de les peticions rebudes, que arriben a les 409, gairebé un centenar més que el 2007, i atenen 644 persones, perquè hi ha expedients que són de famílies senceres.

Són xifres que reflecteixen una situació desesperada. El secretari d’Immigració, Oriol Amorós, destaca que al setembre ja s’havia arribat a les mateixes peticions que en tot l’any passat i argumenta que el programa és una bona eina per evitar que els immigrats que no se’n surten caiguin en l’exclusió social. “Tots hi guanyem: es redueix la irregularitat i les persones tenen una sortida digna, que és tornar a casa”, defensa.

La Secretaria per a la Immigració havia destinat aquest any al Programa de Retorn Voluntari (Previcat), que comparteix amb l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), 210.000 euros, però n’hi acaba d’afegir 52.000 més arran de l’augment de sol·licituds.

El perfil dels candidats es correspon amb el d’un llatinoamericà, sobretot de Bolívia (166), l’Argentina (38) i Xile (29), i hi ha més homes (243) que dones (166). Són persones en situació molt precària i amb poques perspectives de millorar. De fet, per acollir-se al Previcat cal un informe dels serveis socials municipals o d’una ONG.

Dones soles amb fills
Entre els expedients gestionats per Càritas destaquen les dones que van començar soles el projecte migratori, van deixar fills al darrere i també n’han tingut aquí, però ara no se’n surten i l’única opció perquè la família estigui junta és tornar al país d’origen. “En moltes ocasions requereixen el suport de Càritas durant un temps perquè no poden assumir les despeses d’alimentació o lloguer. La solució per no malviure és la tornada”, diu Nati Manzano, treballadora social de l’entitat, que reconeix que un dels problemes és la poca agilitat de les ajudes, perquè la resposta del Previcat pot tardar fins a sis mesos.
Hi ha hagut 18 casos, ja sigui per motius de salut o perquè la situació personal era molt complicada, en què Càritas s’ha fet càrrec de les despeses de la tornada.