El viacrucis del pessebre vivent de Sant Guim

Tard i amb polèmica perquè quan no és l'Ajun­ta­ment és el mal temps. El via­cru­cis dels orga­nit­za­dors del pes­se­bre vivent de Sant Guim de la Plana, a la Segarra, no s'acaba mai. Després d'un any sense repre­sen­tació, aquest diven­dres, dia de Sant Esteve, s'havia de repren­dre la tra­dició, tot i que el con­flicte amb l'alcalde con­ti­nua viu –i al jut­jat– i no es podia mun­tar cap dels qua­dres al car­rer ni en espais públics.

A última hora, però, va ser la nevada la que va obli­gat a ajor­nar la cele­bració. Les car­re­te­res d'accés al poble van que­dar blo­que­ja­des per la neu, amb cot­xes d'espec­ta­dors i peri­o­dis­tes que hi acu­dien entra­ves­sats al mig de la via.

Així doncs, ha cal­gut espe­rar que la pluja des­faci la neu per veure final­ment la nova versió del pes­se­bre –només en cases par­ti­cu­lars i amb entrada de franc–, ja que hi ha pro­gra­ma­des repre­sen­ta­ci­ons fins a l'11 de gener. Aquesta lluita con­tra els ele­ments coin­ci­deix amb el 25è ani­ver­sari del pes­se­bre.

L'acte havia aixe­cat molta expec­tació arran de les des­a­vi­nen­ces entre l'Ajun­ta­ment i l'enti­tat orga­nit­za­dora del pes­se­bre, la Mari­nada. Jaume Oliva, pre­si­dent del grup la Mari­nada, deta­lla que els pro­ble­mes van començar poc temps després que Josep Llo­bet Con­dal, d'ERC, rellevés Xavier Riera, de CiU, al cap­da­vant del con­sis­tori. Val a dir però que, segons Oliva, els con­flic­tes no tenen res a veure amb els par­tits polítics, ja que el canvi de par­tit en el poble res­pon "a la situ­ació glo­bal en la que es troba Cata­lu­nya i no a l'admi­nis­tració del poble en con­cret".

Així doncs, el pri­mer entre­banc sor­geix quan l'alcalde Llo­bet deci­deix impo­sar nor­mes noves perquè –sem­pre segons Oliva, ja que el bat­lle no en vol par­lar– con­si­dera que el poble viu "immers en la dis­bauxa i calen nor­mes per fer-lo fun­ci­o­nar". La pri­mera norma a ins­tau­rar és que el local on es reu­neix el grup orga­nit­za­dor del pes­se­bre queda tan­cat amb clau, i per acce­dir-hi han de sol·lici­tar-ho a través d'una instància a l'Ajun­ta­ment.

El poble de Sant Guim de la Plana té 206 habi­tants cen­sats, però en rea­li­tat hi viuen 70 per­so­nes, explica Oliva. L'alcalde, per exem­ple, viu a Vic­fred. L'Ajun­ta­ment només s'obre dos dies a la set­mana i tota aquesta burocràcia fa, en parau­les d'Oliva, "imprac­ti­ca­ble" les reu­ni­ons per a l'orga­nit­zació del pes­se­bre. "Són nor­mes inco­he­rents per a un poble tant petit, pot­ser van molt bé per en una ciu­tat de cer­tes dimen­si­ons, però no per a nosal­tres", diu el pre­si­dent de la Mari­nada.

Punts con­flic­tius
Però aquest no és l'únic punt de fricció entre amb­dues parts. Després de diver­sos estira-i-arronsa, i amb una denúncia judi­cial de l'alcalde per un delicte de deso­bediència a l'auto­ri­tat en haver con­ti­nuat amb els pre­pa­ra­tius del pes­se­bre tot i no comp­tar amb el seu con­sen­ti­ment, l'Ajun­ta­ment redacta un docu­ment en què reclama una fiança de 1.000 euros per fer ús del local social. Un local que, segons Oliva, no té pro­pi­e­tari, i que "va mun­tar la Mari­nada amb diver­ses sub­ven­ci­ons". A més, els mobles i el man­te­ni­ment del local durant tot aquest temps també han estat a càrrec de l'asso­ci­ació cul­tu­ral, diu. 

Així mateix, el con­sis­tori demana una altra fiança de 1.000 euros per fer ser­vir els car­rers del poble per mun­tar el pes­se­bre, i que la Mari­nada faci­liti a l'ajun­ta­ment "abans de començar la repre­sen­tació 100 entra­des per aten­dre els seus com­pro­mi­sos pro­to­col·laris".

Final­ment, en el docu­ment per a l'auto­rit­zació admi­nis­tra­tiva que l'alcalde firma consta que l'asso­ci­ació ha de rea­lit­zar "una apor­tació econòmica a l'Ajun­ta­ment per com­pen­sar les molèsties que oca­si­ona el mun­tatge del pes­se­bre vivent als veïns del poble" .

Els mem­bres de la Mari­nada no hi estan d'acord, i afir­men no dis­po­sar dels recur­sos econòmics per seguir liti­gant amb el con­sis­tori. I és per tot això que l'asso­ci­ació cul­tu­ral ha deci­dit enguany fer el pes­se­bre vivent a l'inte­rior de les cases par­ti­cu­lars, per­dre la desena d'esce­nes que es repre­sen­ta­ven al car­rer i no cobrar entrada als visi­tants.

L'únic que volen ara -afirma Oliva- és "obli­dar per uns dies el con­flicte i fer el millor pos­si­ble el pes­se­bre" que fa 25 anys que orga­nit­zen. En parau­les d'Oliva: "El pes­se­bre de Sant Guim no s'ha mort. L'any pas­sat no vam ser prou forts per fer-lo. Però ha de con­ti­nuar. És una tra­dició del poble que dóna molta vida a la comarca".

Les úniques parau­les de Josep Llo­bet a l'AVUI.​cat han estat, pre­ci­sa­ment, que no vol par­lar més del tema. "Se n'ha fet un gra massa. No vull dir ni una paraula més. El pes­se­bre es farà en les con­di­ci­ons que ells cre­uen con­ve­ni­ents i ja està", ha asse­ve­rat Llo­bet.

Orígens de la Mari­nada
El pes­se­bre vivent de Sant Guim de la Plana des­taca per la incor­po­ració als seus qua­dres dels ofi­cis per­duts de la comarca, amb els estris i les pri­me­res matèries que es feien ser­vir ales­ho­res, amb mate­rial cedit o venut per veïns de la Segarra.

L'any 2006, última edició cele­brada, un total de 350 per­so­nes van col·labo­rar en el pes­se­bre i van assis­tir-hi més de 6.000 espec­ta­dors. Es cobrava una entrada de 7 euros i amb els diners recap­tats, la Mari­nada finançava les des­pe­ses del pes­se­bre i havia de reha­bi­li­tar una casa que els han cedit per con­ver­tir-la en un museu dels ofi­cis antics. Però la cessió d'aquesta casa ha esde­vin­gut un altre con­flicte amb l'Ajun­ta­ment.