La Sagrera: laltre finançament polèmic
A mesura que passen els dies s’embolica el finançament de la Sagrera. La reunió que van mantenir dimarts a Madrid l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, només va servir perquè dues de les tres parts participants en la negociació es posessin d’acord. La tercera part implicada sense la qual no hi ha acord possible, el govern, seguia ahir, 24 hores després, sense moure fitxa.
Tot i que la indiferència és la consigna oficial, al govern el moviment unilateral de l’Ajuntament de Barcelona no ha caigut gens bé. El conseller Nadal va evitar fer declaracions sobre l’assumpte, però el president d’ERC, Joan Puigcercós, es va queixar al president Montilla per l’actuació del consistori barceloní. Els republicans consideren que ha de ser el govern qui encapçali les negociacions, ja que els fons que serviran per finançar són recursos recuperats dels pressupostos generals de l’Estat a través de l’addicional tercera de l’Estatut.
El problema no és només de lideratge en les negociacions en si, sinó la imatge que podia projectar una trobada en què l’Ajuntament negociava sobre uns diners que sobre el paper són de Catalunya. Tot plegat té repercussions en l’equilibri territorial, ja que el que s’assigni a l’estació de la Sagrera s’haurà de restar d’altres projectes.
Només 90 dels 600 milions que finalment costarà l’estació de la Sagrera estan assignats al pla Catalunya, la proposta d’inversions que el govern va fer arribar a Foment per complir el mandat de l’Estatut. Aquests 90 milions eren una previsió per a possibles desviaments del projecte inicial, que s’han de sumar als 160 milions que Adif ja tenia reservats per a les actuacions de la Sagrera. La resta dels diners, uns 350 milions, hauran de sortir dels recursos no assignats dels pressupostos de l’Estat a Catalunya.
Quan es conegui el cost definitiu de les obres, que duraran fins al 2014, caldrà que el ministeri de Foment i la Generalitat s’asseguin a negociar les aportacions anuals a l’obra, ja que no es podran assignar de cop els 440 milions d’aportació estatutària. Les negociacions, però, s’entreveuen complicades, ja que caldrà una negociació en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat i després el ministeri d’Economia hi haurà de donar el vistiplau.
Aquestes negociacions també han de servir, i aquest és un altre tema polèmic, per establir qui s’endurà els diners de les plusvàlues immobiliàries que l’operació acabi generant. Uns beneficis econòmics que ara per ara són inquantificables, ja que enmig de la crisi econòmica és molt difícil saber quin valor tindran els immobles previstos a sobre de l’estació de la Sagrera i quan serà possible trobar inversors immobiliaris.
