Catalunya concentra el 21,8% dels radars de trànsit col·locats a tot l'Estat

L'ull que vigila els con­duc­tors és més gran a Cata­lu­nya. Els cata­lans són els auto­mo­bi­lis­tes més per­se­guits de tot l'Estat. Un de cada cinc radars ins­tal·lats a les car­re­te­res és a Cata­lu­nya. De fet, el Ser­vei Català de Trànsit (SCT) ha sigut i és encara pio­ner en la ins­tal·lació de sis­te­mes de cap­tació de velo­ci­tats a les vies i va un pas per davant de les altres admi­nis­tra­ci­ons esta­tals. La desi­gual­tat de Cata­lu­nya encara seria més àmplia si el nom­bre de radars es pon­derés amb els quilòmetres de car­re­tera que cada ter­ri­tori té.

Com passa amb tot, el fet que els cata­lans siguin els con­duc­tors més per­se­guits té, com a mínim, dues lec­tu­res. Per una banda, hi ha l'esforç en la millora de la segu­re­tat viària, la dis­mi­nució dels acci­dents i la caça dels con­duc­tors bala. Però a l'altra banda, hi ha el con­duc­tor que se sent per­se­guit per la gran quan­ti­tat de radars que, en mol­tes oca­si­ons, no es posen en els trams més peri­llo­sos sinó a les vies amb més trànsit per enxam­par com més con­duc­tors millor. I és que Trànsit no ha acon­se­guit des­em­pa­lle­gar els radars de la seva pre­sumpta fina­li­tat recap­tatòria.

El RACC, per exem­ple, no és aliè a aquesta polèmica. El direc­tor del depar­ta­ment tècnic de la Fun­dació RACC, Pere Sau­ret, explica que "els radars hau­rien d'estar situ­ats en els trams amb més risc" i no només on pas­sen més vehi­cles. "Pot pas­sar que en ter­mes abso­luts hi hagi més acci­dents a les vies de gran capa­ci­tat, però la peri­llo­si­tat s'ha de cal­cu­lar comp­tant amb la inten­si­tat de trànsit que hi ha a cada via", pun­tu­a­litza Sau­ret.

De fet, el RACC i el SCT dis­po­sen d'un ins­tru­ment comú per detec­tar els punts peri­llo­sos de les car­re­te­res. Es tracta de l'estudi Euro­rap, que anu­al­ment ela­bo­ren con­jun­ta­ment. En aquest punt, però, Sau­ret no es mos­tra gaire con­fiat amb les deci­si­ons del SCT i asse­gura "que voldríem pen­sar que és així", que els estu­dis de peri­llo­si­tat es fan ser­vir per deter­mi­nar la ubi­cació dels radars.

Radars a l'auto­via
Fent una ullada al llis­tat de radars cata­lans -es poden tro­bar a www.​gencat.​cat/​transit- es cons­tata, però, que només una petita part, un 14,5% estan ins­tal·lats en vies secundàries, que és on més ha cres­cut la sinis­tra­li­tat en els últims anys. De fet, en només la mei­tat dels deu trams de car­re­tera més peri­llo­sos del Prin­ci­pat hi ha radars ins­tal·lats. L'opció pre­fe­rida per l'admi­nis­tració és col·locar-los en vies de gran capa­ci­tat. La mei­tat dels radars de la demar­cació de Bar­ce­lona estan ubi­cats en auto­vies o, fins i tot, en auto­pis­tes.

Amb aques­tes dades a la mà, doncs, la per­se­cució dels con­duc­tors bala a les vies ràpides sem­bla garan­tida. I la salut de les finan­ces del govern, també. Ara, cal posar fil a l'agu­lla a la xarxa de car­re­te­res de calçada única que ocu­pen les 50 pri­me­res posi­ci­ons de trams amb més risc d'acci­dent.